«¿Por qué nadie publica mi novela?»

Weldon, Fay. ¿Por qué nadie publica mi novela? Pról., Sandra Roderiks; trad., Martín Schiffino. Madrid: Círculo de Tiza, 2019. 175 p. ISBN 978-84-949131-7-4. 20 €.

Fay Weldon (Birmingham, 1931) és una de les escriptores més populars en llengua anglesa, amb més de 30 novel·les publicades, i guanyadora d’importants premis literaris. A les seves obres hi surten dones compromeses, lluitadores, sempre des de l’humor i la provocació. A ¿Por qué nadie publica mi novela? s’analitza com ha de funcionar una obra, com s’ha d’escriure i quines coses s’han d’evitar per tal que, finalment, es publiqui i tingui el vistiplau dels agents literaris i editors.

«Intrusas: 20 entrevistas a mujeres escritoras»

Touton, Isabelle. Intrusas: 20 entrevistas a mujeres escritoras. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2018. 323 p. (Letra última; 11). ISBN 978-84-9911-517-7. 20 €.

Toda mujer ha conocido el tormento de la llegada a la palabra oral, el corazón que late hasta estallar, a veces la caída en la pérdida del lenguaje, el suelo que falla bajo los pies, la lengua que se escapa; para la mujer, hablar en público diría incluso que el mero hecho de abrir la boca es una temeridad, una transgresión. Doble desasosiego, pues incluso si transgrede, su palabra casi siempre cae en el sordo oído masculino, que solo entiende la lengua que habla en masculino.

Hélène Cixous, La risa de la medusa: ensayos sobre la escritura (Anthropos, 1995)

«Del vicio de los libros»

Carroll, Lewis; Gladstone, W.E.; Roberts, William; Roosevelt, Theodore; Whrton, Edith; Woolf, Virginia. Del vicio de los libros. Present. y trad., Íñigo García Ureta. Madrid: Trama, 2019. 132 p. (Largo recorrido). ISBN 978-84-949586-8-7. 18 . 

Per què es publiquen llibres sobre el gaudi de la lectura? A qui habitualment no llegeix, aquesta mena de llibres no li cridarà gens l’atenció per la senzilla raó que es perd el plaer que provoca la lectura; qui habitualment sí que llegeix (tant si ho fa de tant en tant com si no pot estar mai sense un libre entre les mans), no necessita que li diguin que llegir produeix benestar. Llavors, per què es publiquen llibres com el que és objecte d’aquesta ressenya, Del vicio de los libros?

«Els poetes del Maresme»

Julià i Avellaneda, Isidre; Lladó i Pascual, Josep; Illamola Ganduxé, Emília. Els poetes del Maresme (del segle XVI a l’any 2000). Argentona: Voliana, 2019. 351 p. (Voliac. Poesia; 13). ISBN 978-84-948238-5-5. 17€.

Aquesta recopilació poètica d’enquadernació rústica amb solapes, editada enguany per Voliana Edicions i inclosa en la seva col·lecció «Voliac. Poesia; 13», és una excel·lent aportació a la identitat cultural de la comarca del Maresme. Es tracta d’un treball exhaustiu, fruit del gran amor dels autors per la poesia, i realitzat en part en un temps on el gènere poètic era marginal. L’original va romandre oblidat durant 50 anys en un calaix. Segons Albert Calls i Xart, periodista i escriptor, es tracta d’un vademècum de la poesia publicada a la comarca, amb el tall referencial del segle XX.

La sensualitat de l’ofici de llibreter de vell

Ricard, Pascal. Les yeux n’usent pas le papier: réflexions d’un bouquiniste à l’aube du XXIème siècle. 2ème éd. Nice: Pourquoi viens-tu si tard ?, 2019. 63 p. ISBN 978-2-919113-71-2. 10 €.

No hi ha res com els petits llibres, tenen el poder de seduir el lector en poques línies, només obrint-los ja salten unes paraules per aquí i per allà, uns títols engrescadors ens conviden a seguir llegint, i a més ens acompanyen físicament en tots els moments del dia gràcies a la seva deliciosa lleugeresa.

«Ex libris: confesiones de una lectora»

Fadiman, Anne. Ex libris: confesiones de una lectora. Trad., Isabel Ferrer Marrades. Madrid: Alfabeto, 2019. 180 p. ISBN 978-84-949942-2-7. 19 €.

Aquest és un llibre que no es pot llegir sense pensar en tot moment a qui li podries prestar o regalar per treure-li un somriure o dir-li que també pertany al món dels apassionats radicals per la lectura i els llibres d’una manera suggestiva i divertida alhora.

«El congreso de ingeniería literaria»

Sánchez-Elvira, Álvaro. El congreso de ingeniería literaria. Málaga: Ediciones El Transbordador, 2019. 195 p. ISBN 978-84-120529-1-6. 14 € llibre en paper, 3,90 € llibre digital.

Què us semblaria si us diguessin que en el decurs dels propers dos-cents anys els escriptors seran algoritmes que escriuran segons les nostres expectatives com a lectors? Que no hi haurà un sol autor, sinó que totes i tots podrem ser protagonistes i alhora escriptors de les novel·les que escollim llegir. I encara una mica més enllà, què us semblaria si us expliquessin que podrem arribar a ser llibre? Que la nostra experiència com a lectors serà tan directa i vivencial que esdevindrem el llibre que volem ser.

«What is the history of the book?»

Raven, James. What is the history of the book? Cambridge, UK; Medford, MA: Polity Press, 2018. IX, 191 p. (What is history?). ISBN 978-0-7456-4161-4.

La darrera obra del professor James Raven (Colchester, 1959) aporta una mirada global sobre el llibre i el seu context a través de la història i fins a l’actualitat. Analitza el llibre com a objecte de transmissió de pensaments i, per tant, com a testimoni de l’evolució intel·lectual i cultural humana. Tracta aspectes com la producció, la difusió i la recepció. Inclou exemples que provenen de diferents llocs del món i dona així una àmplia perspectiva del progrés de les cultures. En aquest sentit, s’allunya dels tradicionals estudis sobre el llibre en els quals predomina el context europeu. Presenta les línies d’investigació més rellevants de les distintes vessants del món del llibre i es basa en fonts de reconeguda autoritat.

«La escritora vive aquí», de Sandra Petrignani

Petrignani, Sandra. La escritora vive aquí. Barcelona: Gatopardo, 2019. 260 p. ISBN 978-84-17109-69-1. 19,90 €.

Les cases són molt més que construccions: són testimonis silents del que vivim. Poden ser el plàcid niu del repòs, o bé espais de dolor i de pèrdua; refugi de fugides, indrets d’alliberament, i també de contradiccions. Els llocs que habitem mostren qui som i, sobretot, com som quan ningú ens mira. Aquesta és la premissa que adopta la periodista italiana Sandra Petrignani en el seu assaig, La escritora vive aquí, una obra que pretén descobrir la complexitat psicològica d’algunes de les grans escriptores del segle XX a partir de la visita a les seves llars, la majoria ara convertides en cases-museu.

La seducció de les ones

Forster, E.M. Algunos libros: charlas radiofónicas en la BBC. Selección y prólogo, Gonzalo Torné; epílogo, Zadie Smith. Barcelona: Alpha Decay, 2018. 308 p. (Alpha Decay; 110). ISBN 978-84-948210-3-5. 23,90 €.

Quan E.M. Forster es va asseure davant del micròfon i va pronunciar la primera frase va saber que la seva història d’amor amb la ràdio acabava de començar. Tenia 50 anys, havia escrit dues novel·les d’èxit (Una habitación con vistas i Pasaje a la India) i es dedicava a escriure contes, articles, cròniques i biografies. Era un autor conegut, potser per això Hilda Matheson, cap del Talk Department de la BBC, el va convidar a impartir una sèrie de xerrades sobre literatura. L’encàrrec era molt concret, fer arribar recomanacions literàries a un públic generalista, format en una tercera part per la classe treballadora. Havien de tenir, això sí, un to informal i directe. La col·laboració de Forster a la BBC es va prolongar durant dècades i va oferir més de 150 classes magistrals.