«Sobre el arte de leer: 10 tesis sobre la educación y la lectura»

Luri, Gregorio. Sobre el arte de leer: 10 tesis sobre la educación y la lectura. 2.ª ed. Barcelona: Plataforma, 2020. 104 p. ISBN 978-84-17886-42-4. 10 €.

Podría resultar afectado o presuntuoso que una afirmara que aprender a leer ha sido lo más importante que le ha pasado en la vida. Quizá porque la palabra lector se ha vinculado excesivamente con la imagen romántica de la cultura, vino en mano,  profunda y reflexiva (curioso que la palabra lector no nos dirija, sirva de ejemplo, a una niña con su cuento ilustrado). No obstante, después de leer Sobre el arte de leer, un fresco y enérgico aire pedagógico te invade y no cabe sino declamar, esta vez desde la humildad y el profundo agradecimiento, que efectivamente leer es el mejor regalo y acto de amor que puede dejar un maestro.

«Educación lectora»

Jiménez Pérez, Elena (coord.). Educación lectora. Madrid: Síntesis, 2018. 212 p. ISBN 978-84-9171-088-2. 21 €.

Educación lectora és un recull de vint-i-un estudis que volen presentar-nos el món de la lectura des de diferents perspectives. S’estructura en dos grans blocs: els primers capítols ens apropen a la lectura des d’una perspectiva externa, és a dir, des dels diferents escenaris que tenen la lectura com a eix principal, com ara les biblioteques. L’altre gran bloc s’endinsa en l’essència de la lectura, la comprensió lectora, l’ús que en fan els estudiants, les aproximacions i les estratègies.

La novel·la negra: saber el vent i no saber el torrent

Montero Aroca, Juan. La novela negra: un lugar (Estados Unidos) y un tiempo (1920-1965). Valencia: Tirant Humanidades, 2020. 403 p. (Plural). ISBN 978-84-18155-07-9. 29,90 €.

És poc freqüent la publicació d’assaigs sobre la novel·la criminal en el nostre país i menys encara si és centrat únicament en el moviment literari de la novel·la negra nord-americana, del qual encara ara en sobresurt el pioner, La novela negra de Javier Coma, publicat el 1980. Només per aquest fet ja hauríem de saludar l’aparició de La novela negra: un lugar (Estados Unidos) y un tiempo (1920-1965), de Juan Montero Aroca; ara bé, a vegades es troben llibres en què títol i contingut no s’adiuen, i aquest n’és un.

Record i homenatge a Paco Camarasa

Chica, Carmen (coord.). Cómplices: de Paco con Paco Camarasa. Barcelona: Alrevés, 2019. 259 p. ISBN 978-84-17077-86-0. 20 €.

Aquest és un llibre amb dues parts molt diferenciades. La primera consta d’una presentació, un pròleg de Carlos Zanón i 25 col·laboracions individuals. Cadascuna d’elles, escrita per un «cómplice» de Paco Camarasa. Dos d’aquests capítols són escrits a dues mans.

«El club de lectura de David Bowie»

O’Connell, John. El club de lectura de David Bowie. Trad., Laura Ibáñez; ilust., Luis Poadín. Barcelona: Blackie Books, 2019. 288 p. ISBN 978-84-17552-66-4. 19,90 €.

David Bowie. No calen més presentacions. Tothom qui hagi viscut durant l’últim quart del segle XX, sap qui era. L’ha ballat, l’ha taral·lejat. L’haurà vist actuar en alguna pel·lícula. El recordarà amb un llamp travessant-li tot el llarg de la cara, vestit de mil maneres, i sabrà que tenia una pupil·la més grossa que l’altra. Tothom sap, per utilitzar una expressió molt suada, que David Bowie era un artista polifacètic. Jo, sense ser-ne un mitòman, també formo part d’aquest «tothom» i sabia tot això. I potser ara seré un heretge laic, però m’arriscaré: coneixia més la seva faceta d’actor que la de músic (enteneu-me: les seves evolucions musicals, així com les diverses personalitats que va adoptar durant la seva carrera de cantautor, m’eren difícils de resseguir i identificar).

Els inicis de l’art de la impremta

Boardley, John. Typographic firsts: adventures in early printing. Oxford: The Bodleian Library, 2019. 192 p. ISBN 978-1-85124-473-7. 36,39 €.

Laparició de la impremta, i la major circulació d’idees que fou possible gràcies a la multiplicació dels textos, va suposar una autèntica revolució que va causar profundes transformacions a l’Europa occidental. De fet, la tendència actual és la de fer coincidir la invenció de la nova tecnologia tipogràfica a mitjans del segle XV amb el final del període medieval i linici de lèpoca moderna.[1] Lestudi de les innovacions que van donar forma al primer mitjà de comunicació de masses són el principal objectiu de lobra que aquí es ressenya, la qual analitza totes les novetats que va introduir la impremta en els materials de lectura al llarg de les primeres dècades posteriors a la seva invenció, algunes de les quals varen acabar per establir el cànon tipogràfic occidental.

Parem el temps, agafem aire. La lectura no serveix per a res

Skliar, Carlos. La inútil lectura. Madrid: Mármara, 2019. 257 p. (Mármara ensayo; 3). ISBN 978-84-120080-2-9. 17,90 €.

La virtut de la inutilitat. D’això tracta aquest llibre de l’educador, investigador i escriptor argentí Carlos Skliar, amb un títol que en aquests dies que vivim pot convertir-se en un bàlsam transformador. Perquè llegit ara, nosaltres, que fins fa no gaires dies estàvem immersos en la societat del bullici, de les urgències quotidianes i del carpe diem, del be quick or be dead, de la tirania de treure beneficis de tot allò que fem, nosaltres, que havíem de ser sempre productius i els números 1 o res... hem hagut de parar per força. Ha arribat el temps del confinament. Hem passat de cop del prestissimo al lento moderato. El món ha hagut de compassar els moviments. Ara és el moment de replantejar-nos algunes coses per quan arribi el dia del desconfinament, i aquest llibre pot ser un primer pas.

«100 curiosidades sobre escritores y sus obras»

Bravo Castillo, Juan. 100 curiosidades sobre escritores y sus obras. Madrid: Áltera, 2019. 307 p. ISBN 978-84-120799-0-6. 18 €.

Juan Bravo Castillo (Hellín, 1948) és catedràtic de Filologia Francesa i Literatura Comparada per la Universitat de Castella-La Manxa (1991). Va ser director del Departament de Filologia Moderna (1990-2004) i fundador del Servei de Publicacions de la UCLM (1989-1995). Va fundar la revista de creació literària Barcarola el 1979 i des d‘aleshores fins avui n’és el director.

«Las claves de la edición»

Shatzkin, Mike; Riger, Robert Paris. Las claves de la edición: lo que los editores no cuentan. Trad., Íñigo García Ureta. Madrid: Trama, 2019. 171 p. (Tipos móviles; 28). ISBN 978-84-120493-3-6. 19 €.

No és gaire habitual que un text d’aquestes característiques surti publicat en castellà el mateix any que l’edició original en anglès. Tot un repte. Contractar, traduir i publicar el llibre en qüestió de mesos. Però el revers de la moneda és, al meu entendre, una certa precipitació que aflora en la cura de l’edició (per ex., a la pàgina 17 trobem un parell d’errates tipogràfiques cridaneres), i també en la necessària adaptació de moltes informacions i dades a les característiques del mercat espanyol i llatinoamericà, tal i com apunta el mateix autor a la «Nota a la edición española». La comparació que fa és certa, l’anglès i l’espanyol són les úniques llengües que tenen els seus mercats a les dues vores de l’Atlàntic, però aquí s’acaba el paral·lelisme.

«Diccionario de mujeres impresoras y libreras»

Establés Susán, Sandra. Diccionario de mujeres impresoras y libreras de España e Iberoamérica entre los siglos XV y XVIII. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018. 578 p. (...In culpa est; 5). ISBN 978-84-17358-68-6. 30 €.

Esta obra sorprende por la exposición del número de mujeres del que se tiene constancia en las profesiones de la imprenta y la librería, ofreciendo, como valor añadido, varios puntos de partida para posteriores investigaciones, que amplíen conocimientos e interpretaciones.