20 anys amb il·lusió

A book on books: new aesthetics in book design. Hong Kong: Viction Workshop, 2020. 313 p. ISBN 978-988-79726-3-1.

El llibre o el document gràfic han estat durant diversos mil·lennis uns bons companys de viatge en l’evolució cultural i de civilització de l’home. Seria impossible imaginar-se l’existència de la humanitat sense llibres, o potser més ben dit, sense la presència de documents textuals. De fet una convenció històrica ens diu que la prehistòria engloba totes aquelles societats àgrafes precedents a la utilització de l’escriptura, on les relacions culturals i socials es basaven en la tradició oral i on les fixacions dels conceptes de relació solament podien ser sustentades per la memòria o per regles mnemotècniques.

En oposició a aquest tipus de relacions, apareixen una sèrie de civilitzacions organitzades mitjançant la capacitat documental del text escrit, on les referències són externes a la pròpia existència humana. Rotlles de papir o de pergamí, tauletes de fang, etc., han estat els suports gràfics que han permès una llarga evolució cultural i social, alhora que ells mateixos s’anaven modificant per tal d’adaptar-se a nous recursos tècnics, capacitats expressives i comunicatives.

Fa uns anys, no gaires, van aparèixer nous sistemes tecnològics en l’entorn de la nostra cultura que van posar en dubte la continuïtat del llibre tradicional, aquells que tenien pàgines de paper i eren produïts per grans màquines d’imprimir que feien molt soroll a un ritme musical trepidant.

Els nous àmbits, dependents dels avenços tecnològics informàtics, semblaven una amenaça de mort a la tradició bibliogràfica i un final del cicle cultural que havia començat a l’antiga Roma amb la definició del format del llibre per pàgines. De tota manera, sembla ser que aquesta circumstància està molt lluny de ser la realitat. Ben al contrari, en el decurs de les darreres dècades, sembla ser que tal amenaça no s’ha acomplert, la vida del llibre continua caminant potser per camins diferents o alternatius als tradicionals, però també significatius i definitoris de noves estètiques, usos, entorns comunicatius, etc.

Sota aquesta perspectiva s’ha de considerar també el llibre ara objecte del present comentari; ja sigui per ell mateix com a producte bibliogràfic, ja sigui pel seu contingut. Es podria dir que estem davant una proposta editorial diferent, potser alternativa, potser prepositiva. D’entrada, el color de les cobertes i dels talls són negres, contravenint la tradició editorial, on l’ús d’aquest color està normalment restringit a les col·leccions de serenos i policies. Ja dins de l’obra, mal dita «tripa», hi trobem una llarga llista d’exemples de la producció bibliogràfica diguem-ne alternativa dels últims 20 anys.

Es podria dir que estem davant d’un llibre de llibres. Potser un catàleg, un mostrari, o simplement un recull de publicacions que mostra de manera clara l’estat general de la indústria editorial actual alternativa a la tradició. Aquella que ha volgut obrir camins sobre les noves tecnologies i les estètiques derivades d’elles. El sistema expositiu utilitzat per als continguts es fa mitjançant una presentació documentada fotogràficament de les diverses propostes, acompanyades per una curta entrevista als autors i una simple descripció del producte.

Cal remarcar que les il·lustracions, les vistes fotogràfiques, són quantioses i molt acurades, facilitant així la comprensió de les propostes, normalment formals, com no podia ser d’una altra manera. Acompanyant aquesta claredat documental, hi trobem texts que venen a justificar les diverses preses de decisió utilitzades en el procés d’ideació i producció.

Les propostes no són pas un allunyament de la tradició. Més aviat són productes molt acurats en la seva concepció i confecció, de manera que els components estètics i formals predominen per sobre la simple utilització o ús del llibre. Es podria dir que moltes de les solucions aportades són mers objectes destinats més a la percepció estètica que no pas a la lectura. La seva funcionalitat busca proporcionar un plaer en la pura contemplació.

Així es van succeint propostes de caire, diguem-ne modernes, que semblen obrir camins dins de l’analogia, on la cura en la producció, la proposta de nous usos, els suggeriments de formats no tradicionals, la capacitat de formalitzar noves lectures i fins i tot proposar estructures narratives on els jocs volumètrics formen part de la novetat o alternativitat en la publicació bibliogràfica.

Això ens porta a considerar dos aspectes que, continguts en el subtítol «una nova estètica en el disseny del llibre» semblen marcar una clara tendenciositat. Parlar de disseny i d’estètica en un mateix pla és una redundància. És clar que qualsevol procés de disseny ha de contemplar la part estètica del producte. És més, sense un valor o component de bellesa, no és concebible un producte projectat i col·locat en un ambient o entorn.

Però el mot «disseny» té moltes altres accepcions que des d’una visió d’usuari, s’han de contemplar i tenir present. Així, no hem d’oblidar mai l’existència del disseny en qualsevol producte industrial. És allò que podem denominar «disseny anònim» què està present en tots i cada un dels elements, objectes, espais... que ens envolten i dels quals no som conscients de la seva existència. Sense un projecte previ i sense una organització de les fases de producció, mai es podria materialitzar.

Aquest disseny anònim és el que ens permet viure en una certa comoditat, en uns espais confortables i, sobretot, segurs. Aspecte aquest, normalment no massa valorat, però que ens assegura una tranquil·litat vivencial i de relació social.

En contraposició a aquesta categoria, trobem aquella altra que podríem definir com a «disseny d’autor» i que fa referència a les produccions individuals d’una sèrie de productes d’un autor, que de manera clara i planera, impliquen un compromís personal del dissenyador amb la seva producció. Són productes caracteritzats per un estil personal i que normalment tenen un valor afegit en la seva comercialització.

Complementàriament a aquesta darrera categoria es podria dir que trobem allò que es coneix com a «producte de disseny». Denominació que implica un interès per l’estètica i/o originalitat del producte. Generalment, això també vol dir que el preu de l’objecte es un pèl elevat; car, per ser més concrets.

A aquests tres nivells hi podríem encara addicionar un quart, que fa referència a tots aquells objectes generats a partir de les tendències del mercat, altrament dit «moda», i que ja siguin anònims o d’autor, venen a significar una regeneració formal de l’entorn. La vinculació entre moda i disseny és força intima; l’una beu de l’altra creant una simbiosi que permet la supervivència d’un mercat dinàmic i en constant moviment.

Doncs bé, en el llibre comentat, hi trobem les diverses modalitats del disseny, si bé en una curiosa modalitat integradora, on cada una de les peces ressenyades contempla i refereix en la seva globalitat, els resultats obtinguts en els darrers vint anys. Es crea un llaç narratiu, on les formalitzacions presentades marquen nivells i estàndards de referència estètica que actuen com a models projectuals a seguir.

Com a punt final del comentari, caldria fer notar una circumstància que normalment passa desapercebuda i que, en el nostre cas, té una certa rellevància: ens referim al sistema mètric utilitzat. En els països anglosaxons, per mesurar, encara utilitzen un únic sistema antropomètric, de base sis o dotze heretat de la tradició històrica: ens referim a la polzada. Per contra, a Europa utilitzem dos sistemes mètrics diferents; un per a la mesura dels cossos tipogràfics, el «cícero didot», i el «metre» per a tot el que fa referència a suports i formats. Aquesta anècdota fa que en el primer cas tot sigui harmònic, això és, un sol sistema d’organització superficial per a la totalitat, mentre que en el segon cas, aquesta uniformitat estètico-mètrica es trenca, de manera que difícilment hi ha una relació equilibrada entre text i format. El anglosaxons treballen amb certs avantatges.

Dr. Enric Tormo Ballester
Catedràtic de Tecnologia del Disseny, Facultat de Belles Arts de la UB