Cuenca, Luis Alberto de. 200 libros para disfrutar. Madrid: Reino de Cordelia, 2022. 526 p. (Ensayo de Cordelia; 31). ISBN 978-84-18141-99-7. 24,95 €.
Luis Alberto de Cuenca és un intel·lectual atípic, digne d’estudi. Acadèmic de la Real Academia de la Historia, hel·lenista, assagista, poeta (molt destacable) membre del jurat del Premio Princesa de Asturias de las Letras. Ha ocupat càrrecs de responsabilitat com el de director de la Biblioteca Nacional d’Espanya i secretari d’Estat de Cultura d’Espanya. D’entrada, Luis Alberto de Cuenca sembla del perfil del gestor gris de la maleta, avorrit i un punt tèrbol. Res més allunyat de la realitat. El compilador de 200 libros para disfrutar també és l’autor de moltes de les lletres de la famosa Orquesta Mondragón liderada pel carismàtic Javier Gurruchaga. Luis Alberto de Cuenca es caracteritza per ser un transgressor que sorprèn per la seva mirada entusiasta, moderna i transcultural. Un escriptor eclèctic que se sent interpel·lat per Homer i per Quentin Tarantino. Si el fonguéssim en un personatge de ficció, seria, alhora Bruce Wayne i Batman. I això marca bastant la personalitat de Luis Alberto de Cuenca que ha confegit una suma de lectures que en la majoria de casos van sortir publicades en premsa: Abc, El País, Libertad digital. Alguns dels escrits són inèdits i complementaris de la pretensió de l’autor amb el llibre.
Primer cal aclarir que no som davant d’un cànon acadèmic, tot i que Luis Alberto de Cuenca vingui d’aquest gremi, podem arriscar-nos a afirmar que ha fet un pacte entre Bruce Wayne i Batman per exposar, de forma variada, lectures especialitzades al costat d’exemples de cultura pop contemporànies. De vegades comenta obres literàries, de vegades estudis sobre un gènere, és a dir, una obra d’iniciació a unes recomanacions que amplien la mirada del curiós. I com quadrar aquest conjunt tan heterogeni de lectura? Doncs amb un ordre entre cronològic i temàtic. El llibre està dividit en deu capítols: «Oriente» (llibres que ofereixen una lectura que va de la lectura del Gènesi al Japó clàssic, Egipte i Bizanci), «Mitología y folklore» (el tractament del mite que va de Campbell a Neil Gaiman, als mites de la Bella i la Bèstia), «Mundo clásico» (Grècia i Roma), «Edad Media», «Del Renacimiento a la Ilustración», «Del romanticismo a José Mallorquí» (que va de la novel·la gòtica al pulp de José Mallorquí), «Contemporaneos», «Cómics y libros ilustrados», «Cine», «Varia» (confluència de temes difícils de classificar, però en la línia de pensament de l’antòleg).
L’estil de Luis Alberto de Cuenca és precís, clar, i amb una informació que empeny les ganes d’aventurar-se a devorar els llibres o les lectures que es deriven dels volums divulgatius. La centralitat interpretativa sol bascular a favor de les lletres hispàniques. És natural que l’autor escombri cap a casa, de vegades exacerba emocionalment aquest sentiment, i trobem alguna reflexió, per dir-ho d’alguna manera, exagerada o excessiva: «Mio Cid es el símbolo de esa españolidad mestiza, adusta, generosa, implacable y oportunista que realizó la gesta conquistadora y colonizadora de América en los Siglos de Oro. Mio Cid es un héroe de cualquier tebeo de los cuarenta. Y entonces, hoy, mañana, Mio Cid era, es y seguirá siendo el logotipo de lo español: la versión antropomorfa del toro Osborne empuñando una espada que apunta a las estrellas».
Luis Alberto de Cuenca es mostra més lúcid quan fa de la seva passió comunicativa el pacte entre Bruce Wayne i Batman; el pacte entre l’acadèmic i l’apassionat lector. Escriu sobre el llibre A propósito de Shakespeare de Victor Hugo (Desván de Hanta, 2016) «Quien no haya leído todavía Shakespeare tendrá en el libro de Hugo sobre el dramaturgo de Stratford una guía magnífica para sumergirse después en la lectura, cuanto más compulsiva mejor, del teatro shakesperiano. Quien haya leído a Shakespeare previamente encontrará en el ensayo del escritor francés una confirmación colosal del viejo Will». La familiaritat amb el text de Victor Hugo sobre Shakespeare no és impostada, Luis Alberto de Cuenca sap què està recomanant i a quins nivells lectors es dirigeix, l’objectiu és fer arribar al màxim de lectors possibles aquests llibres, que cap opció quedi exclosa.
Amb 200 libros para disfrutar, Luis Alberto de Cuenca presenta un nus que connecta diversos públics lectors: els iconoclastes, els cultes, els passavolants, els entusiastes i els que estimen senzillament la lectura. Trobem al comentari del llibre El sueño o La vida de Luciano y otros opúsculos, de Llucià de Samòsata, amb edició d’Alfredo Rodríguez López-Vázquez (Cátedra, 2018): «Si a eso añadimos que Luciano, en sus irónicamente titulados Relatos verídicos, se saca de la manga un viaje a la Luna que inventa la ciencia ficción ante litteram, mucho antes que Cyrano de Bergerac y sus viajes utópicos por el espacio en pleno siglo XVII, muchísimo antes que las novelas de anticipación de Julio Verne o que los álbumes de Tintín. El editor del libro que nos ocupa amplía la nómina de los autores en cuya obra se advierte la benéfica huella de Luciano a Erasmo, Rabelais, Swift, Diderot, Jarry, Bulgákov, Borges... y no le falta razón. Su obra es tan agitadora y tan moderna que parece escrita ayer, en los primeros siglos de nuestra edad contemporánea, cuando la calma chicha que presidió la singladura del Antiguo Régimen comenzó a trocarse en tempestad». I així demostra la connexió temporal de la literatura en una demostració clara que posa en dubte el concepte de novetat.
L’erudició no està exempta de claredat. Sobre el pes de la influència a la poesia espanyola, destaca l’exemple de Gustavo Adolfo Bécquer amb les Rimas: «Nadie pone en duda desde hace tiempo que la poesía española contemporánea hinca sus raíces en la producción lírica becqueriana, y que las Rimas del vate sevillano son el pistoletazo de salida de una nueva sensibilidad que continuarían Rubén Darío, Juan Ramon Jiménez y los Machado y se prolongaría en la Generación del 27 y en las posteriores, dando forma y sentido a las distintas ramas poéticas de un único árbol fundacional».
Les recomanacions de Luis Alberto de Cuenca tracten el món del còmic, del cinema, de la cultura popular. Sobre el dibuixant Quino escriu: «El autor de la inefable Mafalda se autorretrata en cinco tiras que cuentan la historia siguiente: un agente uniformado, que se identifica como miembro de una presunta Policía Humorística, entra en el estudio del dibujante argentino y le pide la documentación; al enterarse de que es, efectivamente, humorista gráfico, solicita muestras de su trabajo para ver si es realmente gracioso, llegando a la conclusión de que no lo es, pues los temas que Quino trata son tan poco humorísticos como la muerte, la vejez, la injusticia social, la insolidaridad, el deseo frustrado y el autoritarismo, entre otros; el dibujante, entonces, deseoso de mejorar su situación, le entrega al policía una tira de Mafalda, pero las cuatro viñetas de ésta resultan ser igual de corrosivas y deprimentes que las del material anterior, por lo que el agente de la Policía Humorística le pone las esposas a Quino y se lo lleva a Comisaría».
Luis Alberto de Cuenca ens reporta l’anècdota de T.S. Eliot que va prendre una citació de la Comèdia de Dante, dedicada al poeta occità Arnaut Daniel «il miglior fabbro», i que Eliot va aprofitar per elogiar Ezra Pound. Els mèrits de Daniel i de Pound que, al seu temps, Luis Alberto de Cuenca observa en el cinema de Tarantino: «Las películas de Tarantino están limadas y pulidas con la precisión y perfección con que se aplicaban a su tarea con las piedras preciosas los mejores orfebres renacentistas».
Al capítol «X. Varia», l’autor mostra «Mis 10 libros favoritos», per a la següent pàgina escriure «Mis 25 libros favoritos» i a continuació, «Mis 33 libros favoritos». El curiós és que, segons la llista, els llibres varien en la seva preferència, tret del primer que es manté inalterable: Epopeya de Gilgamesh. L’origen ancestral dels cants sumeris del Guilgameix és la projecció primera de la literatura tal com la coneixem a Occident. Al final del llibre no s’estalvia un «Índice de nombres propios (onomástico y de obras)» que facilita la consulta a partir dels interessos del lector.
Per últim cal fixar-se en la coberta del llibre, que sembla una carpeta d’estudi decorada (em venen records vintage) amb tot d’icones de llibres, pel·lícules, còmics que fan que sigui atractiu obrir el llibre. Sens dubte, tot un encert de l’editorial Reino de Cordelia. Un disseny i maquetació exquisits, a cura de Jesús Egido. Tota una invitació a deixar-se portar per l’imaginari lector d’un dels escriptors més interessants, desacomplexats i cultes de les lletres hispanes.
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari