24 hores (quasi) d'una llibretera al Mercat de Sant Antoni

Com cada diumenge, és de les primeres a arribar, abans de les sis del matí, i de les últimes a plegar, sempre més tard de les quatre. La Fuensanta Garcia, la Santi (Sant Feliu de Llobregat, 1970) llibretera del Mercat de Sant Antoni, és de les poques que té parada atesa per una sola persona, ella. Els dissabtes també ven al mercat del llibre de segona mà de Collblanc. Això representa que els divendres ha de tenir la furgoneta a punt amb els llibres per als mercats de Collblanc i de Sant Antoni. És ella sola qui carrega les caixes, condueix, munta les parades i atén els clients. Només un parell de mossos l'ajuden a descarregar i carregar caixes a Sant Antoni.

A Sant Antoni la majoria de paradistes desen els llibres en una mena de grans baguls de fusta amb rodes, els «carros» en diuen, que durant la setmana guarden en un magatzem proper. Així, quan arriba el diumenge, només cal que un parell de forçuts mossos empenyin els carros fins el lloc de cada parada. La Santi no s'ho pot permetre, atès que necessita els llibres dissabte i diumenge. Té un magatzem propi amb 10.000 llibres.

La parada de la Santi, la número 3, ocupa 10 metres quadrats. Fa cinc anys que és llibretera, abans era el seu marit qui gestionava la parada, ella l'ajudava en feines administratives. En enviudar va decidir tirar endavant el negoci tota sola. Els començaments, com sol passar, van ser durs. Va aprofitar el canvi d'ubicació provisional de les parades per donar nom a la llibreria, Llibres de Companyia, els llibres entre altres virtuts fan companyia. El seu caràcter extravertit i proper li va facilitar les coses, aviat es va fer seva la clientela. La Santi s'ho passa bé, molt bé, venent llibres. Una colla de fidels la visiten diumenge sí, diumenge també. Potser aviat sigui un d'ells.

La Santi coneix i és coneguda a tot el Mercat, em presenta altres paradistes. Els fills d'Antonio Rabinad, escriptor de culte, gairebé secret, i que Vázquez Montalbán tenia en estima, en Carlos Trigueros, que havia estat soci del seu marit i que també ha cursat el postgrau de l'Escola de Llibreria, el president del Mercat Dominical del Llibre de Sant Antoni, a més de paradistes de qui no he apuntat el nom i ara no recordo, altres clients, amics, coneguts i saludats, a... uff... em perdo. La Santi és incansable; diumenges tarda, però, està rebentada.

Escoltant la ràdio va conèixer l'Escola de Llibreria. Era un programa en què Xavi Vidal de Nollegiu parlava de llibres, llibreries i de l'Escola. No ho va dubtar, s´hi va apuntar a l'instant. Evidentment les pràctiques les ha fet a Nollegiu. A més de Sant Antoni i Collblanc, cada Sant Jordi munta parada a les Rambles. Cada tres de maig, a la fira del llibre vell de Figueres i el setembre, a la Fira del Llibre Antic i d'Ocasió de Barcelona.

El negoci li funciona prou bé, però cal dedicació exclusiva. Mantenir actualitzat el catàleg en línia i gestionar els fons li ocupa força temps. Les despeses, a part de les normals com a autònoma, són importants. Cal pagar la part corresponent de les obres de remodelació del Mercat de Sant Antoni, la quota de l'associació i el lloguer de la parada. En Gerard, el seu fill de quinze anys, de moment no l'ajuda gaire, tot arribarà.

Conèixer la Santi, m'ha permès viure d'aprop el funcionament del Mercat Dominical del Llibre de Sant Antoni. I el que és més important, he pogut conèixer una persona afable, propera i cordial. Gràcies Santi.

Podeu veure més fotografies a: http://marcelalbet.blogspot.com.es/2015/08/24-hores-casi-de-la-vida-duna.html

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart

PD: just acabo d'enllestir El Oro de Blaise Cendrars, una bonica edició de 1942, en octau, sobrecoberta en bon estat, tela editorial. Publicada a Barcelona per José Janés dins la col·lecció Rosa de los Vientos, amb traducció de Julio Gómez de la Serna, tot un clàssic de l'època. El tema: ascensió i caiguda de John Augustus Sutter, nascut a Suïssa el 1803 i enterrat a Washington el 1880. Emigrant i aventurer, va ser el fundador de l'estat de Califòrnia, va arribar a ser un dels homes més rics del món; l'or el va arruïnar. Cendrars amb tremp i nervi narra aquesta historia, alguns capítols llargs, altres de molts breus, tres paraules, tots seguint el ritme d'una partitura musical inexistent. És evident que no encapçalarà cap llista de llibres més venuts; el recomano. Crec que hi ha edicions posteriors, a mi m'agrada aquesta, el vaig comprar per tres euros a Llibres de Companyia fa una setmana.

Marcel Albet Guinart