setembre 2024

Pischedda, Bruno. La competizione editoriale: marchi e collane di vasto pubblico nell’Italia contemporanea (1860-2020). Roma: Carocci, 2022. 541 p. (Frecce). ISBN 978-88-290-1046-2. 44 €.

(Versió italiana de la ressenya, a continuació)

El llibre de Pischedda està estructurat en 10 capítols que recorren la història de l’edició italiana des de la Unificació fins als nostres dies, contemplada des de diferents angles. Tots, però, apunten al concepte principal al voltant del qual gira el món editorial, lligat, sens dubte, a l’aspecte cultural, però que no ha de descuidar l’empresarial. L’esquema seguit en el decurs de les pàgines és bàsicament cronològic, cosa que també es repeteix dins dels temes específics que aprofundeixen en la industrialització, els aspectes econòmics així com l’edició cultural, per arribar al declivi de les col·leccions especialitzades i després a l’epopeia de la megaeconomia.

Elena Ferrante. Als marges: converses sobre el plaer de llegir i escriure. Trad., Pau Vidal. Barcelona: La Campana, 2022. 120 p. (La Campana; 440). ISBN 978-84-18226-64-9. 17,90 €.

Als marges... recull el contingut de les tres conferències que Elena Ferrante va escriure arran de la invitació de Costantino Marmo, director del Centre Internacional d’Estudis Humanístics Umberto Eco, perquè participés en el cicle «Eco Lectures», amb l’objectiu que dictés «tres conferències obertes a tothom... a la Universitat de Bolonya, sobre qüestions relacionades amb la seva escriptura, la seva poètica, la seva tècnica narrativa o allò que li plagui més...» (p. 7). El caràcter fonedís de Ferrante i els efectes del confinament pandèmic, en van ajornar la intervenció fins al novembre de 2021. Tanmateix, va ser l’actriu Manuela Mandracchia qui les va llegir en lloc de l’escriptora, la qual cosa mostra el seu conegut desig d’anonimat.

Mapa de librerías de España, 2023 [en línia]. [Madrid]: CEGAL, Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros, [2024]. 54, [7] p. <https://www.cegal.es/wp-content/uploads/2024/03/MAPA-LIBRERIAS-2023.pdf>. [Consulta: 17 jul. 2024].

Necessari

Per a qualsevol sector, disposar d’un «mapa» és essencial per saber cap a on ha d’anar, de quina manera (recursos, inconvenients a preveure, possibilitats d’èxit versus necessitats, etc.) i quan és el millor moment per fer-ho. En aquest sentit, el del llibre és un sector que disposa, en el conjunt de l’àmbit de la cultura, de prou dades que en permeten una diagnosi prou acurada.

El Mapa de librerías de España, que elabora la CEGAL és, doncs, rellevant, perquè a la primera necessitat d’un cens hi afegeixen la composició, facturació, estructura i d’altres elements de radiografia per saber no només qui són sinó com són: la base per a qualsevol política, pròpia o de les administracions públiques (el Mapa es fa amb el suport de la Dirección General del Libro, del Cómic y de la Lectura del Ministerio de Cultura).

Włodarczyk, Hélène. Regards sur la littérature polonaise (1939-1989): entre le marteau de la réalité et l’enclume des rêves. Paris: Sorbonne université presses, 2022. 404 p. (Mondeslave). ISBN 979-10-231-0723-4.

Florczyk, Piotr; Wisniewski, K.A. (eds.). Polish literature as world literature. New York, etc.: Bloomsbury Academic, 2023. VIII, 250 p. (Literatures as world literature). ISBN 978-1-5013-8710-4.

Sempre val la pena donar una ullada a la riquíssima, tot i que bastant desconeguda literatura polonesa, oimés enguany que ha arribat a les llibreries l’edició de la poesia completa en castellà de Wisława Szymborska, cas raríssim d’una poetessa que aconsegueix el miracle de vendre llibres i que aquests es llegeixin, i que celebrem, a més, l’any Witold Gombrowicz (120 anys del seu naixement: una efemèride poc rodona, però l’autor fa bona l’ocasió) i l’any Czesław Miłosz (20 anys de la mort del poeta i assagista Premi Nobel 1980). De fet, ja fa uns anys que la literatura polonesa torna a estar al centre d’atenció de les lletres europees des que el 2019 Olga Tokarczuk guanyés el Nobel 2018 (i ja en van 5!).

Returns [en línia]. [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF), 2023. 28 p. (Industry insights). <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2023/05/RISE-Bookselling-Industry-Insights_Returns.pdf>. [Consulta: 26 jul. 2024].

Ja fa mesos que circula entre els llibreters un estudi realitzat per l’EIBF (European and International Booksellers Federation) que porta per títol Returns, dins de la col·lecció «Industry insights». Aquest estudi forma part d’un projecte que mira d’explicar el funcionament intern del sector llibreter arreu del món. Són, per tant, eines molt interessants per reconèixer el nostre sector i realitzar, mitjançant estudis corporativistes, propostes de canvi i millora en el propi mercat.

En l’estudi que avui comentem, el de les devolucions, es mira d’explicar amb xifres i també de forma descriptiva com dins el cicle de venda d’un llibre, aquest pot tornar de la llibreria a l’editor quan el llibre no s’ha venut. És el que s’anomena «devolució» i que tot i que existeix en alguns rams, en el nostre sector és un dels punts importants a l’hora de gestionar l’economia d’una llibreria. Com més capacitat tens de tornar i que t’ho acceptin els distribuïdors i editors, més capacitat tens de capitalitzar-te en un moment determinat.

Phillips, Angus; Kovač, Miha. Is this a book? Cambridge: Cambridge University Press, 2022. 78 p. (Cambridge elements. Publishing and book culture). ISBN 978-1-108-94034-4.

Este pequeño librito publicado recientemente en lengua inglesa por Cambridge University Press aborda precisamente la pregunta de su título: ¿Es esto un libro? Y es que la diversificación de formas de lectura y de formatos informativos asociados a la expansión de Internet hace urgente preguntarse por qué sea un libro, hoy. La pregunta se aplica obviamente al e-book, pero también a los audiolibros distribuidos desde plataformas online, a los CDs de ficción que escuchamos en el coche, a los cuadernos de colorear para niños; y también a los formatos textuales que han proliferado en el medio digital, como el blog, el pódcast, la base de datos, la wiki, el videojuego y el multimedia. Como ilustran Phillips y Kovač, no es cuestión banal. Más allá del formato y soporte de la información, esta pregunta incide en sus modos de circulación, su economía cognitiva y el valor del libro en tanto que objeto cultural. Preguntarse sobre los destinos del libro en una ecología de medios diversificada y cambiante implica entender el alcance de tales transformaciones. Pues no se trata tan solo de un desdibujamiento del soporte material del libro; dicho desdibujamiento ha venido impactando desde hace décadas tanto sobre su «arquitectura de información» –una expresión compleja, hallazgo de los autores–, como sobre su sistema comercial de edición y distribución. Todo ello tiene lugar con el telón de fondo de una transformación de mayor calado: la del papel privilegiado de la lectura dentro del orden cultural de nuestra civilización, el cual se sustenta en buena medida sobre las virtudes cognitivas de la escritura. Como objeto singular, el libro impreso condensa tales virtudes.

Folck i Gil, Jordi. Rodari 2.0: tècniques creatives per fomentar l’escriptura a casa i a l’aula. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2023. 129 p. ISBN 978-84-9191-283-5. 19 €.

«Els qui escriuen per a nens són escriptors de segona categoria o ningú a tenir en compte». Aquesta frase, present dins del llibre que avui presentem, serveix per subratllar la importància i el valor de la literatura infantil i juvenil, no només com a forma d’art, sinó com a eina pedagògica vital per al desenvolupament de la creativitat en infants i joves, molts dels quals han nascut ja amb un mòbil sota el braç. Folck i Gil, amb el seu treball, ens recorda que l’escriptura dirigida als més joves no només requereix habilitat i dedicació, sinó que també pot ser una font rica d’innovació i imaginació, tot desafiant la visió estigmatitzada expressada en la frase.

Adams, Ellery. Misterio en el club de lectura: libros y bollos a cambio de secretos. Trad., Ana Alcaina. [Barcelona]: Alma, 2024. 372 p. ISBN 978-84-19599-40-7. 17,95 €.

Ens trobem davant una lectura distreta i còmoda amb certs elements simpàtics i amables de l’escriptora Ellery Adams, autora supervendes d’una trentena de novel·les de misteri i alguns llibres de cuina.

Pertany al subgènere anomenat «cozy mystery», fenomen literari que es caracteritza pel seu enfocament més agradable i càlid i menys pertorbador en llibres de temes policíacs i d’intriga.

La Nora Pennington, protagonista d’aquesta història, és una exbibliotecària lletraferida (i «gatiferida») que, després d’haver passat una experiència vital dura, marxa a viure al bucòlic Miracle Springs. Allà obre una bonica llibreria anomenada Miracle Books.