Portell, Sebastià. Les nenes que llegien al lavabo. Barcelona: Ara Llibres, 2021. 189 p. (Ara Llibres; 490). ISBN 978-84-17804-55-8. 18,50 € en paper; 9,99 € llibre electrònic.
Les nenes que llegien al lavabo és una obra sobre la lectura, concretament sobre la llibertat lectora i creadora. És un assaig escrit en primera persona, en el qual Sebastià Portell combina el to reflexiu i de debat amb el relat personal i anecdòtic. Després d’haver publicat algunes novel·les, llibres de contes i diverses obres de teatre, l’escriptor mallorquí (ses Salines, 1992) debuta amb el seu primer llibre de no-ficció.
«En quin moment se’ns va acudir donar permís a algú perquè ens fiqués les mans entre els ulls i les lectures? I entre els ulls i el pensament?» Aquestes són algunes de les preguntes que planteja l’autor ben a l’inici. En tot el llibre hi plana el conflicte del lector amb l’entorn i el qüestionament del cànon. Amb eslògans com «la lectura no és verdura» o «contra el cànon, canonades» l’autor evidencia que cal rebatre certs dogmes que impregnen massa sovint el món de la lectura.
Portell elogia la lectura a la vegada que la desmitifica: «Llegir, no sempre, necessàriament, ens fa millors persones.» Mentre remarca els beneficis que pot aportar la literatura, ens recorda que l’acte de llegir és, o hauria de ser, una tria. Una tria personal, que defugís d’imposicions i obligatorietats. I sobretot recalca que l’opció de no llegir, o el fet de no haver llegit certa obra o autor és del tot respectable.
«Per ser un bon lector, fingiràs per no passar vergonya», escriu l’autor. La reflexió parteix d’una cita del filòsof Joan-Carles Mèlich: «En tota educació hi ha un aprenentatge de la vergonya.»[1] És essencial desbancar aquest avergonyiment a l’hora de llegir perquè, com diu fervorosament Portell, «ha arribat l’hora de viure ‒de llegir‒ des del plaer, cap al plaer, i no per salvar cap aparença ni per honorar cap déu encarnat en tinta. Ha arribat l’hora de viure ‒de llegir‒ així com genuïnament vulguem.»
Justament és per això que l’autor defensa que cal desmitificar la lectura, per poder-nos-hi apropar des d’un nou angle, molt més lliure; tant com a individus com a col·lectivitat. Precisament aquesta nova mirada inclou diferents facetes i Portell hi posa el seu gra de sorra. Exposa, per exemple, casos d’autores que han estat qüestionades pel fet de ser dones: «Nosaltres esperàvem un xicot, quina sorpresa, una prosa tan vigorosa com la seva…»,[2] li etzibaren a Antònia Vicens durant el lliurament d’un premi. Al llarg del llibre, doncs, l’autor crida per donar visibilitat a veus que han estat silenciades i reacciona contra aquelles que sempre ho han tingut més fàcil per aparèixer als cànons, per guanyar premis, per ser llegides.
Pel que fa al relat més personal, l’autor s’endinsa en els records d’infantesa lligats a la lectura. Rememora quan de petit els padrins el van dur a la seva primera fira del llibre, a Palma, i li van donar llibertat absoluta per triar un llibre (curiosament va ser un manual d'aprenentatge de lectura i escriptura). Té paraules per a la biblioteca de l’escola pública on va estudiar i per com d’apassionada era la cerca d'aquells llibres que estaven destinats als alumnes de més edat, i per les hores passades a la llibreria de la tieta. També narra vivències amb familiars, amics i mestres que han acabat deixant empremta en el Sebastià lector i escriptor.
L’èmfasi amb què Portell explica aquests records primerencs evidencia com n’és d’essencial fer un acompanyament a aquests infants i joves que s’estan convertint en lectors. La importància de ser preguntat, de ser escoltat, de ser tingut en compte. I per damunt de tot, el poder acostar-se als llibres sense límits o pautes difícilment justificables. És per això que cal destinar esforços i recursos de tota mena per tenir cura d’aquests lectors: des d’instaurar biblioteques escolars a tots i cadascun dels centres fins a petits gestos quotidians.
El llibre compta amb vint-i-dos capítols precedits d’una introducció, i acaba amb un epíleg del mateix autor «al Sebastià de l’any 2000». Al final del llibre hi ha unes notes completes, que faciliten la consulta de totes les obres citades al llarg del llibre i que conformen una completa bibliografia. S’agraeix la bona edició, ja que proporciona una lectura agradable, amb espai suficient als marges per anotar-hi tot allò que el lector consideri oportú.
En definitiva, aquesta és una lectura interessant, necessària i amena, gràcies a la bona combinació que l’autor fa de les parts més reflexives i de pensament amb les vivències personals. Amb una escriptura fresca i directa, Portell fa una defensa contundent de la lectura desacomplexada. És un llibre ideal per a lletraferits, que també agradarà a tothom qui senti curiositat per saber què s’amaga rere d’aquest títol tan suggerent. Tant de bo tots tinguéssim present quina va ser l’última vegada que vam llegir el que realment ens venia de gust.
Maria Delmàs
Bibliotecària
Afegeix un nou comentari