Cerdá, David. Alrededor de los libros y otros ensayos filosóficos. Madrid: Rialp, 2015. 79 p. (Breves; 2). ISBN 978-84-321-4480-6. 9 € paper, 5,49 € llibre digital.
David Cerdá, filòsof i economista, dues professions que d’entrada no ens sembla que combinin molt bé, aprofita aquesta publicació per condensar part del material que utilitza a les seves conferències i cursos de divulgació de la filosofia. De fet, tot i que és cert que l’autor parlarà de literatura, a l’inici del llibre deixa ben clar que parla des del punt de vista d’un filòsof, sens dubte un dels punts forts del llibre per la seva originalitat, llunyà a la resta d’escriptors del tema, més relacionats amb els llibres.
Alrededor de los libros y otros ensayos filosóficos és un llibre dividit en tres articles, dels quals només el primer parla directament del món de la literatura. Tenint en compte el marc en què es situa aquesta ressenya entendreu que aprofundeixi en aquest apartat, i que els altres quedin mencionats, però no analitzats.
Alrededor de los libros és el primer bloc, en el qual, ja que la lectura sempre ha estat un dels grans vehicles de difusió de la filosofia, l’autor reflexiona sobre aquesta relació i altres aspectes del món del llibre. A més, es parla de les bondats de la lectura, però sense caure en aquells tòpics tan falsos amb els quals es pretén lloar a un mateix després d’haver llegit la novetat o best-seller de torn, com el de «llegir ens fa més intel·ligents i millors persones», una frase molt escoltada i que només falta que s’acompanyi d’un «i uns amants excel·lents».
En el fons, l’autor es dedica a destrossar aquest altar sobre el qual s’ha edificat la literatura, en moltes ocasions situada allà pels mateixos literats, que la converteix en un objecte majestàtic però poc accessible i encara menys comprès. Hem de posar la literatura a l’abast de tothom, sense jutjar gustos ni gèneres. L’única lectura inútil és la que no es fa amb l’atenció que el llibre requereix.
Tractem els llibres com el que són: una finestra a la ment d’una altra persona, on no trobarem res més que el que l’autor va voler mostrar, ni més ni menys. Podem aprendre d’aquesta visió, fer-la nostra o passar-ne olímpicament. A més, els llibres no són l’única font de coneixement, són un complement, un suport. Necessitem viure experiències fora del món literari i parlar del que hem llegit per poder completar l’aprenentatge del llibre.
Tot i així, l’autor no desmereix els grans efectes positius de la literatura, només ens demana que no ens fem il·lusions sobre l’abast d’aquests. La ment creix quan s’enfronta a missatges i pensaments amb els quals fins aleshores no s’havia trobat. La facilitat i «més del mateix», que és el que ens dona la majoria de canals de televisió, no ens ajudarà a créixer personalment, tot i que hi ha temps per a tot.
Desmontando trampas analitza un dels recursos més comuns a les discussions de tots nivells, les fal·làcies. Però l’autor no es limita a enumerar i explicar les fal·làcies canòniques i les proposades per Schopenhauer, també n’aporta de noves, creant una llista llarguíssima de mecanismes dialectals que ens permetran escapar o acabar amb qualsevol debat.
Molon labe, titulat com la famosíssima frase que va pronunciar el rei Leònides a Xerxes, és un escrit eminentment filosòfic en què l’autor explora la relació entre el laconisme espartà, el seu codi ètic basat en el bé comú de la societat i com aquest és totalment contrari a l’esperit que impera a la cultura occidental, centrada en l’individualisme i la competitivitat. David Cerdá cita filòsofs coneguts per l’autonegació del jo, com Schopenhauer, i esbossa un codi ètic centrat en el bé comú.
Realment no vaig encarar aquesta lectura amb molta actitud. Llegit per sobre, em semblava que em trobaria un recull de tots aquests suposats estudis científics que exageren (o a mi m’ho sembla) les virtuts que ens aporten segons quines aficions, segur que tots n’hem vist més d’un a qualsevol de les xarxes socials, tan de moda avui dia. Per sort, l’autor no cau en aquest tipus d’afirmacions i et proposa una nova forma de veure la literatura.
En definitiva, és realment interessant llegir reflexions de professors, filòsofs i economistes parlant del món del llibre. Gairebé tots coincideixen en una sèrie de punts (com el de relativitzar l’efecte del llibre digital o prendre la lectura com una activitat ni tan fràgil ni tan augusta com pensem) que resulten en unes pràctiques més positives, o com a mínim no tan negatives, a la que pocs llibreters o altres agents del sector arriben. Potser ens fa falta aquesta visió externa per prendre perspectiva i plantejar-nos quina és la verdadera situació d’aquest món que estimem.
Gerard Almirall
Diplomat de la 3a promoció de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari