MacDonald, Damien. Anatomia del còmic: originals famosos de l’art narratiu. [Barcelona]: Fundació "la Caixa"; Paris: Flammarion, 2022. 256 p. no numerades. Hi ha edicions simultànies en castellà i en anglès. ISBN 978-84-9900-317-7. 35 €.
Aquest llibre fa la funció de catàleg de l’exposició «Cómic: sueños e historia», organitzada per la Fundació La Caixa i que es va inaugurar al CaixaForum de Madrid el passat maig de 2022. Es tracta d’una coedició amb el segell francès Éditions Flammarion, que també s’ha encarregat de la versió en anglès: Anatomy of comics: famous originals of narrative art, amb la voluntat d'accedir a una distribució internacional. Les edicions en català i castellà corren a càrrec de la Fundació La Caixa.
Aquesta anatomia dona testimoni de l’esmentada exposició originada a partir de part de la col·lecció privada de Bernard Mahé, galerista i comissari, que l’ha nodrit de manera molt rellevant juntament amb d’altres autors i col·leccionistes. L’autor encarregat dels textos és el britànic Damien MacDonald, escriptor i autor de còmic, gran coneixedor del novè art.
Cal matisar que si bé l’exposició està constituïda a partir de set blocs clarament definits («L’edat d’or de les tires de premsa», «Els grans personatges dels anys trenta», «La visió de la Segona Guerra Mundial», «El món dels superherois», «L’escola francobelga», «El boom dels anys seixanta» i «La novel·la gràfica»), en canvi, l’estructura del catàleg no és exactament igual, malgrat que segueixi una línia temporal similar. El llibre s’organitza en cinc capítols: «Un nus a la llengua», «La tercera orella», «L’ull de la ment», «El sexe en tinta i paper» i «La clau de l’esquelet». L’organització d’aquests capítols segueix sempre un mateix patró, a partir d’una selecció cronològica de destacades obres originals, que s’acompanyen de textos descriptius per tal de contextualitzar-les, i així se’n valora tant la seva influència com el seu impacte.
A «Un nus a la llengua: un procés de naixement multilingüe» ens trobem en un context embrionari del còmic, amb originals de Richard Felton Outcault de 1896 (The yellow kid) o de Winsor McCay de 1906 (Little Nemo in Slumberland). Autors com Elzie Crisler Segar (Popeye), George Herriman (Krazy kat), Edgar Rice Burroughs (Tarzan) o Ricard Opisso, a casa nostra. Tots ells ens mostren com gaudeixen d’un nou llenguatge, encara jove i acabat d’estrenar, i amb un munt de possibilitats limitades tan sols pel seu enginy.
A «La tercera orella: l’alliberament de les onomatopeies», podem gaudir de les resolucions cinematogràfiques de Will Eisner amb el seu The Spirit, veiem com Bill Watterson (Calvin i Hobbes) i Charles Schulz (Peanuts) aprofiten tot el sentit de les paraules i exprimeixen els diàlegs per crear unes tires de premsa absolutament meravelloses. Hergé (Tintín) sublima el sentit de la narració i posa les bases del llenguatge francobelga. En moments determinats, les paraules es converteixen en icones i prenen un nou significat al·ludint a accions o sons molt explícits: Pam!
A «L’ull de la ment: dissidents, rebels i creadors de mons», el còmic es reivindica com a motor d’oci adult, on els límits i les fronteres han quedat enrere i el còmic es mostra esplendorós, bullint d’idees i personatges per tot arreu. Comença la recerca de l’aventura més pura amb Alex Raymond (Jungle Jim, Flash Gordon) o Lee Falk (Mandrake), fins al canvi de paradigma de Milton Caniff (Steve Canyon), que conclou amb Hugo Pratt (Corto Maltès). Apareix la primera maduresa dels superherois, amb Jack Kirby, John Romita, Neal Adams, i finalment la cruesa de Frank Miller. De la caricatura d’Albert Uderzo, anem al surrealisme líric i narratiu de Fred, passant per la poètica de Didier Comès i acabant per les sempre enigmàtiques trames de Jacques Tardi. Mentrestant, aquí hi havia Ambrós i Jesús Blasco, qui convoquen l’aventura, Antonio Hernández Palacios, qui convoca el western, i Carlos Giménez, qui convoca tota la resta, en especial l’esperit de la justícia universal.
A «El sexe en tinta i paper: com l’underground va posar la X al còmix», passem de la picardia de Betty Boop (Bud Counihan) a la sensualitat de Male Call (Milton Caniff), per arribar a l’underground de Robert Crumb que ho eclosiona tot, la seva curiosa percepció de la sexualitat no deixa a ningú indiferent. La fantasia s’expressa amb un culte al cos excels i sempre excessiu de la mà de Frank Frazetta i Richard Corben; a casa nostra ho sublima Vicente Segrelles. En canvi, Milo Manara i Guido Crepax creen mites delicats, valents i feminals, tot i que encara molt contextualitzats a la seva època.
A «La clau de l’esquelet: descodificar el simbolisme del còmic», destaquen els grans enginyers de la imaginació, inspiradors i creadors com Moebius, Enki Bilal i Philippe Druillet. Per contrapartida, Chris Ware i Scott McCloud són els grans deconstructors del llenguatge, el primer per crear estructures narratives aparentment simples, però alhora complexes, i el segon per ser capaç d’exposar de manera raonablement pedagògica a tota la comunitat mundial la grandesa del món de les vinyetes.
Dit això i com a colofó, aquest catàleg no pretén més que ser un expositor reflex d’un mitjà que es pot permetre sense vergonya assenyalar ja obres mestres, una idea que fins fa poc es limitava i reduïa a altres llenguatges artístics de més consens. Amb la voluntat de proposar aquest merescut reconeixement tant a les obres com als seus autors, i per descomptat també a la seva indústria. Tots amb les seves virtuts han servit d’inspiració i han acabat tenint una notable significació social. Amb més d’un segle d’història, tenim l’ocasió d’admirar una petita selecció que ha servit per anar posant les peces del que avui també coneixem com la novel·la gràfica, és a dir, el còmic.
Jaume Vilarrubí Prats
Biblioteca Josep Soler Vidal, de Gavà
Afegeix un nou comentari