«Aragonés y catalán en la literatura de Aragón»

Giralt Latorre, Javier; Nagore Laín, Francho (eds.). Aragonés y catalán en la literatura de Aragón. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2022. 362 p. (Papers d’Avignon; 9). ISBN 978-84-1340-537-7. 20 €. Disponible en línia a: https://zaguan.unizar.es/record/118246.

El llibre Aragonés y catalán en la literatura de Aragón és una contribució pionera que estudia en profunditat l’ús de les llengües aragonesa i catalana en l’àmbit literari d’Aragó, cobrint un buit acadèmic en la recerca sobre la diversitat lingüística d’aquesta contrada. Publicat per Prensas de la Universidad de Zaragoza l’any 2022, i sota la supervisió de dos experts reconeguts, Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, el volum consta de 362 pàgines i es troba dins de la col·lecció «Papers d’Avignon» (número 9), que destaca per tractar temes d’interès cultural i filològic.

Aquest volum té el seu origen en un curs extraordinari de la Universitat de Saragossa celebrat a Jaca el mes de juliol de 2021, amb la participació de mestres acadèmics i escriptors compromesos amb la creació literària en ambdós idiomes. La seva missió és múltiple: d’una banda, traça un recorregut històric de la literatura escrita en les dues llengües, mentre que, de l'altra, posa el focus en la creació contemporània, destacant les dinàmiques culturals i polítiques que n’han facilitat o limitat el seu desenvolupament. El resultat és un llibre que explora l’evolució de l’aragonès i el català en els àmbits de la poesia, la narrativa i el teatre, des dels seus inicis fins a l’actualitat.

Un dels objectius centrals de l’obra és reivindicar el valor patrimonial i cultural de la producció en dos idiomes que sovint, des del Dictat, Iniquitat o Compromís de Casp (1412), han estat marginats, infrarepresentats i, fins i tot, menyspreats de la història d’Aragó. Així, el llibre ofereix un diàleg entre el passat i el present, no només mostrant l’evolució històrica de la literatura en aquestes llengües, sinó també oferint testimonis i reflexions d’autors actuals sobre els reptes i oportunitats d’escriure en elles.

El volum, després d’un pròleg dels editors i d’una crònica del curs mencionat, redactada per Alejandro Pardos Calvo, està estructurat en diverses seccions, cadascuna dedicada a alguns dels aspectes clau, incloent-hi anàlisis històriques, crítiques literàries i testimonis personals d’escriptors. Aquesta diversitat de perspectives fa que el llibre sigui una font valuosa tant per a estudiosos de la filologia com per a lectors interessats en la conservació del patrimoni lingüístic i literari. Vegem-ne les parts principals.

1. Història de la literatura en aragonès i català a Aragó: aquesta secció inicial, amb estudis d’Antonio Pérez Lasheras i Óscar Latas Alegre, ofereix una panoràmica dels inicis de l’ús literari de l’aragonès i el català a Aragó. Es fa referència a obres clàssiques i medievals redactades en aquestes llengües, reflectint com la seva producció va ser influenciada per factors polítics i socials que van determinar la seva expansió o el seu declivi en certs períodes històrics. S'estudien textos fonamentals, com Lo libre dels tres reys d’Orient i el Llibre dels feits, es destaca la vida i obra de Juan Fernández de Heredia (o Johan Ferrández d’Eredia), i s’identifiquen moments importants en l’evolució de cada llengua.
2. Anàlisi temàtica, crítica literària i producció literària contemporània (segles XX i XXI): el llibre dedica una bona part del seu contingut, amb assajos d’Ángeles Ciprés Palacín, José Ángel Sánchez Ibáñez, María Pilar Benítez Marco, Hèctor Moret Coso, María Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre, a analitzar la producció contemporània en ambdues llengües, amb una especial atenció a les dificultats que els autors han trobat per veure reconegudes i publicades les seves obres. Tot i els entrebancs, tant l'aragonès com el català continuen vigents a través d’una literatura rica i diversa, que inclou gèneres com la poesia, la novel·la i el teatre. Autors com ara Vicente de Vera, Desideri Lombarte, Chusé Damián Dieste, Mercè Ibarz, Luzía Dueso, Màrio Sasot, Pilar Benítez, Tomàs Bosque, Chuana Coscujuela, Marta Momblant, Santiago Román Ledo, Jesús Moncada o Rafel Vidaller, entre d’altres, han estat crucials per mantenir viva la tradició literària en temps moderns i contemporanis. Aquesta secció també inclou l’anàlisi crítica, en la qual es posen de manifest les característiques pròpies de les obres literàries escrites en aragonès i català a Aragó, destacant els temes recurrents com la identitat cultural, la marginalitat lingüística i les correspondències i tensions constants entre modernitat i tradició. Hi trobem estudis detallats d’obres clàssiques i d’altres de més recents, així com l’impacte que ha tingut la llengua emprada per a la creació en la construcció de les trames, ambientacions, i en la definició i evolució dels personatges.
3. Testimonis personals i experiències d’autors: un altre dels elements més enriquidors de l’obra són les contribucions personals d’escriptors que reflexionen sobre la seva experiència d’escriure en aragonès o català (Chusé Inazio Nabarro, Ana Giménez Betrán, Merxe Llop i Hèctor B. Moret). Aquestes veus aporten una dimensió humana i pràctica, explicant les adversitats i contratemps que comporta escriure en una llengua minoritzada, així com les recompenses que se'n deriven. A través d’aquests testimonis, el lector pot entendre millor el paper que juga la llengua en la creació literària i en la preservació de la identitat cultural aragonesa.

Aragonés y catalán en la literatura de Aragón és, per tant, més que un simple estudi acadèmic: es tracta d'una obra necessària per a la visibilització i preservació d’un patrimoni cultural en perill. La seva publicació suposa una fita important, tant per al reconeixement de les llengües minoritàries a Aragó com per a la seva revitalització. A més a més, el fet que aquest llibre sigui el primer a tractar amb tanta profunditat la producció literària en aragonès i català a la regió demostra la seva rellevància per a l’àmbit de la filologia peninsular, així com per als estudis sobre la diversitat lingüística d’Europa.

Un altre aspecte significatiu del volum és que examina la literatura des d’una perspectiva estrictament acadèmica, i també inclou una crítica cultural més àmplia, en la qual s’exposa com les polítiques lingüístiques i educatives l’han influïda pel que fa a la seva producció i difusió. Així, es posa en relleu com la literatura en aragonès i català ha servit, durant anys i panys (i continua fent-ho), d’eina de resistència cultural i com un mitjà per a l'expressió de la identitat aragonesa.

Aquest llibre és, per tant, una obra imprescindible per a tots aquells interessats en la història literària d'Aragó, en els reptes que afronten les llengües invisibilitzades, marginades i oblidades per la llengua del poder (l’espanyol, o, si ho preferiu, castellà) i en la preservació del patrimoni cultural.

En resum, Aragonés y catalán en la literatura de Aragón reivindica el valor literari d'aquests idiomes, i recorda la importància de continuar-los promovent i estudiant en un món globalitzat en el qual les llengües minoritzades corren un risc elevat de desaparèixer. I ja se sap que «qui perd els orígens, perd la identitat». Poca broma, ciutadans del món.

Emili Gil, escriptor i gestor cultural

Autor de Tenebra