Informe «Global 50». Un ejercicio necesario condenado a la relatividad

Wischenbart, Rüdiger; Fleischhacker, Michaela Anna. Global 50 [en línia]: the ranking of the publishing industry 2020. Paris: Livres Hebdo; etc., 2020. 228 p. [Consulta: 10 abril 2021].

Los objetivos de la reseña son: 1, informar al lector sobre el origen y estructura del documento; 2, explicar las fuentes utilizadas para su elaboración; 3, especificar el método de valoración de empresas utilizado; 4, aportar tres reflexiones propias que pueden interesar al lector; 5, valorar el informe.

Paper i pantalla: el medi és la lectura

Kovač, Miha; Weel, Adriaan van der (eds.). Lectura en papel vs. lectura en pantalla [en línia]Trad., Laura Tibaquira. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC), 2020. 140, [6] p. (Dosier CERLALC. Ecosistema del libro). <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-lectura-en-papel-vs-lectura-en-pantalla/>. [Consulta: 14 feb. 2021].

El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC) ha publicat la traducció d’un dossier molt útil, que va difondre prèviament la revista First Monday l’any 2018. Diversos experts del projecte Evolution of Reading in the Age of Digitisation (E-READ) reflexionen en aquesta obra sobre la repercussió de la tecnologia en els processos d’alfabetització, sobre la coexistència de dispositius digitals amb el llibre imprès i amb l’escriptura manuscrita, i sobre els efectes de la biblioteràpia.

Un recurs per a la selecció de literatura infantil

Llibres que obren mons: selecció bibliogràfica de l'Associació Âlbum! Pròleg, Teresa Duran. Barcelona: Âlbum, 2019. 51 p. Disponible també en línia a: <https://webdelalbum.org/wp-content/uploads/2019/10/CATALOGO-catalan.pdf>

De l’associació ¡Âlbum! en vam parlar ja, en aquest blog, amb motiu de la seva constitució. Des d’aleshores, el 2017, ha plogut molt i, dels dotze membres fundadors, s’ha passat als 23 de l’actualitat. Hi ha editorials amb una trajectòria llarga, com Joventut o Ekaré, i altres de més joves, com Bookolia, del 2015, o Libre Albedrío, de 2014. N’hi ha de catalanes, com Babulinka o Thule, i també d’altres parts d’Espanya, com Bululú, de la Corunya, o Los Cuatro Azules, de Madrid.

«La librería», de Verdejo i Toru

Verdejo Román, Rafael; Toru. La librería [en línia]. [S.l.]:  Faneo, 2020-  . <https://www.faneo.es/comics/lalibreria/>. [Consulta: 20 març 2021].

Fa anys que els webcòmics estan presents a les nostres vides: siguem lectors de còmic o no, ens els trobem per tot arreu sense adonar-nos-en. Per exemple, a les xarxes socials: segurament a Instagram o Twitter us heu trobat més d’una vegada (i més de deu, i més de vint) amb algun tipus de còmic. I és que un webcòmic no deixa de ser això: un còmic que permet la seva lectura en línia.

Quan la vocació científica, cultural i divulgadora van de la mà

Fernández Moya, María. Multinacionales del castellano: el sector editorial español y su proceso de internacionalización (1900-2018). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2020. 291 p. (Biblioteca de historia; 95). ISBN 978-84-00-10659-1. 25 €.

Imaginem un treball d’investigació, i imaginem que el treball d’investigació és sobre el sector editorial del llibre espanyol. Imaginem, a més, que aquesta investigació és duta a terme des d’una perspectiva històrica i econòmica i, per tant, des d’una perspectiva longitudinal, qualitativa i quantitativa. Imaginem, també, que la investigació està realitzada per algú expert en indústria cultural i en empresa familiar. I que aquest treball longitudinal, qualitatiu i quantitatiu, sobre el sector del llibre espanyol, està editat sota el paraigua d’una institució que vetlla pel foment de la cultura científica a la societat. El resultat és aquest llibre: Multinacionales del castellano: el sector editorial español y su proceso de internacionalización (1900-2018), l’autora del qual és María Fernández Moya, doctora en Història Econòmica, investigadora i professora universitària, i publicat fa només uns mesos pel CSIC.

«Come avviare una libreria»

Come avviare una libreria. Genova: Incubatore Creaimpresa, 2018. (Kit start up). ISBN 978-88-3376-077-3. 39 €.

Come avviare una libreria (Com començar una llibreria) és un material creat per l’empresa italiana Creaimpresa, que és un centre d’estudis especialitzat en la creació d’eines per adquirir una formació empresarial adequada i informació sobre temes econòmics, administratius i comercials necessaris per ajudar a implementar una empresa amb èxit. Aquesta empresa ofereix materials de forma immediata i directa a casa vostra, tot el que necessiteu per a la creació d’empreses de tot tipus, entre elles també n’ofereix un de Com començar una llibreria. Aquest material està format per un kit (Kit Start Up) que inclou una guia impresa més un CD-ROM. Aquest kit es pot comprar per correu i pagar en efectiu a la recepció o també es pot comprar en format electrònic per un preu de 39 €.

Com són els hàbits lectors de les dones?

Informe mujeres que leen en España [en línia]. [Ciudad Autónoma de Buenos Aires]: Entre Editores, 2020. [50] p. [Consulta: 30 des. 2020].

L’Informe mujeres que leen en España forma part d’un projecte global promogut per Entre Editores, una iniciativa nascuda dins de la indústria editorial argentina amb l’objectiu de contribuir a la modernització, el foment, la professionalització i la integració global dels mercats del llibre en espanyol. A partir de l'Encuesta: mujeres que leen, Entre Editores ha volgut aprofundir en els hàbits, gustos i característiques del consum de llibres que fan les dones. L’enquesta, que es va llançar inicialment l’any 2019 a l’Argentina, ha arribat durant l’any 2020 a Espanya i a Mèxic.

Biblioteràpia per a terapeutes

Llegir abans de curar [en línia]. [Barcelona: Societat Catalana de Bioètica: Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO: LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)], 2019- . <https://llegirabansdecurar.cat/>. [Consulta: 28.12.2021]

Aquest recurs web és una eina de foment de lectura i intercanvi d’experiències dins l’entorn dels professionals de la salut a partir dels clubs de lectura ideat i promogut per la Societat Catalana de Bioètica, Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO i el projecte LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Inclou un conjunt d’eines per a l’autoformació, el diàleg i la mentoria, tant per als dinamitzadors com per als participants dels clubs de lectura amb l’objectiu final de reforçar la humanització del sistema sanitari català gràcies a la lectura i la literatura. Es podria dir que és un recurs de biblioteràpia per als cuidadors.

«Cómics esenciales» 2019: un anuari que val la pena tenir a prop

Cómics esenciales. 2019. Sevilla; Barcelona: Jot Down; Zaragoza: GP Ediciones, 2020. 244 p. ISSN 2530-6251. 20 €.

Sempre són d'agrair aquelles publicacions que, dins d’un àmbit concret, ens ajuden a destriar el bo i millor de cada casa. No ens enganyem: a la majoria de llibreters, bibliotecaris (i professionals afins) ens agradaria llegir molt més del que llegim, però el temps és el que tenim i ja ho sabeu: a tot no es pot arribar. Per això, com ja he dit, va molt bé tenir a mà obres com les que avui comentem. En aquest cas, Cómics esenciales 2019 no deixa dubte sobre quin és el seu contingut.

La imparable progresión de la lectura digital

How do we read? [en línea]: let's count the ways: comparing digital, audio, and print-only readers. Washington, D.C.: National Endowment for the Arts, 2020. 62 p. [Consulta: 11 nov. 2020].

Los informes sobre las prácticas de lectura se vienen prodigando durante los últimos años debido, fundamentalmente, a las transformaciones introducidas por la irrupción de nuevos dispositivos y modelos de acceso a los contenidos. La contraposición con el referente impreso, esto es, con una tradición de siglos, ha ejercido su magnetismo en especialistas de todas las áreas que han vertido sus opiniones sobre la naturaleza y consecuencias del cambio, unas veces fundamentadas, otras meras especulaciones (Cordón García, 2018). Estos análisis se han incrementado cuando han surgido nuevos formatos y formas de acceso digitales, como es el caso de los audiolibros, o bien cuando alguna circunstancia ha alterado el normal funcionamiento de la cadena del libro, como ha ocurrido con la pandemia de la COVID-19, que obligó al cierre de librerías y bibliotecas en todo el mundo, multiplicando exponencialmente el recurso a la lectura digital (Wischenbart, 2020; FGEE, 2020; Cordón, Muñoz, 2020).