altres treballs

Faggiolani, Chiara; Vivarelli, Maurizio (eds.). Las redes de la lectura: análisis, modelos y prácticas de lectura social. Trad., Almudena Zapatero. Gijón: Trea, 2019. 258 p. (Biblioteconomía y administración cultural). ISBN 978-84-17767-17-4. 25 €.

Siempre he encontrado misteriosa y atrayente la lectura, que esconde tras la quietud el arrebato y es hermética a plena luz, dice la protagonista de Noche y océano, de Raquel Taranilla (Seix Barral, 2020). Los estudios sobre la lectura han concitado desde siempre el interés de los investigadores que, desde puntos de vista muy diversos, han analizado un fenómeno tan generalizado e identificable como hermético fuera de las apreciaciones vinculadas con sus entornos.

Libreros de Nueva York [pel·lícula]. Dir. D.W. Young. Santo Domingo: Black Letter Films, 2019. 99 min.

Si hi ha una cosa que recordarem de totes totes en el futur són els gairebé tres mesos de confinament que han capgirat les nostres vides. Ara, a poc a poc i tímidament, la vida torna a fer el seu curs.

Un dels primers festivals de cinema en «presencialitzar-se» ha estat el BCN Film Fest, que enguany ha arribat a la quarta edició. Originàriament estava previst pels voltants de Sant Jordi, 23 d’abril, però òbviament aquest any no ha pogut ser. Tot i així, s’ha mantingut l’objectiu d’oferir pel·lícules de qualitat i que, d’alguna manera, puguin relacionar-se amb la literatura o la història en el sentit més ampli.

Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (6è: 2018: Barcelona). VI Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana: llegir per llegir. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2019. 143 p. (Quaderns divulgatius; 62). Disponible també en línia: https://www.escriptors.cat/sites/default/files/2019-05/quadern-62-congres-literatura-infantil-aelc-tauleta.pdf.pdf

Aquest recull conté les principals intervencions del VI Congrés, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que es va celebrar al Pati Llimona de Barcelona els dies 30 de novembre i 1 de desembre de 2018. És un bon document perquè ens permet copsar com batega el món de la literatura infantil i juvenil a casa nostra en un moment determinat.

Hooper, Martin. Troubling trends [en línia]: an international decline in attitudes toward reading. Amsterdam: International Association for the Evaluation of Educational Achievement (IEA), 2020. 12 p. (Compass briefs in education; 8). <https://www.iea.nl/sites/default/files/2020-03/Compass_brief_8_Troubling-trends.pdf>. [Consulta: 19 maig 2020].

El mes de març passat, Martin Hooper, investigador dels American Institutes for Research (AIR) i expert en metodologies d’avaluació internacional a gran escala, va publicar un breu informe amb l’anàlisi d’alguns dels resultats dels darrers quatre estudis PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) realitzats entre 2001 i 2016. Tot i que Espanya no forma part de l’estudi perquè hi va començar a participar a l’edició del 2006, cal pensar que les conclusions poden ser útils i que ens haurien de permetre intervenir en la línia del que proposa aquest expert.

Albarello, Francisco. Lectura transmedia: leer, escribir, conversar en el ecosistema de pantallas. Buenos Aires: Ampersand, 2019. 224 p. (Comunicación y lenguajes). ISBN 978-987-4161-24-6. 18 €.

L’últim llibre de Francisco Albarello, Lectura transmedia: leer, escribir, conversar en el ecosistema de pantallas, analitza en profunditat els canvis culturals que la pràctica de la lectura en pantalla ha introduït en la nostra vida quotidiana. Com a continuació de la recerca doctoral de l’autor, aquest estudi sorgeix en un moment en què la pantalla hegemònica, la de l’ordinador de sobretaula, ha cedit part del seu protagonisme a les pantalles portables i ubiqües dels telèfons mòbils i les tauletes. Albarello, doctor en Comunicació Social per la Universidad Austral, alimenta aquí el debat sobre com es llegeix en l’actualitat i ofereix arguments a favor dels nous hàbits i de les noves capacitats que els lectors desenvolupen en l’actual ecosistema de pantalles.

Estudio de la percepción de los profesionales del sector del libro sobre el presente y futuro de la industria [en línia]: visiones del sector del libro en la era exponencial. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2019. 104 p. <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2020/01/Visiones-libro-era-exponencial-2.pdf>. [Consulta: 5 maig 2020]. ISBN 978-84-89384-98-9.

És força coneguda la tasca de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) en l’àmbit de la lectura i el llibre a l’hora de generar coneixement i produir innovació i expertesa en àmbits lligats a la cultura impresa i també digital, i per extensió en les biblioteques. Aquesta labor es produeix a partir de la recerca feta per investigadors i experts sempre en col·laboració amb la comunitat, i el seu resultat més directe són sovint projectes experimentals que donen com a resultat informes i estudis que són divulgats i transferits públicament sovint en forma de «models d’utilitat», això és, de nous procediments per treballar amb més eficàcia en l’àmbit del foment de la lectura, de les biblioteques, de la cultura.

Historia del cómic [en línia]: guía bibliográfica. Elaborado por Antonio Rodríguez Vela. Madrid: Biblioteca Nacional, enero 2019, act. 06/05/2019. [235] p. [Consulta: 1 abril 2020].

Us agrada el còmic? O, plantejo la pregunta d’una altra manera: la vostra feina requereix que feu alguna selecció de còmics per a la seva venda o préstec? Si la resposta és que sí, potser us és d’utilitat aquesta guia de la qual us parlarem avui: Historia del cómic: guía bibliográfica.

Observatorio de la librería [en línia]. Dir. y realiz., Rafael Bravo Gil, Victoria Bordonaba Juste, José Miguel Pina Pérez, Iguácel Melero Polo. [Madrid]: Cegal; Zaragoza: Universidad de Zaragoza, oct.  2019. 100 p. [Consulta: 1 feb. 2020].

Observatorio vs Mapa. Necessitat de lectura
La nota que presentem sobre aquest Observatorio enllaça amb aquelles que, anys enrere, s’han fet sobre el Mapa de librerías que promou la Cegal (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).[1] De fet, l’estudi que comentem l’inclou, i hi afegeix d’altres informes que es feien per separat i, en algun cas, quan se’n tenia possibilitat. Ens referim a l’«Análisis de las principales magnitudes contables de las librerías españolas», al «Barómetro de ventas» i al «Sistema de indicadores económicos y de gestión de las librerías» (SIEGLE). Són coses diferents, però val a dir que tenir-les aplegades ajuda a construir una mirada més completa sobre el sector i ens permet una perspectiva entre la realitat consignada el 2016 (data del darrer estudi) i l’aplegada en l’actual, amb dades de 2019.^[2]

Bosshard, Marco Thomas; García Naharro, Fernando (eds.). Las ferias del libro como espacios de negociación cultural y económica. Vol. 1, «Planteamientos generales y testimonios desde España, México y Alemania». Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert, 2019. 296 p. ISBN 978-84-9192-028-1. 29,80 €.

Fa uns mesos es va publicar el primer volum de Las ferias del libro como espacios de negociación cultural y económica, un conjunt d’articles fruit del simposi inaugural del projecte d’investigació homònim que es duu a terme a la Universitat de Flensburg (Alemanya) des de l’any 2017. Com el seu nom indica, la publicació pretén analitzar les fires del llibre des d’una perspectiva política, sociocultural, econòmica, mediàtica i fins i tot estètica, i es centra en casos significatius de fires que s’organitzen a Espanya, Mèxic i Alemanya.  

Camps Arbós, Josep; Dasca, Maria (eds). La narrativa catalana al segle XXI: balanç crític. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2019. 139 p. (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; 18). ISBN 978-84-9965-464-5. 15 €.

Cada vegada que surt una obra acadèmica sobre literatura catalana s’ha de festejar. I si, a més, és sobre el nostre període, un repte que els investigadors esquiven, al·leguen, per falta de distància, doncs llavors la festa és doble. Ens calen mapes per cartografiar un present tan divers, convuls i proteic. La iniciativa s’engloba en el cicle «Balanç crític de la literatura catalana actual», de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), que, després d’inspeccionar l’estat de la poesia el 2016, referma el compromís biennal de radiografiar, ni que sigui a vista d’ocell, un gènere; en el cas que ens ocupa, un macrogènere: la narrativa, que agombola la novel·la i el conte. Coordinat per Francesc Foguet, animador constant del debat acadèmic de portes enfora, el cicle forneix marcs, que no el marc, a recerques més selectives. No és una aportació del tot inèdita, per tal com des del 2014, sota el lideratge d’Àlex Broch, l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs, organitza els Encontres d’Escriptors i Crítics a les Garrigues, amb monografies dedicades a la poesia, la novel·la i el teatre del segle XXI, editades per Fonoll.