«La narrativa catalana al segle XXI: balanç crític»

Camps Arbós, Josep; Dasca, Maria (eds). La narrativa catalana al segle XXI: balanç crític. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2019. 139 p. (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; 18). ISBN 978-84-9965-464-5. 15 €.

Cada vegada que surt una obra acadèmica sobre literatura catalana s’ha de festejar. I si, a més, és sobre el nostre període, un repte que els investigadors esquiven, al·leguen, per falta de distància, doncs llavors la festa és doble. Ens calen mapes per cartografiar un present tan divers, convuls i proteic. La iniciativa s’engloba en el cicle «Balanç crític de la literatura catalana actual», de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), que, després d’inspeccionar l’estat de la poesia el 2016, referma el compromís biennal de radiografiar, ni que sigui a vista d’ocell, un gènere; en el cas que ens ocupa, un macrogènere: la narrativa, que agombola la novel·la i el conte. Coordinat per Francesc Foguet, animador constant del debat acadèmic de portes enfora, el cicle forneix marcs, que no el marc, a recerques més selectives. No és una aportació del tot inèdita, per tal com des del 2014, sota el lideratge d’Àlex Broch, l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs, organitza els Encontres d’Escriptors i Crítics a les Garrigues, amb monografies dedicades a la poesia, la novel·la i el teatre del segle XXI, editades per Fonoll.

L’alliberament de les monografies en accés obert

Snijder, Ronald. The deliverance of open access books [en línia]: examining usage and dissemination. [Amsterdam: Amsterdam University Press], 2019. 234 p. <https://www.doabooks.org/doab?func=fulltext&uiLanguage=en&rid=32891>. ISBN 978-90-8555-120-1. [Consulta: 15 gener 2020].

El model de publicació de revistes va canviar radicalment amb l’aparició d’Internet. Anys més tard, amb el moviment open access (OA o accés obert), les llicències creative commons i la ràpida evolució dels processos de digitalització, el canvi es va accelerar. Ara bé, per què aquesta ràpida evolució no ha estat la mateixa en el cas de les monografies, tot i que el moviment open access les té en compte? Quins són els factors que intervenen en l’ús i la difusió de les monografies en accés obert? L’accés obert influeix positivament en la venda de monografies?

«Elogio de las librerías»

Elogio de las librerías. Coord., Centro Andaluz de las Letras. [Sevilla]: Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, [2018]. 172 p. ISBN 978-84-9959-299-2. 4 €. Disponible també en línia.

Aquest és un d’aquells llibres que quan t’arriba, el tens a les mans i comences a fullejar-lo et genera una sensació ambivalent. D’una banda, té un títol més que atractiu –aquest Elogio de las librerías és una absoluta invitació a la lectura– i una forma exquisida: format rotund, paper de primeríssima qualitat, disseny acurat, impressió a dues tintes... D’altra banda, el caràcter públic de l’edició, el fet de recollir textos dispersos –es tracta d’escrits llegits cada any per autors diferents per commemorar el Dia de les Llibreries a Andalusia– pot fer pensar en una obra publicada gairebé per obligació i susceptible a una certa reiteració de missatges.

Monografies digitals en fase embrionària

Estudio de la especialización y publicación de monografías digitales y de acceso abierto de las editoriales de la UNE [en línia]: informe 2019. [Por el Grupo de investigación E-LECTRA, Universidad de Salamanca.] [Madrid: Unión de Editoriales Universitarias Españolas], 2019. 127 p. [Consulta: 19 nov. 2019]. 

El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).

Accés obert i les monografies científiques, pas a pas: «first we take Manhattan, then we take Berlin»

Grimme, Sara; Holland, Cathy; Potter, Peter; Taylor, Mike; Watkinson, Charles. (2019). The state of open monographs [en línia]: an analysis of the Open Access monograph landscape and its integration into the digital scholarly network. Foreword, Michael A. Elliott. London: Digital Science, 2019. 21 p. (Digital science report). [Consulta: 5 nov. 2019].

Science Europe (2019). Science Europe briefing paper on Open Access to academic books [en línia]. Brussels: Science Europe, 2019. 15 p. [Consulta: 5 nov. 2019].

Dades sobre l’ús de monografies en accés obert: un nou model de gestió

O’Leary, Brian; Hawkins, Kevin. Exploring open access ebook usage [en línia]. [New York]: Book Industry Study Group, 2019. 13 p. [Consulta: 3 set. 2019].

Al maig de 2019 es va publicar l’informe Exploring open access ebook usage liderat pel Book Industry Study Group (BISG) en col·laboració amb KU Research, l’Educopia Institute, i investigadors de la University of Michigan i de la University of North Texas.

El nou ecosistema de la lectura i l’escriptura

Lectoescritura digital [en línia]. Madrid: Ministerio de Educación y Formación Profesional, 2019. 151 p. [Consulta: 04/09/2019].

Lectoescritura digital és un llibre oportú i benvingut, que ofereix una panoràmica dels canvis que causa l’embat digital, alhora que ajuda a comprendre la nova ecologia mediàtica. Ens presenta tot un seguit de reflexions, que són necessàries perquè és evident que els avenços tecnològics de les darreres dècades i les necessitats comunicatives nascudes en els nous entorns mediàtics han transformat la pràctica de la lectura i l’escriptura. Després de la música, el cinema i la televisió, el llibre és el darrer producte cultural que la revolució tecnològica ha canviat de forma radical.

«Literatura catalana contemporània: patrimoni i identitat»

Corretger, Montserrat; Teixell, Oriol (eds.). Literatura catalana contemporània: patrimoni i identitat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2019. 251 p. (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; 17). ISBN 978-84-9965-456-0. 20 €.

Tal com expliquen els editors a l'inici de la «Presentació», aquest llibre és el compendi de les aportacions de diversos ponents sobre la varietat patrimonial de la literatura catalana que tingueren lloc a la IV Jornada Litcat de Grups de Recerca de Literatura Contemporània, que es portà a terme el 17 de maig de 2018 al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta Jornada fou organitzada pel Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC), el Departament de Filologia Catalana de la URV i la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, adscrita a aquest Departament. Comptà també amb el suport del deganat de la Facultat de Lletres de la mateixa universitat.

Convertir a las librerías en el eslabón más fuerte del ecosistema del libro

Rodríguez, Joaquín. En defensa de las librerías: recomendaciones en materia de políticas públicas, gremiales e individuales para el fortalecimiento de las librerías en Iberoamérica. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc), 2019. 68 p. (Documentos Cerlalc. Libros). <https://cerlalc.org/wp-content/uploads/2019/04/En-defensa-de-las-libreri%CC%81as.pdf>. [Consulta: 23 jul. 2019].

Llegir o morir. Una nova defensa de la lectura

Martínez Cañadas, Evelio. Por qué leer todavía [en línia]: lectura, cultura, racionalidad. Amazon Media, 2019. 93 p. 3 € llibre electrònic.

«Viure sense llegir és perillós, perquè obliga a conformar-se amb la vida»
Michel Houellebecq a Plataforma (Empúries: Anagrama, 2002)

Per què hem de llegir? Té efectes saludables, la lectura? Ens fa millors persones? A l’escola aprenem a llegir perquè l’alfabetització és bàsica per a la vida moderna, d’acord, però cal seguir fent-ho després? És tan important la lectura com diuen? Som millors i més llestos si llegim més? Preguntes com aquestes són algunes de les que planteja Evelio Martínez Cañada al llibre Por qué leer todavía. En aquest recull d’articles, les respostes a aquestes qüestions i d’altres aporten sentit comú i una mirada lúcida al debat entre fonamentalistes lectors i escèptics i planteja arguments per a una nova defensa de la lectura.