altres treballs

Llegim!: Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya. [Barcelona]: Consell Nacional de la Lectura, 2023. 199 p. Disponible també en línia a: <https://cultura.gencat.cat/web/.content/02-DEPARTAMENT/04-plans-programes/01-plans-sectorials/pla-llibre-lectura/arxius/Pla-Nacional-del-Llibre-i-la-Lectura-Dossier-07.pdf>

Presentat al juliol del 2023, aquest nou pla de lectura impulsat per la Generalitat de Catalunya per al període 2023-2025, ens arriba després d’un dilatat treball de posada en comú de nombroses persones i entitats representatives de diferents sectors del món del llibre. La gestació del Pla ha estat llarga: un Acord de Govern de 14 de juliol de 2020 va aprovar l’elaboració del Pla nacional del llibre i la lectura, la creació del Consell Nacional de la Lectura i va encarregar-ne al Departament de Cultura, en coordinació amb el Departament d’Educació, l’elaboració mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes. Posteriorment, amb data 1 de març de 2022, es modificava aquest acord i s’establia una metodologia de treball, amb la creació d’un grup impulsor i uns grups de treball; un termini de dotze mesos per a la redacció del Pla a partir de la represa dels treballs, la creació d’un Programa de caràcter temporal per assegurar el compliment dels objectius marcats pel Govern i el nomenament d’una persona per a la realització de les tasques assignades com a responsable departamental del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya.

Global bookselling markets 2022 [en línia]. Brussels: European and International Booksellers Federation, 2023. 15 p. <https://europeanbooksellers.eu/system/files/2023-06/EIBF%20launches%20the%202022%20report%20on%20Global%20Bookselling%20Markets%20%20_2023-06-29.pdf>. [Consulta: 11 oct. 2023].

El sector de la indústria del llibre en general –editors, distribuïdors i llibreters– suposa un percentatge important de l’activitat econòmica. En efecte, a l’Estat espanyol, segons l’INE (Instituto Nacional de Estadística), és el 38,5 % del total cultural –el més gran– i quasi el 3 % del PIB en general. Déu n’hi do! Per no ser un país especialment lector, la productivitat i la capacitat d’inversió és prou alta. I a escala europea, els percentatges són similars.

Mercier, Etienne; Tétaz, Alice; Leray, Alexandre. Les français et la lecture [en línia]: resultats 2023. [Paris]: Centre national du livre, 2023. 87 p. <https://centrenationaldulivre.fr/sites/default/files/2023-04/Les%20Fran%C3%A7ais%20et%20la%20lecture%20Rapport%20complet%202023-04-12%20OK.pdf>. [Consulta: 21 set. 2023].

França
En un país on la cultura i la llengua són pràcticament qüestió d’Estat –però on la crisi general dels valors que el fonamenten pren, com més va, més força–, on l’escola és en debat continu i permanent, i on els governs successius col·leccionen ministres d’educació, en aquest lloc, que és França, model encara, es fa interessant de veure com hi evoluciona la lectura. L’any 2017 ja vam fer una ressenya d’aquest mateix estudi sobre els índexs lectors i els seus contextos. Comparar-los no només ens tempta, sinó que es fa il·lustratiu: la distància temporal és prou significativa perquè els canvis que pugui haver-hi siguin indicadors de possibles tendències, més encara si tenim en compte que cada dos anys l’actualitzen, és a dir que podem veure’n el rastre evolutiu ben segmentat en cinc edicions des de 2015 fins al 2023.

Morriello, Rossana. Dalla pirateria dei libri all’editoria predatoria: un percorso tra storia della stampa ed etica della comunicazione scientifica. Milano: Ledizioni, 2022. 158 p. (Editoria: passato, presente e futuro). Disponible en línia: https://www.ledizioni.it/checkout/order-received/55043/?key=wc_order_c2rGKG5HeyWlF. ISBN 978-88-5526-804-2.

Els darrers mesos, diversos mitjans de comunicació han publicat notícies sobre comportaments deshonestos d’investigadors en publicar resultats científics (vegeu, per exemple, les publicades a El País o elDiario.es). Malgrat tractar-se d’un tema d’actualitat, el plagi o la falsificació de dades no són conductes noves i se’n poden documentar casos des dels inicis de la ciència moderna, tot i que probablement s’han exacerbat com a conseqüència d’uns criteris d’avaluació científica centrats de manera gairebé exclusiva en el mesurament quantitatiu de la producció dels investigadors.

Seminari de la Crítica Literària (1r: 2022: Barcelona). Què és literatura catalana?: 20 de setembre de 2022, Barcelona. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2023. 109 p. (Quaderns divulgatius; 69). Disponible també en línia: https://www.escriptors.cat/index.php/publicacions/quadern-69/i-seminari….

Acaba de ser publicat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) el «Quadern divulgatiu» número 69, que dona fe de les reflexions, les ponències i la taula rodona que va tenir lloc en el I Seminari de la Crítica Literària celebrat el dia 20 de setembre de 2022.

Ramírez Leyva, Elsa M. (coord.). Los poderes de la lectura por placer. México: UNAM. Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas y de la Información, 2022. XVII, 232 p. (Lectura: pasado, presente y futuro). Disponible també en línia: https://ru.iibi.unam.mx/jspui/bitstream/IIBI_UNAM/603/1/poderes_lectura.pdf. ISBN 978-607-30-7002-7.

L’Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas y de la Información (IIBI) de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) va engegar el 2003 el Seminario de Investigación de Lectura, del qual porten 13 edicions. Aquesta obra és el recull de la 13a edició, duta a terme el novembre del 2021. Es van editar en paper 100 exemplars i es pot trobar sota llicència Creative Commons a: https://ru.iibi.unam.mx/jspui/bitstream/IIBI_UNAM/603/1/poderes_lectura.pdf

Estudio sobre los valores y enfoques de los profesionales del fomento de la lectura. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2022. 80 p. https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2023/02/Mediadores.pdf. [Consulta: 27.3.2023]. Més informació: https://canallector.com/docs/3598/

Aquesta publicació ha estat elaborada per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) des del seu servei anomenat Laboratorio Contemporáneo de Fomento de la Lectura (LCFL), entitat on s’agrupen totes les iniciatives de la institució per generar idees, línies de treball i estudis en el context del III Plan de Fomento de la Lectura del Ministerio de Cultura y Deporte. Entre les línies d’actuació d’aquest pla es contemplen ‒com no podia ser d’una altra manera‒ estudis sobre el tema de la lectura; aquest, específicament, està centrat en els professionals que treballen en el foment de la lectura dels joves.

Ecoedición: una guía pública de criterios y herramientas. Madrid: Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, 2022. 55 p. Disponible también en línea: https://www.miteco.gob.es/es/ministerio/servicios/publicaciones/libroecoedicion_digital_v5_tcm30-549217.pdf. ISBN 978-84-18508-80-6. No venal.

Los objetivos de esta reseña son: 1, informar al lector sobre el origen y estructura de la guía; 2, señalar los elementos más relevantes expuestos en el documento; y 3, aportar una serie de conclusiones y reflexiones en torno a la guía y su impacto real.

Publishers weekly. New York: PWxyz, 1873- . Setmanal. Disponible també en línia: https://www.publishersweekly.com/. ISSN 0000-0019.

Publishers weekly o, tal com s’autodefineix, «la biblia dels assumptes del llibre» ha complert l’any 2022 el seu cent cinquantè aniversari. En més d’un segle d’existència ha estat alimentant editors, llibreters, bibliotecaris, agents literaris, autors i qualsevol membre de l’univers del llibre amb articles, notícies i ressenyes. Univers que, d’altra banda, no ha deixat d’evolucionar en els anys d’activitat de la revista, que ha anat adaptant els seus continguts per anar al ritme de la societat.

Tomasena Glennie, José Miguel. Los booktubers en español [en línia]: entre la cultura participativa y el comercio de la conectividad: tesi doctoral. Dir., Carlos Scolari. [Barcelona]: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació. 2020. XXI, 394 p. <https://www.tdx.cat/handle/10803/670637>. [Consulta: 4 gener 2023].

La necessitat de donar a conèixer la publicació de qualsevol novetat bibliogràfica ha estat constant, sobretot d’ençà que els mitjans de comunicació han permès fer-ne divulgació. De fet, si no es coneix l’existència d’un llibre en concret, es fa difícil que algun lector potencialment interessat el pugui buscar i trobar. El clàssic «boca-orella» funciona, però és clarament insuficient. Fins fa relativament pocs anys, aquesta tasca divulgativa o, si ho voleu, propagandística, es trobava sobretot limitada als suplements literaris o culturals dels principals diaris o bé en les revistes especialitzades. Amb l’esclat del fenomen d’Internet, les possibilitats s’han multiplicat exponencialment i les xarxes socials, siguin particulars o comercials, han esdevingut un canal d’allò més interessant i efectiu.