altres treballs

Albarello, Francisco. Lectura transmedia: leer, escribir, conversar en el ecosistema de pantallas. Buenos Aires: Ampersand, 2019. 224 p. (Comunicación y lenguajes). ISBN 978-987-4161-24-6. 18 €.

L’últim llibre de Francisco Albarello, Lectura transmedia: leer, escribir, conversar en el ecosistema de pantallas, analitza en profunditat els canvis culturals que la pràctica de la lectura en pantalla ha introduït en la nostra vida quotidiana. Com a continuació de la recerca doctoral de l’autor, aquest estudi sorgeix en un moment en què la pantalla hegemònica, la de l’ordinador de sobretaula, ha cedit part del seu protagonisme a les pantalles portables i ubiqües dels telèfons mòbils i les tauletes. Albarello, doctor en Comunicació Social per la Universidad Austral, alimenta aquí el debat sobre com es llegeix en l’actualitat i ofereix arguments a favor dels nous hàbits i de les noves capacitats que els lectors desenvolupen en l’actual ecosistema de pantalles.

Estudio de la percepción de los profesionales del sector del libro sobre el presente y futuro de la industria [en línia]: visiones del sector del libro en la era exponencial. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2019. 104 p. <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2020/01/Visiones-libro-era-exponencial-2.pdf>. [Consulta: 5 maig 2020]. ISBN 978-84-89384-98-9.

És força coneguda la tasca de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) en l’àmbit de la lectura i el llibre a l’hora de generar coneixement i produir innovació i expertesa en àmbits lligats a la cultura impresa i també digital, i per extensió en les biblioteques. Aquesta labor es produeix a partir de la recerca feta per investigadors i experts sempre en col·laboració amb la comunitat, i el seu resultat més directe són sovint projectes experimentals que donen com a resultat informes i estudis que són divulgats i transferits públicament sovint en forma de «models d’utilitat», això és, de nous procediments per treballar amb més eficàcia en l’àmbit del foment de la lectura, de les biblioteques, de la cultura.

Historia del cómic [en línia]: guía bibliográfica. Elaborado por Antonio Rodríguez Vela. Madrid: Biblioteca Nacional, enero 2019, act. 06/05/2019. [235] p. [Consulta: 1 abril 2020].

Us agrada el còmic? O, plantejo la pregunta d’una altra manera: la vostra feina requereix que feu alguna selecció de còmics per a la seva venda o préstec? Si la resposta és que sí, potser us és d’utilitat aquesta guia de la qual us parlarem avui: Historia del cómic: guía bibliográfica.

Observatorio de la librería [en línia]. Dir. y realiz., Rafael Bravo Gil, Victoria Bordonaba Juste, José Miguel Pina Pérez, Iguácel Melero Polo. [Madrid]: Cegal; Zaragoza: Universidad de Zaragoza, oct.  2019. 100 p. [Consulta: 1 feb. 2020].

Observatorio vs Mapa. Necessitat de lectura
La nota que presentem sobre aquest Observatorio enllaça amb aquelles que, anys enrere, s’han fet sobre el Mapa de librerías que promou la Cegal (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).[1] De fet, l’estudi que comentem l’inclou, i hi afegeix d’altres informes que es feien per separat i, en algun cas, quan se’n tenia possibilitat. Ens referim a l’«Análisis de las principales magnitudes contables de las librerías españolas», al «Barómetro de ventas» i al «Sistema de indicadores económicos y de gestión de las librerías» (SIEGLE). Són coses diferents, però val a dir que tenir-les aplegades ajuda a construir una mirada més completa sobre el sector i ens permet una perspectiva entre la realitat consignada el 2016 (data del darrer estudi) i l’aplegada en l’actual, amb dades de 2019.^[2]

Bosshard, Marco Thomas; García Naharro, Fernando (eds.). Las ferias del libro como espacios de negociación cultural y económica. Vol. 1, «Planteamientos generales y testimonios desde España, México y Alemania». Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert, 2019. 296 p. ISBN 978-84-9192-028-1. 29,80 €.

Fa uns mesos es va publicar el primer volum de Las ferias del libro como espacios de negociación cultural y económica, un conjunt d’articles fruit del simposi inaugural del projecte d’investigació homònim que es duu a terme a la Universitat de Flensburg (Alemanya) des de l’any 2017. Com el seu nom indica, la publicació pretén analitzar les fires del llibre des d’una perspectiva política, sociocultural, econòmica, mediàtica i fins i tot estètica, i es centra en casos significatius de fires que s’organitzen a Espanya, Mèxic i Alemanya.  

Camps Arbós, Josep; Dasca, Maria (eds). La narrativa catalana al segle XXI: balanç crític. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2019. 139 p. (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; 18). ISBN 978-84-9965-464-5. 15 €.

Cada vegada que surt una obra acadèmica sobre literatura catalana s’ha de festejar. I si, a més, és sobre el nostre període, un repte que els investigadors esquiven, al·leguen, per falta de distància, doncs llavors la festa és doble. Ens calen mapes per cartografiar un present tan divers, convuls i proteic. La iniciativa s’engloba en el cicle «Balanç crític de la literatura catalana actual», de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), que, després d’inspeccionar l’estat de la poesia el 2016, referma el compromís biennal de radiografiar, ni que sigui a vista d’ocell, un gènere; en el cas que ens ocupa, un macrogènere: la narrativa, que agombola la novel·la i el conte. Coordinat per Francesc Foguet, animador constant del debat acadèmic de portes enfora, el cicle forneix marcs, que no el marc, a recerques més selectives. No és una aportació del tot inèdita, per tal com des del 2014, sota el lideratge d’Àlex Broch, l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs, organitza els Encontres d’Escriptors i Crítics a les Garrigues, amb monografies dedicades a la poesia, la novel·la i el teatre del segle XXI, editades per Fonoll.

Snijder, Ronald. The deliverance of open access books [en línia]: examining usage and dissemination. [Amsterdam: Amsterdam University Press], 2019. 234 p. <https://www.doabooks.org/doab?func=fulltext&uiLanguage=en&rid=32891>. ISBN 978-90-8555-120-1. [Consulta: 15 gener 2020].

El model de publicació de revistes va canviar radicalment amb l’aparició d’Internet. Anys més tard, amb el moviment open access (OA o accés obert), les llicències creative commons i la ràpida evolució dels processos de digitalització, el canvi es va accelerar. Ara bé, per què aquesta ràpida evolució no ha estat la mateixa en el cas de les monografies, tot i que el moviment open access les té en compte? Quins són els factors que intervenen en l’ús i la difusió de les monografies en accés obert? L’accés obert influeix positivament en la venda de monografies?

Elogio de las librerías. Coord., Centro Andaluz de las Letras. [Sevilla]: Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, [2018]. 172 p. ISBN 978-84-9959-299-2. 4 €. Disponible també en línia.

Aquest és un d’aquells llibres que quan t’arriba, el tens a les mans i comences a fullejar-lo et genera una sensació ambivalent. D’una banda, té un títol més que atractiu –aquest Elogio de las librerías és una absoluta invitació a la lectura– i una forma exquisida: format rotund, paper de primeríssima qualitat, disseny acurat, impressió a dues tintes... D’altra banda, el caràcter públic de l’edició, el fet de recollir textos dispersos –es tracta d’escrits llegits cada any per autors diferents per commemorar el Dia de les Llibreries a Andalusia– pot fer pensar en una obra publicada gairebé per obligació i susceptible a una certa reiteració de missatges.

Estudio de la especialización y publicación de monografías digitales y de acceso abierto de las editoriales de la UNE [en línia]: informe 2019. [Por el Grupo de investigación E-LECTRA, Universidad de Salamanca.] [Madrid: Unión de Editoriales Universitarias Españolas], 2019. 127 p. [Consulta: 19 nov. 2019]. 

El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).

Grimme, Sara; Holland, Cathy; Potter, Peter; Taylor, Mike; Watkinson, Charles. (2019). The state of open monographs [en línia]: an analysis of the Open Access monograph landscape and its integration into the digital scholarly network. Foreword, Michael A. Elliott. London: Digital Science, 2019. 21 p. (Digital science report). [Consulta: 5 nov. 2019].

Science Europe (2019). Science Europe briefing paper on Open Access to academic books [en línia]. Brussels: Science Europe, 2019. 15 p. [Consulta: 5 nov. 2019].