De viatges, dones i documents

Godayol, Pilar. Viatgeres i escriptores: deu perfils. Vic: Eumo, 2018. 238 p. (Capsa de Pandora; 14). ISBN 978-84-9766-642-8. 18 €.

La segona edició d’aquest recull de biografies de dones viatgeres que han escrit sobre els seus viatges ve precedida d’un prefaci que arrodoneix perfectament el resultat de l’obra. Si la introducció de la primera edició (Eumo, 2011) posava l’accent en la idea que l’escriptura comença necessàriament per la vida («primer visqui, després escrigui», és el consell que Mercè Rodoreda va rebre del director del diari La Rambla), en la segona edició l’autora fa un vincle, crec que important, amb el feminisme i amb la necessitat de reescriure la història des d’una perspectiva no androcèntrica. Els dos elements (la vida i el viatge de les dones seleccionades, i la mirada de l’autora que les posa al descobert per formar part d’una història i genealogia femenines) donen un bon punt de partida per a la lectura d’aquestes històries de vida de 10 dones que van viure i van voler escriure sobre els seus viatges, que «van gosar».

Com s'aprèn la literatura?

Núñez Ruiz, Gabriel. Lectura literaria y lecturas del mundo. [Almería]: Universidad de Almería, 2014. 189 p. (Ordo academicus; 4). ISBN 978-84-15487-94-4. 14 €.

És la literatura una matèria que s'hagi d'aprendre? O més aviat es tracta d’un recurs que ens permet experimentar emocions a partir de la nostra aproximació voluntària? Sens dubte que la paraula «literatura» engloba conceptes diferents. Un d’ells, el conjunt dels fets que constitueixen les obres literàries i que les caracteritzen, és a dir: autors, títols, dates, escoles, gèneres, figures literàries i altres elements. Aquest tou de coneixements forma part de la formació bàsica que tota persona mínimament culta –encara que sigui «de ciències»– ha d’aprendre. Per fer-ho, la literatura s’ha hagut d'estudiar com una matèria més, amb uns continguts teòrics, estructurats, dosificats. I també s’han hagut de llegir –obligatòriament– unes quantes obres, considerades peces clau de la història literària. Aquestes lectures provoquen efectes diversos, segons les persones: a algunes els desperten l'interès en la ficció, a d'altres, els n'allunya.

«Historia da literatura galega»

Pena, Xosé Ramón. Historia da literatura galega IV: de 1936 a 1975: a «longa noite». Vigo: Xerais, 2019. 541 p. ISBN 978-84-9121-481-6. 25 €.

En una entrevista al Faro de Vigo, el autor de este volumen sobre la historia de la literatura gallega manifiesta que se tiende a idealizar el período anterior a la guerra pensando que había una normalización de lo gallego. En cambio, dice, había un progreso de Galicia dentro del país que se truncó completamente, pero no había una situación de normalización. A principios del siglo XX hubo un gran avance con las Irmandades da Fala. Consiguieron avanzar en ciertos símbolos que todavía exiten en la actualidad: la bandera, el himno, la Academia, la aparición del galleguismo en la prensa y de algunas empresas de referencia. Todo esto desaparece en el 36 drásticamente.