Hernández Álvarez, María Vicenta (coord.). Escritoras en lengua francesa: renovación del canon literario. Granada: Comares, 2018. 156 p. (Interlingua; 211). ISBN 978-84-9045-750-4. 17 €.
Estem davant d’un estudi que ve a rescabalar una injustícia: la desaparició de les dones del cànon literari. I concretament en una literatura, la francesa, que precisament ha comptat amb grans escriptores. Ni la seva qualitat i talent, però, han aconseguit fer-los un lloc en el panteó dels autors imprescindibles, penso en George Sand (1804-1876), per exemple, una autora extraordinària, creadora d’una obra ingent i molt llegida en la seva època, intel·lectual cèlebre que tan sols ha passat a la posteritat per la seva relació amorosa amb Chopin i Musset. Per no parlar d’altres, com la poetessa Anna de Noailles (1876-1933), que avui només emergeix a la llum per la seva relació d’amistat amb Proust, ignorant la seva poesia, o bé Colette (1873-1954), només recordada per les seves excentricitats. I la llista es podria allargar amb noms com els de Marceline Desbordes-Valmore (traduïda recentment al castellà i publicada per Somos Libros) o la suïssa Isabelle Eberhardt (1877-1904), escriptora i viatgera. «Al públic sempre li va interessar més la seva vida que la seva obra», assenyala Hernández Álvarez en la Introducció, fent referència a Eberhardt.
Wakkanai és la ciutat mes septentrional del Japó (33.000 habitants). Es troba situada a l’extrem nord de l’illa de Hokkaido, a 43 quilòmetres per mar de la veïna Sakhalín, ja a Rússia. És normal veure-hi rètols en japonès, rus i anglès. La seva activitat principal és la portuària, d’aquí surten diàriament els ferris cap a les illes Rebun i Rishiri dedicades a la pesca i el turisme. Recentment, un servei de ferri la comunica amb Sakhalín. Es troba entremig del mar del Japó i el mar d’Okhotsk. A l’hivern el fred i la neu ho cobreixen tot.
Corretger, Montserrat; Teixell, Oriol (eds.). Literatura catalana contemporània: patrimoni i identitat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2019. 251 p. (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; 17). ISBN 978-84-9965-456-0. 20 €.
Tal com expliquen els editors a l'inici de la «Presentació», aquest llibre és el compendi de les aportacions de diversos ponents sobre la varietat patrimonial de la literatura catalana que tingueren lloc a la IV Jornada Litcat de Grups de Recerca de Literatura Contemporània, que es portà a terme el 17 de maig de 2018 al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta Jornada fou organitzada pel Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC), el Departament de Filologia Catalana de la URV i la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, adscrita a aquest Departament. Comptà també amb el suport del deganat de la Facultat de Lletres de la mateixa universitat.
Pérez de Villar, Amelia. Los enemigos del traductor: elogio y vituperio del oficio. Madrid: Fórcola, 2019. 201 p. (Singladuras; 31). ISBN 978-84-17425-30-2. 16,50 €.
El conjunt de textos que aplega aquest llibre són majoritàriament articles breus publicats prèviament en un blog de l’autora, De libros y de hojas. La resta o bé són inèdits o bé s’han publicat en revistes (com El Trujamán) o en compilacions sobre traducció. El recull s’obre amb un pròleg i es tanca amb unes conclusions. Els articles es presenten en quatre parts titulades respectivament «De traslatio et al.: el oficio de traductor», «El Trujamán», «Traducir a los clásicos y más allá» i «La profesión de traductor, hoy». Tanmateix, hi ha una sèrie de temes recurrents en bona part dels textos, que fonamentalment tenen a veure amb dues grans àrees: qüestions professionals sobre l’ofici de traduir d’una banda, i aspectes relacionats amb la traducció com a activitat creativa de l’altra.
Iglesias, Juan Luis; Martín, Sergio. Bibliófago y otros cómics sobre escritores. Pról., Josep Maria Beà, Manuel Barrero. Madrid: Bibliófago Comics, 2019. 114 p. ISBN 978-84-09-10162-7. 10 €.
El guionista de còmics Juan Luis Iglesias i l’il·lustrador Sergio Martín ens porten una obra protagonitzada per escriptors i consumidors de llibres sense remei.
Bibliófago y otros cómics sobre escritores són quatre històries autoconclusives que, tal com diuen ells mateixos, s’han construït amb la tècnica del pastitx i combinant l’art de la paròdia, la ironia i la desmitificació. El conjunt resulta una obra ben curiosa on hi apareixen personatges que ben segur coneixereu i on es recreen pensaments, diàlegs i accions. I tot això acompanyat d’uns dibuixos directes que complementen el text a la perfecció i que ajuden a arrodonir aquesta obra que tenim avui a les mans.
Fofi, Goffredo (ed.). Escritores: grandes autores vistos por grandes fotógrafos. Trad., Alfonso Rodríguez Arias. Barcelona: Blume, 2014. 511 p. ISBN 978-84-9801-776-2. 28,75 €.
El retrat ha estat un dels temes recurrents en la pintura. De l’antiga Roma als impressionistes passant pel gòtic, el renaixement i la resta d’-ismes. A principis del segle XIX apareix la fotografia, una tècnica, un art que canviarà radicalment la manera de veure i de representar el món. A partir de 1850 uns quants pintors canvien els pinzells per la càmera, un nou giny que els permetrà guanyar-se millor la vida. Aviat les ciutats s’omplen d’estudis fotogràfics, on gent de tota condició social va a fer-se retratar. També la gent «important» (artistes, polítics, cantants, actors, escriptors) són retratats a bastament. Com exemple primerenc tenim el més que icònic i repetit retrat de Baudelaire, datat de 1863. El fotògraf esdevé extensió i mirall de l’escriptor, on aquest, no exempt de petulància, li agrada de reconèixer-s’hi.
Lectoescritura digital [en línia]. Madrid: Ministerio de Educación y Formación Profesional, 2019. 151 p. [Consulta: 04/09/2019].
Lectoescritura digital és un llibre oportú i benvingut, que ofereix una panoràmica dels canvis que causa l’embat digital, alhora que ajuda a comprendre la nova ecologia mediàtica. Ens presenta tot un seguit de reflexions, que són necessàries perquè és evident que els avenços tecnològics de les darreres dècades i les necessitats comunicatives nascudes en els nous entorns mediàtics han transformat la pràctica de la lectura i l’escriptura. Després de la música, el cinema i la televisió, el llibre és el darrer producte cultural que la revolució tecnològica ha canviat de forma radical.
Cordón García, José Antonio; Gómez Díaz, Raquel (coords.). Lectura, sociedad y redes: colaboración, visibilidad y recomendación en el ecosistema del libro. Madrid, etc.: Marcial Pons, 2019. 293 p. (Universidad y lectura). ISBN 978-84-9123-577-4. 26,90 € en paper, 24,21 € llibre electrònic.
Sempre és de celebrar la publicació d’una obra que ajudi la gent del llibre (lectors, editors, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris...) a orientar-se en el que passa o podrà passar en l’entorn cultural i tecnològic de la lectura, que informi de l’existència d’eines útils o que ajudi a refermar la confiança en aquelles de clàssiques que segueixen demostrant solvència. Aquest és el cas de Lectura, sociedad y redes, coordinada per José Antonio Cordón i Raquel Gómez, investigadors rigorosos i de prestigi lligats a E-LECTRA (Grupo de Investigación sobre Lectura, Edición Digital, Transferencia y Evaluación de la Información Científica de la Universidad de Salamanca).
Oumar Diallo Seydi va néixer el 1971 a Sédhiou a la regió de Casamance, al Senegal. Quan va arribar a Catalunya, va treballar al camp, i a Mataró va fer de mediador. Persona culturalment inquieta, autodidacta i amb iniciativa, el 2014 juntament amb Saiba Bayo i Moustapha Senghor, funden a Barcelona Ediciones Wanafrica.
Cozarinsky, Edgardo. Los libros y la calle. Buenos Aires: Ampersand, 2019. 172 p. (Lector&s). ISBN 978-987-4161-21-5. 16 €.
La autobiografía debe ser uno de los géneros más complicados de poner en papel. O tal vez el más sencillo. Depende del sitio donde tenga su autor el corazón. Por un lado, existe la interminable lista de documentos escritos por presidentes, científicos, atletas y demás eminencias que, al quedar un poco secos en lo literario, al menos pueden encontrar consuelo en saberse piezas claves de información para un futuro autor más asiduo en este negocio de las biografías. Pero luego vienen esas otras más prósperas, las que se destacan por la manera tan dichosa en como narran sus autores la vida propia. Habla memoria, de Nabokov (Anagrama, 2011), se lee como una de sus novelas; tanto así que es difícil no sospechar que existan mendrugos de ficción mezclados con la realidad, mientras que Tempestades de acero, de Jünger (Tusquets, 2018), se siente escrita con la solemnidad de un poeta endurecido por la lectura de Nietzsche. El mismo Nietzsche que aderezó su propia autobiografía, Ecce Homo (Tecnos, 2017), con fogonazos de locura y banalidad genial.
Blog de l'Escola de Llibreria 2013-
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals – Universitat de Barcelona
Gremi de Llibreters de Catalunya
El Blog de l’Escola de Llibreria no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
Els continguts del blog de l’Escola de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de Barcelona estan subjectes a una llicència BY-NC-ND de CC.