març 2020

Peix, Susana; Almirall, Meritxell. Lectura i discapacitat: què, qui i com... Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019. 84 p. (Créixer. Coneixements; 9). ISBN 978-84-9191-056-5. 14€.

Som davant d’un manual altament recomanable. Aquesta afirmació no és gens agosarada perquè l’obra tracta d’un tema que, si bé és present en la nostra societat, no per això és prou entès ni tampoc integrat arreu. El títol, transparent i directe, correspon ben bé al que trobem en el manual. Lectura i discapacitat: què, qui i com... cobreix els aspectes importants per poder acompanyar les persones amb discapacitat en el seu procés d’aprenentatge i de gaudi de la lectura. L’objectiu, «conscienciar del poder dels professionals i les famílies per contribuir a la inclusivitat plena» queda ben palès en tot el llibre.

Martí Gómez, José. Los Lara: aproximación a una familia y a su tiempo. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2019. 291 p. (Ensayo). ISBN 978-84-17747-01-5. 21,50 €.

Quan algú veu en la carta d’un bar o restaurant «bistec amb patates fregides», és lògic que les seves expectatives el portin a interpretar que se li ofereix un plat amb un bon tall de carn de vedella i unes patates d’acompanyament, tot i a risc que es tracti de patates congelades i independentment de la qualitat de la carn. Per tant, es sentirà molt defraudat si opta per aquest oferiment i es troba al davant un plat ple de patates i, entre elles, gairebé ocult, un minúscul i anònim tall de carn indocumentat, fins i tot en el supòsit que sigui d’una qualitat excel·lent. De la mateixa manera, davant d’un llibre que porta per títol Los Lara i com a subtítol Aproximación a una família y a su tiempo, el que el lector tendirà a esperar és una biografia coral dels Lara, contextualitzada en el seu temps. I no és aquest el cas.

Nuño, Fran. Guía básica para vivir del "cuento": sugerencias para iniciarse en el mundo de la literatura infantil-juvenil (LIJ). Sevilla: El Paseo, 2018. 142 p. (Breviarios). ISBN 978-84-948112-1-0. 16,95 €.

Quan fa molts anys que et dediques a una cosa, automatitzes la feina; és a dir, vas fent sense pensar. Sense ni adonar-te’n. Algun dels nostres mecanismes neuronals de defensa esborra del nostre record els moments viscuts: les angoixes, les pors, les inseguretats experimentades en el procés d’aprenentatge que ens han conduït allà on som; també les alegries, però aquestes es mantenen durant més temps.