març 2020

Manguel, Alberto. Mientras embalo mi biblioteca: una elegía y diez digresiones. Trad., Eduardo Hojman. Madrid: Alianza, 2017. 203 p. ISBN 978-84-9104-869-5. 14 € llibre en paper, 9,99 € llibre electrònic.

La proposta de fer una ressenya sobre Mientras embalo mi biblioteca, d’Alberto Manguel em va aclaparar. He llegit i consultat diverses vegades la seva magnífica Una historia de la lectura, publicada també per Alianza Editorial el 2017, que no hem de confondre amb una història del llibre, encara que hi estigui molt relacionada. Hi vaig aprendre moltes coses insospitades sobre el fet de llegir, de les quals no es parla gaire i que vaig trobar fascinants com, per exemple, que actualment no llegim de la mateixa manera que els romans, o que l’accés a la lectura ha sigut sempre molt limitat fins al segle XX.

Observatorio de la librería [en línia]. Dir. y realiz., Rafael Bravo Gil, Victoria Bordonaba Juste, José Miguel Pina Pérez, Iguácel Melero Polo. [Madrid]: Cegal; Zaragoza: Universidad de Zaragoza, oct.  2019. 100 p. [Consulta: 1 feb. 2020].

Observatorio vs Mapa. Necessitat de lectura
La nota que presentem sobre aquest Observatorio enllaça amb aquelles que, anys enrere, s’han fet sobre el Mapa de librerías que promou la Cegal (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).[1] De fet, l’estudi que comentem l’inclou, i hi afegeix d’altres informes que es feien per separat i, en algun cas, quan se’n tenia possibilitat. Ens referim a l’«Análisis de las principales magnitudes contables de las librerías españolas», al «Barómetro de ventas» i al «Sistema de indicadores económicos y de gestión de las librerías» (SIEGLE). Són coses diferents, però val a dir que tenir-les aplegades ajuda a construir una mirada més completa sobre el sector i ens permet una perspectiva entre la realitat consignada el 2016 (data del darrer estudi) i l’aplegada en l’actual, amb dades de 2019.^[2]

Trabado Cabado, José Manuel (ed.). Género y conciencia autoral en el cómic español (1970-2018). León: Servicio de Publicaciones de la Universidad de León: EOLAS Ediciones, 2019. 439 p. (Grafikalismos; 5). ISBN 978-84-9773-905-4. 35 €.

Recull de 12 textos escrits per membres del Grupo de Estudios sobre Cómic y Narración Gráfica (GRECONARA), ubicat a la Universidad de León. El llibre és fruit d’un projecte d’investigació titulat «Evolución de las formas grafico-narrativas y su relación con el público lector». L’objectiu del volum és definir el pas del còmic de gènere al còmic d’autor que es du a terme per part d’un bon nombre d’autors espanyols, a través de l’exemple d’11 casos concrets.

Pérez Fontdevila, Aina; Torras Francès, Meri (eds.) ¿Qué es una autora?: encrucijadas entre género y autoría. Barcelona: Icaria, 2019. 335 p. (Academia: mujeres y culturas; 175)., ISBN 978-84-9888-901-7. 24 €.

Quina és la relació entre dona i escriptura? Escrivim igual dones i homes? El recull de treballs que ens ocupa ens apropa a la complexitat que comporta escriure des d’una posició excepcional.

Sanmartín Bastida, Rebeca. La mujer lectora: el mito del siglo XIX. Madrid: Archivos Vola, 2019. 102 p. ISBN 978-84-949485-7-2. 9 €.

Aquesta obra tracta de la imatge de la dona lectora en la literatura del segle XIX. Comença parlant de la figura de la dona en el segle XIX com a escriptora, artista i lectora en el món occidental, partint d’un estudi previ que l’autora (professora de Literatura Espanyola a la Universidad Complutense de Madrid) va realitzar al 2002.[1] Continua centrant-se més en la dona lectora, i finalment intenta descobrir com es presenta aquesta figura en el si d’un moviment artístic que dona molta importància al gènere femení: el realisme.

Romano Martín, Yolanda; Velázquez García, Sara (coords.). Las inéditas: voces femeninas más allá del silencio. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2018. 759 p. (Aquilafuente; 246). ISBN 978-84-9012-887-9. Disponible també en línia: https://gredos.usal.es/jspui/handle/10366/138833

Las inéditas: voces femeninas más allá del silencio és una recopilació de 55 treballs escrits per investigadors/es de diferents àrees de coneixement amb l’objectiu d’apropar i reconstruir el cànon literari. Aquest llibre ens ajuda a crear una llista d’escriptores que han estat oblidades per la història i la literatura i poder fer que ocupin el lloc que els pertoca.

Vickers, Salley. La bibliotecaria. Trad., María José Díez Pérez. Barcelona: Destino, 2019. 443 p. (Áncora y delfín; 1479). ISBN 978-84-233-5614-0. 20,90 € en paper, 9,99 € llibre electrònic.

Vaig dir una vegada, en aquest mateix blog, que als bibliotecaris i als llibreters els sol agradar llegir llibres que parlin sobre llibres, sobre llibreries i/o sobre biblioteques. Partint d’aquesta premissa, una novel·la titulada La bibliotecaria no ens podia pas passar per alt.

González-Rivera, Juliana. La invención del viaje: la historia de los relatos que cuentan el mundo. Madrid: Alianza, 2019. 263 p. ISBN 978-84-9181-462-7. 18 € en paper, 14,99 € llibre electrònic.

Ara fa uns mesos, un fet va commoure el sector del turisme i dels viatges d’Europa: l’empresa de viatges anglesa Thomas Cook, que va ser la primera agència de viatges del món, creada a mitjans del segle XIX, entrava en fallida econòmica. Una empresa amb milers de treballadors i amb una facturació astronòmica. Què ha passat, com hem arribat fins aquí, que la fallida d’una empresa del sector dels viatges i del turisme pugui fer trontollar una part important de l’economia d’alguns països?

Carrión, Jorge. Geopolíticas: lecturas de literatura argentina. Buenos Aires: Añosluz, 2019. 176 p. (Ensayos; 3). ISBN 978-987-4083-20-3.

Puede ser que esto sea una blasfemia, y no pasa de una opinión personal, pero parece que existen dos clases de escritores; los patrios y los que no lo son. Es una simpleza vergonzosa de poner en líneas, pero es al menos una forma primaria de navegar el paisaje que algunos lectores tenemos de frente. Entre los escritores los hay quienes, de una u otra manera, hacen obra alrededor de la nación, ya sea la propia o la adoptada. También están, por contraste, esos a quienes tales asuntos les importan poco, o nada, y son legión.