Qui no llegeix...

Pazmiño, Miriam Eliana. Lectura, cultura y educación. Barcelona: UOC; Bogotá: Magisterio Editorial, 2018. 208 p. (Atlántica de educación; 39). ISBN 978-84-9116-952-9. 20 €.

Paral·lelament a la història de la literatura hi ha una història de la lectura. Autor, text i lector han caminat plegats al llarg dels segles, però cada membre d’aquesta tríada ha viscut el seu propi procés. Lectura, cultura y educación és un complet assaig sobre la lectura, a estones des d’un vessant històric, a estones des d’un vessant més filosòfic, però sense perdre mai la intenció de ser, tal com el defineix l’autora, «una reflexión en voz alta sobre la importancia de “saber leer”».

Una història de les llibreries de França

Mollier, Jean-Yves. Histoire des libraires et de la librairie de tous les commerces de textes et d'images, d'idées et de savoirs, de découvertes et d'imaginaires, depuis l'Antiquité jusqu'à nos jours. Arles: Actes Sud; Paris: Imprimerie Nationale, 2021. 215 p. ISBN 978-2-330-14711-2. 29,90 €.

El llibre
Llibre editat en la línia de la col·lecció Cette histoire…, amb títols sobre la semàntica, la gramàtica, els cal·ligrames... Ho deixo anar ara, al principi, perquè en recullo l’esment al final d’aquesta recensió. Un fons editorial que versa sobre els mots fets llibre em sembla prou rellevant d’un fenomen que va més enllà dels interessos lectors de determinats nínxols de coneixement, països o cultures específiques, per acostar-se i fer descobrir nous anhels a nous públics.

Defensa i il·lustració de la lectura

Rodríguez, Joaquín. La furia de la lectura: por qué seguir leyendo en el siglo XXI. Barcelona: Tusquets, 2021. 346 p. (Condición humana; 8). ISBN 978-84-9066-894-8. 20 € en paper, 10,99 € llibre electrònic.

Volia posar com a títol d’aquesta ressenya: «Llegir o no llegir, vet aquí el dilema», parafrasejant el títol de la «Introducción» del llibre de què parlaré tot seguit, però he triat un títol amb una llarga tradició al darrere i que, a més, en descriu bastant bé el contingut. Així doncs, que es vagin publicant defenses de la lectura en un sentit general (per comprendre els textos que un es va trobant a la vida pràctica) o particular (la bona literatura, els clàssics, els textos admirables o venerables, el cànon) temo que és un símptoma inequívoc, d’una banda, de la preocupació creixent pels baixos índexs de lectura i de comprensió dels estudiants i, de l’altra, del neguit que causa a l’ensenyament de les lletres, als escriptors i al món editorial que la literatura (la culta sobretot, no tant la de consum) vagi perdent de manera progressiva però inexorable la posició que ha ocupat com a mínim des del segle XIX en el camp de la cultura.

«La librera y el ladrón»

Espinosa, Oliver. La librera y el ladrón. Barcelona: Planeta, 2020. 333 p. (Autores españoles e iberoamericanos). ISBN 978-84-08-22784-7. 19,90 € en paper, 5,99 € llibre electrònic.

La història creada per Oliver Espinosa a La librera y el ladrón gira al voltant del món del llibre antic. La protagonista, Laura, és la propietària d’una llibreria de vell i de col·leccionista heretada del seu pare, la qual fa anys havia tingut molt d’èxit, però que, actualment, passa pel seu pitjor moment econòmic, fet important que marca els esdeveniments en els quals es trobarà implicada la llibrera. Acompanyant la Laura en les seves aventures ens trobem en Pol, un personatge radicalment oposat quant a personalitat i característiques, però que es troba irremeiablement unit a ella, i viceversa, confirmant l’expressió «els pols oposats s’atreuen». Un tercer personatge, Marcos, composa el corpus protagonista d’aquesta obra. Un personatge singular, l’ajuda inestimable del qual serà molt especial per a Laura en els moments difícils que aquesta està vivint.

«Si mi biblioteca ardiera esta noche», d’Aldous Huxley

Huxley, Aldous. Si mi biblioteca ardiera esta noche: ensayos sobre arte, música, literatura y otras drogas. Sel., pról. y trad., Matías Serra Bradford. Barcelona: Edhasa, 2020. 443 p. (Pocket Edhasa; 529). ISBN 978-84-350-2195-1. 9,95 €.

El passat octubre de 2020 va reeditar-se un dels llibres de referència per comprendre la figura de l’escriptor Aldous Huxley (1894-1963): Si mi biblioteca ardiera esta noche. Aquest recull d’articles i petits assajos recopila anys d’opinions, idees i pensaments que tenen molt en comú amb les seves obres de ficció: avui en dia, segueixen molt vigents.

«Leer y dormir», de Gonzalo Maier

Maier, Gonzalo. Leer y dormir. Barcelona: Minúscula, 2021. 168 p. (Micra). ISBN 978-84-122111-4-6. 12 €.

Gonzalo Maier és un crític i escriptor xilè, nascut el 1981, columnista per als diaris El Mercurio i La Tercera. És autor de Material rodante (Minúscula, 2015), El libro de los bolsillos (Minúscula, 2016), Hay un mundo en otra parte (Penguin Random House, 2019) y Otra novelita rusa (Minúscula, 2019), entre d’altres.

Nou curs d’especialització en Gestió de Llibreria: preinscripcions obertes

La Fundació FULL- Fundació pel Llibre i la Lectura inicia conjuntament amb l’Escola de Llibreria de la Universitat de Barcelona una formació de postgrau universitari dissenyada per a les necessitats dels llibreters en exercici. L’objectiu d’aquest curs és actualitzar i aprofundir els coneixements tècnics i de gestió de les llibreries, per tal de millorar-ne el rendiment. I a més, la Fundació becarà fins a 15 llibreries valencianes que siguen admeses al curs.

«Viure escrivint», d’Annie Dillard

Dillard, Annie. Viure escrivint. Pròleg de Vicenç Pagès Jordà; traducció d’Alba Dedeu. Barcelona: L’Altra Editorial, 2021. 147 p. ISBN 978-84-122546-4-8. 16 €.

Com que al mercat hi ha força llibres d’escriptors sobre l’escriptura en general o la seva obra en particular, sobretot de narradors o novel·listes, uns millors que els altres, cal preguntar-se quin interès té la publicació de Viure escrivint d’Annie Dillard, una escriptora de llarga trajectòria als Estats Units, però que ha començat a ser coneguda per les traduccions de la seva obra al castellà només des de 2016; de fet, aquest llibre n’és la primera traducció al català. Al seu estimulant «Pròleg amb trenta-nou esglaons» (p. 7-16), Vicenç Pagès Jordà, un dels millors narradors catalans actuals i dels que han reflexionat amb més encert sobre l’escriptura, dona pistes de l’interès del llibre.

«Una vocación de editor», de Ignacio Echevarría

Echevarría, Ignacio. Una vocación de editor: un acercamiento personal a la figura y la labor editorial de Claudio López Lamadrid, lector y prescriptor entre dos siglos. Querétaro, México: Taller Editorial Gris Tormenta, 2020. 131 p. (Editor; 3). ISBN 978-607-97866-8-7. 10 €.

Una vocación de editor es un libro muy personal. No es una biografía al uso, es el cariñoso retrato de un buen amigo, de aquel que sobrevive a la muerte del otro. El mismo Claudio López Lamadrid describía así a Ignacio Echevarría en una entrevista concedida a Jot Down:

Ignacio Echevarría es, aparte de mi amigo del alma, Il miglior fabbro, que decía Dante. Es una persona de penetrante inteligencia, un estupendo crítico literario y el mejor técnico editorial que yo haya conocido. Educado por dos maestros como Norbert Denkel y Francisco Rico, ha llevado a cabo un trabajo memorable en el desarrollo de las Bibliotecas Universales y las Obras Completas, colecciones ambas de Círculo de Lectores/Galaxia Gutenberg. Trabajamos juntos en Tusquets, trabajamos juntos para Círculo… es como un hermano, mi cuate. Llevamos vidas paralelas.

«Editores y libreros en Mallorca, 1962-1989»

Gago González, José María. Editores y libreros en Mallorca, 1962-1989: entre el compromiso identitario y la sociabilidad cultural. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2021. 191 p., [16] p. de làm. (Objeto perdido; 9). ISBN 978-84-17833-84-8. 23 €.

El passat mes de maig de 2021 es va presentar a Can Alcover, Palma, el llibre Editores y libreros en Mallorca, 1962-1989: entre el compromiso identitario y la sociabilidad cultural, de José María Gago González (Lleó, 1953). És interessant que hagi hagut de venir un lleonès a escriure’l. L’editora Maria Muntaner va dir a la mateixa presentació que «sovint els mallorquins necesitam que venguin de fora a explicar-nos les coses bones que hem fet».