Unha vida entre libros: Librería Follas Novas (1971-2021). Santiago de Compostela: Librería Follas Novas, 2022. 116 p. ISBN 978-84-09-41814-5.
Heus ací un homenatge «aos lectores e aos libros» però també un reconeixement a la tasca llibretera i editora desenvolupada per Follas Novas a Compostel·la des de 1971, quan tot just es començaven a albirar certs aires de llibertat i obertura cultural a l’Estat espanyol. Tot i això, els primers temps no varen ser fàcils: els van trencar els vidres de l’aparador perquè venien libres en gallec; així mateix, les grans editorials i distribuïdores desconfiaven de la capacitat comercial dels fundadors, els germans Rafael i Amador Silva, per la qual cosa els obligaven a anar a buscar els llibres a les seves seus en un vell Simca.
Chartier, Roger. Cartografías imaginarias (siglos XVI-XVIII). Trad., Horacio Pons. Madrid: Ampersand, 2022. 166 p. (Fuera de serie). ISBN 978-84-125754-0-8. 18 €.
La cartografía literaria estampada en libros ejerce una fascinación notable que Chartier sabe rastrear con maestría para mostrarnos los itinerarios imaginados, recreados e inventados que constituyen una parte notable de nuestros referentes culturales. El construir un relato combinado con una geografía ofrece verosimilitud y sostiene algunos de los aportes de la novela moderna y las recreaciones utópicas o distópicas que se analizan en el libro. Una obra que recoge con maestría el problema de recurrir a geografías inventadas en mapas. Unas representaciones que ofrecen todos los recursos de la moderna tecnología cartográfica, incluyendo las estampas que nos recrean los espacios narrados y permiten recorrer itinerarios, sobre espacios reales como la Mancha cervantina o una isla imaginaria como la recreada por Tomás Moro. El resultado es un ensayo riquísimo que rastrea algunas de las obras nucleares de la literatura occidental y sus raíces en el imaginario cartográfico, con todas las implicaciones que han dado lugar a infinidad de variantes sobre esos territorios recorridos por los personajes literarios.
Huguet, Roger; Martín, Jordi; Baró, David; Pozo, Víctor del. Amasun: tàctiques de guerrilla per al petit comerç enfront de les botigues online. Barcelona: Bridge, 2022. 159 p. ISBN 978-84-18253-17-1. 18 €.
El llibre de Roger Huguet (i tres autors més que apareixen en una lletra més discreta tant a la coberta com a la portada), d’una mida entre el DIN A4 i el DIN A5 i enquadernat en cartoné, està profusament il·lustrat tant per fora com per dins i ha sortit publicat en català i en castellà.[1] El seu títol m’ha semblat intrigant perquè no sé què vol dir Amasun però el subtítol pretén sintetitzar-ne el contingut: Tàctiques de guerrilla per al petit comerç enfront del comerç online.
La celebració del 2023 del Premi Llibreter va tenir lloc a la Sala Paral·lel 62, una ubicació diferent de la de les darreres edicions, un espai més gran i capaç per acollir el públic assistent. Diversos centenars de persones de tots els sectors vinculats al llibre es congreguen en aquesta festa: autors, traductors, il·lustradors, editors, distribuïdors, bibliotecaris; però sobretot, llibreters, acompanyats d’autoritats locals i nacionals. Un any més, van celebrar la «festa major» del món de les llibreries.
El Gremi de Llibreters de Catalunya, que té els seus orígens en la Confraria dels Llibreters de Barcelona fundada el 1553, organitza aquest Premi des del 2000, amb l’objectiu principal de distingir uns quants llibres publicats l’any anterior que no han tingut el ressò que es mereixien, segons l’opinió dels llibreters mateixos.
Estudio sobre los valores y enfoques de los profesionales del fomento de la lectura. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2022. 80 p. https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2023/02/Mediadores.pdf. [Consulta: 27.3.2023]. Més informació: https://canallector.com/docs/3598/
Aquesta publicació ha estat elaborada per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) des del seu servei anomenat Laboratorio Contemporáneo de Fomento de la Lectura (LCFL), entitat on s’agrupen totes les iniciatives de la institució per generar idees, línies de treball i estudis en el context del III Plan de Fomento de la Lectura del Ministerio de Cultura y Deporte. Entre les línies d’actuació d’aquest pla es contemplen ‒com no podia ser d’una altra manera‒ estudis sobre el tema de la lectura; aquest, específicament, està centrat en els professionals que treballen en el foment de la lectura dels joves.
Ramírez Leyva, Elsa M. (coord.). Los poderes de la lectura por placer. México: UNAM. Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas y de la Información, 2022. XVII, 232 p. (Lectura: pasado, presente y futuro). Disponible també en línia: https://ru.iibi.unam.mx/jspui/bitstream/IIBI_UNAM/603/1/poderes_lectura.pdf. ISBN 978-607-30-7002-7.
L’Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas y de la Información (IIBI) de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) va engegar el 2003 el Seminario de Investigación de Lectura, del qual porten 13 edicions. Aquesta obra és el recull de la 13a edició, duta a terme el novembre del 2021. Es van editar en paper 100 exemplars i es pot trobar sota llicència Creative Commons a: https://ru.iibi.unam.mx/jspui/bitstream/IIBI_UNAM/603/1/poderes_lectura.pdf
Tavoni, Maria Gioia. Storie di libri e tecnologie: dall'avvento della stampa al digitale. Roma: Carocci, 2021. 224 p. (Biblioteca di testi e studi). ISBN 978-88-2900-110-1.
L’obra que comentem posa en valor les innovacions tecnològiques que s’han anat succeint des de la invenció de la impremta fins als nostres dies en el context de l’edició i de les arts gràfiques en general, i com han incidit en la producció, la comercialització i la recepció del llibre. La seva autora, bibliotecària i professora titular d‘Arxivística, Bibliografia i Biblioteconomia a la Universitat de Bolonya, s’ha especialitzat en l’estudi de la història del llibre i de les biblioteques a l’edat moderna. En concret, els seus estudis han tractat aspectes fins fa poc marginals en la historiografia, com els impresos efímers, els anomenats paratextos, els índexs dels llibres o la il·lustració en el llibre imprès. La seva tasca de recercadora l’ha realitzat sobretot en el context italià i francès, fet que explica que, majoritàriament, els exemples o els casos que es descriuen a l’obra es relacionin amb aquests dos entorns culturals, tot i que en ocasions es recorre a exemples específics d’altres realitats del món occidental.
O'Gorman, Daniel; Eaglestone, Robert (eds.). The Routledge companion to twenty-first century literary fiction. Abingdon-on-Thames: Routledge, 2019. XI, 460 p. ISBN 978-1-032-17845-5.
Al segle XXI, la casa editorial britànica Routledge ha publicat més de seixanta Companions pertanyents a diversos camps del coneixement. Des del tombant de segle, per exemple, ha vist la llum The Routledge companion to Russian literature (2001), editat per Neil Cornwell; el 2007 sortí The Routledge companion to postcolonial studies, a càrrec de John McLeod, i, més recentment, The Routledge companion to automobile heritage, culture and preservation (2020), editat per Barry L. Stiefel i Jennifer Clark, seduí els amants de l’automòbil. A finals del mes de maig d’aquest any 2023 es publicà The Routledge companion to global indigenous history, editat per Ann McGrath i Lynette Russell, i al novembre sortirà The Routledge companion to history and the moving image, editat per Marnie Hughes-Warrington, Kim Nelson i Mia E.M. Treacey, entre d’altres.[i]
Lahiri, Jhumpa. El atuendo de los libros. Trad., Jacobo Zanella; pról., Carla Faesler. Querétaro: Gris Tormenta, 2022. 91 p. (Editor; 8). ISBN 978-607-99130-6-9.
L’editorial Gris Tormenta, dins la seva col·lecció «Editor», ha publicat aquesta petita joia. Aquesta curiosa i interessant proposta és la versió impresa d’una lliçó magistral, el discurs inaugural que l’escriptora Jhumpa Lahiri (Londres, 1967) va donar en la novena edició del Festival degli Scrittori a Florència, llegit el 10 de juny del 2015 i publicat en edició bilingüe per la Fondazione Santa Maddalena i per Penguin Random House als Estats Units l’any 2016.
Pascual, Emilio. El gabinete mágico: libro de las bibliotecas imaginarias. Madrid: Siruela, 2023. 564 p. (El ojo del tiempo; 141). ISBN 978-84-19553-04-1. 27,90 €.
Uno de los personajes de la Biblioteca bizarra, de Eduardo Halfon (Jekyll & Jill, 2018) había creado una colección singular de obras, la de los libros aparecidos en textos de ficción que algún personaje manifestaba haber escrito o estar en trance de hacerlo, aunque su existencia quedaba relegada a su naturaleza fantasma o apócrifa. La biblioteca iba adquiriendo consistencia a medida que las páginas en blanco de los textos ficticios iban tomando cuerpo gracias a la factura paciente y disciplinada de su autor. En este relato, de ficción sobre la ficción, Halfon restituye o crea encarnaciones de títulos que habían quedado prendidos, insinuados o propuestos en estado latente al albur de la imaginación lectora.
Blog de l'Escola de Llibreria 2013-
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals – Universitat de Barcelona
Gremi de Llibreters de Catalunya
El Blog de l’Escola de Llibreria no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
Els continguts del blog de l’Escola de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de Barcelona estan subjectes a una llicència BY-NC-ND de CC.