Lahiri, Jhumpa. El atuendo de los libros. Trad., Jacobo Zanella; pról., Carla Faesler. Querétaro: Gris Tormenta, 2022. 91 p. (Editor; 8). ISBN 978-607-99130-6-9.
L’editorial Gris Tormenta, dins la seva col·lecció «Editor», ha publicat aquesta petita joia. Aquesta curiosa i interessant proposta és la versió impresa d’una lliçó magistral, el discurs inaugural que l’escriptora Jhumpa Lahiri (Londres, 1967) va donar en la novena edició del Festival degli Scrittori a Florència, llegit el 10 de juny del 2015 i publicat en edició bilingüe per la Fondazione Santa Maddalena i per Penguin Random House als Estats Units l’any 2016.
El text resulta interessant perquè reflexiona sobre un aspecte de l’edició que, normalment, els autors ni controlen ni opinen: les cobertes. L’autora, en un exercici de sinceritat, ens comparteix la seva visió, dubtes i experiències sobre el disseny editorial.
D’entrada fa un paral·lelisme entre els vestits i els uniformes. Amb aquesta dolça i entenedora metàfora, ens remet a vivències de la seva infantesa a Calcuta: el pare bibliotecari i els infants uniformats quan anaven a l’escola «una identitat molt marcada i alhora una mena d’anonimat que els envolta i arreplega continent i contingut».
No amaga les contradiccions que sent quan imagina com voldria que fossin les cobertes dels seus llibres: per una banda, li agradaria que reflectissin fidelment el contingut, però també se sent seduïda per la sòbria uniformitat de les col·leccions importants i icòniques com per exemple la Penguin de butxaca.
L’autora ens fa palès el seu malestar pel fet que, per a moltes editorials, el disseny dels llibres depèn totalment del màrqueting o les modes, tant se val si no guarda cap relació amb el contingut. En aquest sentit comparteix la perplexitat que va sentir en veure la coberta d’un llibre seu replicada en el llibre d’un autor, país i temàtica totalment alienes al seu. Així com la incorporació d’imatges fent referència a la seva cultura índia natal sense tenir cap relació amb el contingut de l‘obra.
El missatge explícit del text és que l’edició dels llibres s’hauria de considerar com un «tot» harmoniós on l’autor participés de forma creativa amb l’equip de disseny i s’impliqués en el resultat final, creant una coberta adient al contingut o aixoplugant-se en la solvència d’una col·lecció de prestigi.
La coberta del llibre és un pont i una trobada entre lector i autor, una traducció o interpretació visual i promocional… un recurs màgic o vulnerable: qui no ha comprat un llibre per la seva coberta o qui no se n’ha allunyat pel mateix motiu? Abillar un llibre no deixa de ser també una mena d’art.
- Les cobertes formen part de nosaltres i ens identifiquem amb elles?
- Pot tenir més valor una coberta que el text?
- Si el procés de l’escriptura és el somni, la coberta del llibre pot representar el despertar?
nuara lópez
De la segona promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari