Garí, Joan. La vida plenament viscuda: una introducció a la Recerca de Proust. València: Vincle, 2024. 77 p. (Vincle Panorama; 14). ISBN 978-84-127725-3-1. 20 €.
«L’autèntica vida, la vida finalment descoberta i esclarida, l’única vida,
en conseqüència, plenament viscuda, és la literatura»
Amb aquesta contundent citació, que dona sentit al títol del llibre, l’autor ens obre les portes d’un viatge cap a Proust que, com ell mateix confessa, és el seu fetitxe literari.
Quin amant de la literatura no ha sentit a parlar de A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, aquesta colossal obra, aquest «colp de maça superb en la història de la novel·la occidental» que tots tenim a la prestatgeria agafant pols, però que mai no ens hem atrevit a començar? Quants cops no hem pensat que hauríem de llegir certes obres de la literatura universal, però no ens veiem capaços de poder copsar tot el seu valor? Amb el seu llibre, Joan Garí ens dona l’oportunitat de poder encarar, per fi, l’àrdua tasca d’enfilar el camí pel cantó de Swann.
Vols presumir d’haver llegit, de veritat i de cap a peus, els set volums que conformen la Recerca? Vols desfer-te dels prejudicis cap als clàssics i saciar la teva curiositat? Vols poder explicar als teus amics lletraferits que, en el famós passatge de la magdalena, Proust no suca la magdalena al cafè (!), sinó que pren una cullerada de te on prèviament havia deixat reblanir-ne un tros?
Tot i que «és difícil recomanar Proust», aquest llibre et guiarà a través d’aquest «oceà propici als naufragis», t’ajudarà a «travessar digressions sense fi», et donarà l’impuls per arribar a aquest moment de la vida pel qual tot lector ha de passar, et connectarà amb la melangia dels «paradisos que hem perdut», de la «memòria [...] que, quan totes les llàgrimes semblen exhaurides, encara ens sap fer plorar». Et demostrarà, en definitiva, que la Recerca és molt més que «una verborrea incomprensible» i que «la literatura pot ser alguna cosa més que una mera imitació de la vida».
Seria una bona idea, si no es té encara cap volum de la Recerca, comprar-la juntament amb un exemplar de l’obra que ens ocupa i anar llegint cada capítol segons es vagi avançant. No és el mateix haver de remar sol que deixar-se portar tot gaudint del paisatge... De vegades només ens cal un estímul, una empenta que ens faci posar en marxa, un tastet que ens desperti la curiositat i ens obri la gana. Fem que els llibres tinguin vida, que tancats no poden parlar-nos!
D’aquesta obra també cal destacar que, a més de guardar fidelitat al projecte inicial respectant els títols originals, el llibre està escrit en valencià, celebrant la diversitat de la llengua i fugint de l’estàndard normatiu. En un món on «la lectura ens ensenya a descobrir el valor de la vida», és important fer visible tota la rica varietat lingüística que posseïm per respectar precisament les realitats que reflecteix. De fet, a l’addenda, l’autor comenta la complicada tasca de la traducció i respon a les crítiques a l’hora d’utilitzar un lèxic tan específic dient que aquestes acostumen a venir «de gent que no ha eixit mai de Barcelona», cosa que ens hauria de fer reflexionar sobre l’ús hegemònic del català.
I per acabar, una reflexió sobre el pas del temps, vertader protagonista de la Recerca, perquè, com diuen, ars longa vita brevis:
«”Al cap de cent anys els nostres llibres ja no hi seran”, vaticina [Proust]. I s’equivoca, clar. Cent anys després de la seua mort, ara seguim llegint Marcel Proust. Perquè al final d’aquesta obra formidable convida a un principi interminable. Un bucle prodigiós que ha canviat la història de la literatura i ens ha fet llegir d’una altra manera. Aquest és el triomf d’una mirada singular dins el Temps».
Bona lectura!
María Olivera Pérez
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari