Rodríguez Fischer, Ana; Rodríguez Mosquera, M.ª José (eds.). Bibliotecas de escritores. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2019. 186 p. (Filología UB). ISBN 978-84-9168-247-9. 18 € en paper, 4 € llibre electrònic.
Som davant d’un llibre coral que, com a tal, ens ofereix una mirada calidoscòpica i multiperspectiva al llibre, la lectura, les biblioteques i els seus posseïdors.
L’origen d’aquest volum són les conferències que van impartir escriptors reconeguts (Jesús Ferrero, Gustavo Martín Garzo i Enrique Vila-Matas), alumnes i professors (Ana Rodríguez Fischer, Bernat Castany Prado, Rosa Navarro, etc.) al congrés Tradición y Originalidad en la Literatura Española e Hispanoamericana celebrat el 20 i 21 de març de 2018 en el marc del curs de doctorat Estudios Lingüísticos, Literarios y Culturales vinculat a la línia de recerca del mateix nom que el congrés, els membres del qual pertanyen al Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona.
Manllevant el concepte «enfocament narratiu múltiple», «perspectiva múltiple» o «multiperspectiva», segons el qual una mateixa història és explicada per personatges diversos, on cadascun dona la seva visió personal dels fets, la Biblioteca de escritores fa una aproximació multisensorial i cognitiva al tema a partir de l’experiència viscuda per alguns dels autors o com a resultat de l’estudi i de la recerca d’altres.
Jesús Ferrero posa de manifest la importància del títol en tant que avantsala de la lectura o l’existència de lectures iniciàtiques i autors que han marcat a més d’una generació i que en alguns casos suposen el pas de la infantesa a l’edat adulta.
En el que per a nosaltres, i des d’un punt de vista literari, és el millor text del volum, Gustavo Martín Garzo comença com ho fan els bons contes («Recuerdo una remota tarde de mi infancia»). Situa la història a l’estiu... quan tot és possible... també una de les més angoixants descobertes que fa un infant i que tan bé va descriure Freud: la presa de consciència per part del fill que la mare i ell no són el mateix («Y tal vez sea ese uno de los aprendizajes más duros que tiene que realizar el niño al crecer: aceptar que su madre no le pertenece y que hay una parte de ella que nunca conocerá»). Aquesta percepció que és sobretot coneixement, l’adquireix el nen Gustavo quan «Al entrar en la cocina, vi a mi madre con un libro. Permanecía tan absorta en su lectura que ni siquiera se dio cuenta de que acababa de llegar [...] ella solo parecía atenta a ese mundo invisible para mí que la lectura de aquel libro le revelaba». Aquest espai íntim, exclusiu, propi de cadascú el porta a formular una idea que ens recorda l’Alícia que traspassa el mirall, és a dir, compara la lectura amb l’arribada –que és també una descoberta– d’aquest espai. A partir d’aquesta idea primigènia, Martín Garzo enllaça obres i autors en una seqüència deliciosa gairebé infinita.
Enrique Vila-Matas, amb tres apunts personals sobre autors diferents (Bradbury, Modiano i Scott Fitzgerald) ens descobreix aficions i passatges de la seva vida en els quals retrobem amics seus que són coneguts personatges de la societat barcelonina.
Les contribucions de la resta d’autors, professors o estudiants de doctorat, són de caire acadèmic i inclouen algunes notes a peu de pàgina i nombroses referències bibliogràfiques que permeten al lector aprofundir en el tema, si així ho vol: Bernat Castany Prado («La biblioteca como lugar de ejercitación filosófico-literaria»), Ana Rodríguez Fischer («Las bibliotecas portátiles: los libros, compañeros de viaje de los Ulises modernos», Rosa Navarro Durán («La biblioteca de don Quijote y... la de Cervantes», María Isabel Rovira Martínez de Contrasta («La influencia literaria de Ventura Ruiz Aguilera y Mesonero Romanos en Benito Pérez Galdós»), Gemma Márquez («Algunas lecturas azorinianas del simbolismo catalán»), Jessica Cáliz Montes («La misión de la lectura según Ortega y Gasset»), Mónica Hurtado Hernández («El eclecticismo en la formación lectora de Federico García Lorca», Bernat Garí Barceló («El estante oculto. La biblioteca recuperada de Alejo Carpertier»), Marcelino Jiménez León («La biblioteca de Guillermo Díaz-Plaja: pasado, presente y futuro de un fondo»), María García Trinidad («Recuerdo y ficción: el tintero narrativo de Rosa Regàs») i Marisa Sotelo Vázquez («Fernando Aramburu: la literatura es una soledad acompañada»).
D’entre totes elles, tot comptant amb la benvolença del lector d’aquesta humil ressenya, en destacaré tres. En primer lloc, la de Rodríguez Fischer. En un text molt ben documentat i amè i amb referències a escriptors que han estat consumats viatgers, l’autora planteja un tema que sol ser trending topic al principi dels estius, quins llibres ens endurem per viatjar? Enguany, les xarxes socials anaven plenes de propostes tant de relectures de clàssics com de novetats acabades de publicar. L’aproximació que fa Rodríguez Fischer, però, va més enllà. De vegades, parla dels llibres com a «sucedáneos del viaje», d’altres en destaca el seu caràcter prescriptor «... los Ulises eligen por lecturas títulos y autores muy ad hoc, que funcionan a modo de breviarios, mentores o guías» com va fer Pérez Galdós quan va destacar la utilitat de les guies de viatge, encara que també es fa ressò dels arguments que addueixen els seus crítics en un debat que recorda el que mantenen els partidaris i els detractors de l’ús del PowerPoint, o ressalta el perfil de l’autor de les dites guies tal com el va descriure Azorín.
En segon lloc, m’ha interessat el capítol de Cáliz Montes. Parafrasejant La misión del bibliotecario, analitza la missió de la lectura segons Ortega «... lo que pretenden reflejar las siguientes páginas es su papel de incitadora la lectura [...] recuperar la importancia de la lectura y de las bibliotecas para el maestro» aquesta és la raó que justifica la presència del filòsof en aquest volum. Ortega entén el llibre com un factor de regeneració cultural i social, com un element imprescindible per «europeizar España, entendiendo que Europa equivale a ciencia» o, en paraules d‘Alfonso García Nuño (2014) la cultura té en Ortega un «carácter salvífico». Com també va ser l’objectiu de la biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans fundada el 1907, el filòsof escriu en 1909 al llavors director de la Biblioteca Nacional, Marcelino Menéndez Pelayo, per reclamar-li l’adquisició de llibres científics estrangers per posar-los a disposició dels investigadors i estudiosos. Cáliz destaca també la tasca editorial d’Ortega entesa com una altra de les seves grans contribucions a la modernització d’Espanya.
Finalment, poso en relleu el text de García Trinidad, que ressegueix amb delicadesa admirativa la trajectòria vital i professional de Rosa Regàs a través de dues entrevistes que va fer a l’escriptora en 2014 i 2017 i de la lectura de les seves obres. Comparteixo amb García Trinidad l’admiració per Regàs. La fascinació davant l’habilitat amb què «...enhebra en sus historias la realidad y la ficción» i com «Transfigura esa realidad, la metamorfosea decorándola con bosquejos que remiten a obras literarias, evidentemente, lecturas que ha ido realizando» de tal manera que ens permet un triple gaudi: el de la seva literatura, el de la descoberta o la relectura d’altres autors i el de compartir petits moments de la seva vida.
Concepción Rodríguez-Parada
Coordinadora del màster de Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d'Informació. Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari