«The book lovers' miscellany»

Cock-Starkey, Claire. The book lovers' miscellany. Oxford: The Bodleian Library, 2017. 132 p. ISBN 978-1-85124-471-3.

Qui hagi viatjat alguna vegada a Anglaterra sabrà reconèixer de seguida les peculiaritats estètiques que determinen la fesomia de la seva cultura. En aquest sentit, el tradicional gust anglès pel disseny també està ben present en el món de l'edició i de la bibliofília. Aquest llibret editat per la Bodleian Library és un exemple d'una edició ben cuidada i presentada, amb cobertes de cartoné, el llom enquadernat amb tela, amb guardes, tipografiat amb tipus Perpetua i amb un disseny general sobri i elegant.

La Bodleian Library d'Oxford és una de les biblioteques més antigues d'Europa, és la principal biblioteca de recerca de la Universitat d'Oxford i és també una de les cinc biblioteques britàniques dipositària del dipòsit legal.

L'autora del llibre és una escriptora freelance especialitzada en llibres de no-ficció, amb experiència en el món editorial i que, per fer palès aquest amor pels llibres, ha triat per començar el llibre una citació de Charles William Eliot que, en català, seria: «Els llibres són els amics més constants i silenciosos, són els consellers més accessibles i savis i els professors més pacients».

El llibre és, com el seu títol defineix, una miscel·lània d'una vuitantena de termes i conceptes sobre el món del llibre i la seva història. Està organitzat en capítols molt breus, com un petit diccionari, però sense cap ordre preestablert. El lector hi trobarà definicions de conceptes generals, com són la història del llibre, del paper, de l'escriptura, del còmic, de l'edició digital, de la tipografia i del diccionari, però totes les definicions són fetes d'una manera molt breu, tan sols unes lleus pinzellades que no depassen, en general, més d'una pàgina per concepte.

A part d'algunes d'aquestes definicions més generals, qui consulti el llibre hi trobarà entrades per descobrir detalls curiosos i divertits, com per exemple, una llista dels autors més traduïts, una petita llista de llibres famosos que s'han adaptat al cinema, una relació dels escriptors més prolífics, el llibre més petit i el més gran del món, el llibre més car, el més valuós, el més rar del món, la novel·la més venuda, alguns llibres famosos que van ser rebutjats pels editors, els vint llibres acadèmics més influents de tots els temps, llibres perduts, la llibreria més gran del món, els llibres infantils més populars i quan i com van aparèixer els llibres de butxaca, etc.

Així és com sabrem, per exemple, que el llibre Una història de dues ciutats, de Charles Dickens, és la novel·la més venuda del món, amb dos-cents milions d'exemplars; o que una de les sobrecobertes de llibres més emblemàtiques i valuoses és la de la primera edició d’El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald, una sobrecoberta molt vistosa que va ser dissenyada pel català Francis Cugat (germà d'en Xavier Cugat) i que, aquesta primera edició, sense sobrecoberta, té un valor de mercat de cinc mil lliures, però, amb la sobrecoberta, arriba a valor-se en cent vint mil lliures; que l'autor més traduït del món és Agatha Christie, amb més de set mil edicions arreu del món; que el llibre infantil més popular és El Hobbit, de J.R.R. Tolkien, amb cent quaranta dos milions d'exemplars venuts; que el llibre acadèmic considerat més influent de tots els temps és Breu història del temps, de Stephen Hawking; que l'editorial més antiga del món creada el 1534 és la Cambridge University Press; que a Amazon, l'any 2016, les vendes de llibres electrònics van superar les vendes als formats tradicionals, tota aquesta informació i molta altra interessant trobarà el lector que consulti el llibre.

El llibre inclou un índex dels noms i conceptes que conté, encara que no hi són tots, ja que no hi figuren ni tots els autors ni totes les entrades relacionades i això fa que sigui poc pràctic si es vol buscar un capítol determinat o algun dels autors citats. També hauria estat més convenient ordenar els capítols per temes i així poder trobar agrupats els que fan referència a temes concrets com la tipografia, la història del llibre, etc. Tot i que és un llibre d'informació general sobre el món del llibre fa un esment especial a la cultura britànica.

Tota aquesta informació i moltes altres curiositats es poden trobar en aquesta tria de termes realitzada per l'autora, que no pretén ser, en cap cas, un llibre acadèmic ni un manual exhaustiu sobre el món del llibre; és, sobretot, un llibre d'informació general, destinat tant a un lector neòfit com a un coneixedor del món del llibre, on hi trobaran informació que pot agradar i ser útil a un públic molt divers, des de llibreters, bibliotecaris, devots del joc del Trivial, seguidors del Llibre Guiness dels rècords, lectors encuriosits per conèixer dades interessants de l'univers del llibre i de l'edició, i en general, a tots els amants dels llibres.

Aquesta és, potser, la principal virtut del llibre: posar a l'abast d'un ampli ventall de lectors una sèrie de dades curioses que poden despertar l'interès per seguir coneixent el món del llibre i de l'edició, en definitiva, és un llibret agradable en tots els sentits, ben editat, ideal per dur a la butxaca, per consultar-lo i gaudir de la seva lectura.

Enric de Balanzó
Professor de l’Escola de Llibreria