Latham, Martin. The bookseller’s tale. London: Particular Books, 2020. 348 p. ISBN 978-0-241-40881-0. 22 €.
Si Melvil Dewey hagués de classificar The bookseller’s tale segons els codis del seu sistema de classificació de llibres, no li resultaria gaire senzill. I crec que l’autor, el llibreter britànic Martin Latham, somriuria amb sornegueria veient com treu de polleguera l’execrable Mr Dewey (si llegiu el llibre, entendreu per què).
Si ens deixem emportar per les primeres impressions del llibre, la magnífica il·lustració de la sobrecoberta, obra de l’artista Neal Fox, i la paraula «Tale» al títol ens poden fer pensar que potser es tracta d’una obra de ficció, amb els fantasmes dels autors que conviuen a les estanteries de les llibreries i els seus lectors més il·lustres com a protagonistes impossibles del conte d’un llibreter tronat. Si llegim la informació de l’editorial a la contracoberta i les solapes, pensarem que no, que segurament es tracti d’un assaig sobre llibres. Però, i si en realitat són les memòries d’un llibreter? Doncs potser resulta que hi descobrim una mica de tot plegat quan ens hi endinsem.
Al llarg de més de tres-centes pàgines i tretze capítols, Martin Latham, llibreter durant més de tres dècades i actualment al front de la Waterstones de Canterbury, reflexiona sobre la sensualitat del llibre físic i la reivindicació de guixar-lo, o sobre conceptes tan interessants com el de «comfort books» o el poder dels «chapbooks» entre les classes més humils, per exemple. També hi trobem molta història, però sobretot de la que restitueix el paper dels més oblidats, dels més marginals del món del llibre. Òbviament, no hi poden faltar capítols dedicats a les biblioteques, els col·leccionistes insignes, als bouquinistes del Sena i a les llibreries i llibreters, per als quals es reserva la part final del llibre. Tot això, salpebrat amb anècdotes personals que estan al servei del text, l’acompanyen, però rarament en són les protagonistes. No hi trobareu, per tant, un anecdotari o unes memòries com les d’en Shaun Bythel, sinó més aviat us recordarà Manguel, Carrión o Irene Vallejo.
El llibre arrenca amb un dels conceptes que aniran apareixent durant tota la lectura: «comfort books», aquests llibres especials, iniciàtics, que ens acompanyen, ens reconforten i ens ajuden a superar «l’horror de viure», en paraules de Nietzsche, tal com ens recorda Latham. Sovint aquestes lectures, que acaben constituint tot un esdeveniment personal vital quan les descobrim, ens arriben per casualitat i és per això que Latham, com a experimentat llibreter que és, ens prevé a l’hora de recomanar algun dels nostres llibres de l’ànima de manera excessivament entusiasta per no acabar resultant justament dissuasius. El concepte de serendipitat aquí és clau i l’autor el converteix en gairebé leitmotiv del llibre que ens ocupa.
En els capítols següents, Latham fa un repàs al paper que lectures com Uncle Tom’s cabin van jugar en la classe treballadora en les èpoques victoriana i eduardiana, com miners o pastors que, malgrat que ho tenien tot en contra, esgarrapaven temps per llegir. O com, entre els segles XVI i XIX, milions d’europeus de tota condició consumien amb delit «chapbooks», aquests pamflets de mida de butxaca rics en il·lustracions sobre qualsevol temàtica, molts cops distribuïts per humils venedors ambulants, l’activitat dels quals va ser fonamental i poc o gens reconeguda en la Reforma, la Il·lustració i diferents revolucions.
Continuant amb aquest viatge per la història dels llibres, rigorós i profusament documentat, alhora que amè, Latham fa una parada per parlar de les bliblioteques, de la seva evolució al llarg dels segles i del plaer de perdre’s entre els seus llibres aleatòriament, explorant sense algoritmes, navegant-hi sense rumb, però connectats amb la imaginació a través de l’espai i el temps. També dedica un capítol de gratitud als col·leccionistes de llibres i biblioteques privades de diferents períodes, que han protegit i salvat tantes històries, menció especial a col·leccionistes d’incunables com Marie Pellechet o Eugénie Droz.
Ferm defensor d’escriure en els llibres, de «deixar-hi el nostre ADN», resulten especialment apassionants els capítols següents sobre marginàlia durant l’Edat Mitjana i, especialment, el dedicat a les anotacions en els llibres, autèntiques converses amb els seus autors, amb altres lectors, fins i tot amb un mateix. Commovedora la història del funeral de la Susanna Howard, una noia de vint-i-dos anys morta al segle XVII, així com exemples de notes al marge il·lustres com les d’Isaac Newton, les diferències entre Coleridge i Wordsworth respecte uns sonets de Shakespeare en una «conversa» escrita també als marges, o la influència de Walden en un jove Kerouac, per citar-ne alguns.
Latham continua explorant la història del llibre, aquest cop a la França prerevolucionària, incidint de nou en el paper que hi van jugar els outsiders de l’ecosistema del llibre en el naixement de la Il·lustració i l’eclosió de la Revolució, perquè sense pirateria, contraban i venedors ambulants, les noves idees mai haguessin arribat a les masses que van fer possible el canvi. Explica com això va poder ser possible gràcies a la xarxa de contraban i importació de llibres de l’aleshores capital cultural de França, Lió, i els seus negocis amb la ciutat d’Avinyó, paradís de la pirateria en aquell context prerevolucionari.
La part final del llibre, Latham la dedica als llibreters i a les llibreries, als bouquinistes del Sena i als llibreters del Book Row de Nova York, eminentment immigrants jueus europeus que van atreure tota una constel·lació d’escriptors (Kerouac, Ginsberg, Wolfe, Trotski…). El darrer capítol el reserva a les llibreries i agafa un to més autobiogràfic, més fecund en anècdotes, fins i tot somnis, i reflexions sobre el sector, fruit de la seva dilatada experiència com a llibreter. Hi trobem anècdotes entranyables com la d’una criatura que a la carta per al Pare Noel demana «qualsevol cosa que us recomani la senyoreta de la secció infantil»; inquietants, com la d’un client que va assegurar haver trobat «el portal cap a l’altra dimensió» a la secció de «Ment, cos i esperit»; històries vibrants de quan va començar a treballar en el negoci a la llibreria Slaney & Mackay, amb clients habituals del nivell d’Anthony Hopkins, Julian Barnes, Francis Bacon, Mick Jagger o Brian Eno; o fins i tot tan sorprenents com la descoberta d’uns banys romans sota la seva llibreria actual.
Si com ell sou amants de subratllar llibres, hi trobareu un bon grapat de reflexions per anotar, la majoria amb la idea de serendipitat de rerefons, i que podríem resumir sota el títol de «Principi d’incertesa de Latham», parafrasejant Heisenberg. Diu així: «en entrar en una llibreria, no pots saber qui ets i amb qui et pots arribar a convertir a la vegada, perquè ets memòria i instint alhora. Una cosa estranya passa quan vagareges sense rumb entre llibres: et perds, comences a mudar d’identitat. […] De sobte l’enginyer es mira un llibre de poesia, o el poeta llegeix física, l’acadèmic recorda l’anuari de Beano, el comptable topa amb Vonnegut.» (traducció de l’original de la pàgina 306).
Mònica Sáez Mateu
De la 8a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari