Breton, Justine (dir.). Ces petites filles qui lisent. Arras: Artois Presses Université, 2022. 194 p. (Cahiers Robinson; 51). ISBN 978-2-84832-534-7. 16 €.
La revista Cahiers Robinson és una publicació de la Universitat d’Artois (França), de periodicitat irregular (un o dos números l’any) que es presenta com una publicació que «explora, sense limitar-se ni limitar-s’hi, l’àmbit de la literatura infantil, les lectures, els contes i les activitats infantils». Dirigida pel professor de la mateixa universitat, Francis Marcoin, cada número compta amb un editor diferent; en aquest cas, el contingut ha estat coordinat per la professora i investigadora Justine Breton.
L’exemplar que ressenyem forma part d’una llarga col·lecció iniciada el 1997 i que al llarg de la seva existència ha tractat tota mena de matèries relacionades amb llibre infantil, ja siguin autors (Hector Malot, núm. 45; Roald Dahl, núm. 47); col·leccions (Livre de Poche, núm. 36); temes transversals (el mal, núm. 37; la crítica, núm. 24) o una tipologia de protagonistes (figures paternals, núm. 22), com la que proposen en aquest numero, de noies lectores. És una publicació d’àmplia temàtica i llarga trajectòria que, confessem, ens era desconeguda (no es troba a cap biblioteca de Catalunya, segons consulta al CCUC).
Aquest numero consta de catorze contribucions que posen el focus en les joves protagonistes lectores de literatura juvenil i aspectes complementaris: Matilda de Roald Dahl, Hermione Granger de la saga de Harry Potter, Jo March de Donetes són la matèria dels tres primers articles als quals en segueixen aproximacions als estereotips dels àlbums, a les pantalles, als còmics així com d’altres més específics, com els dedicats als llibres de divulgació científica del segle XIX per a noies o el poder de la lectura en l’obra A little princess de F. H. Burnett.
Com en tota obra col·lectiva, el resultat és divers, malgrat que tots els articles estan escrits amb rigor i competència. En el nostre àmbit, l’interès que poden tenir les peces tampoc és el mateix: ens concerneixen les reflexions sobre Matilda o Hermione, però és més difícil que ens sentim atrets per obres pròpies de la literatura juvenil francesa. El conjunt, però, aporta nous punts de vista al gènere de la literatura infantil i juvenil i n’augmenta el nostre coneixement.
A més, l’extensió raonable dels articles ‒entre cinc i set pàgines‒ convida a la lectura, tot i que la tipografia és potser de cos massa petit per als qui ja tenim una edat. També s’agrairien més il·lustracions o imatges en alguns articles i de més qualitat, i un resum introductori de cada article. És imperdonable, però, que el sumari no remeti a les pàgines, cosa que dificulta enormement la consulta. Aquests deficiències no treuen, però, que sigui una bona publicació acadèmica a tenir en compte per part de tots els interessats en la literatura infantil i juvenil.
Teresa Mañà
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Afegeix un nou comentari