A la ratlla del desig: cinquanta anys de crítica cultural: Els Marges (ed.). Lleida: Pagès Editors, 2024. 403 p. (Argent viu; 174). ISBN 978-84-1303-565-9. 23 €.
Cal dir-ho d’entrada: Els Marges és molt més que una revista. Durant cinc dècades (1974-2024), a Els Marges els lectors hi han pogut polsar el batec del temps en l’àmbit de la nostra cultura en sentit ampli, i de manera concreta, en la preservació i defensa del nucli de qualsevol nació, també de la nació catalana: la llengua i la literatura que li són pròpies.
Durant cinquanta anys, la revista Els Marges sempre ha estat a punt i en guàrdia per intervenir en el camí de transformació que ha viscut la societat catalana durant dues generacions, amb els canvis històrics, polítics, socials i culturals que això ha comportat. Ara, i a cura d’Els Marges, a la publicació A la ratlla del desig (Pagès Editors), s’ha aplegat «una antologia de les intervencions que des d’Els Marges s’han fet en aquest sentit», trobem escrit en el text de presentació. Fem atenció a la paraula «intervenció» pel que significa des del punt de vista d’acció, en aquest cas acció intel·lectual. Intervenir, doncs, vol dir actuar, participar i, si pot ser, també influir, o, si més no, crear opinió.
Crear opinió a través de les pàgines d’una revista cultural demana tenir-ne en base a uns coneixements ben sòlids sobre la matèria i, sobretot, gosar exposar-los fent ús d’una llibertat de pensament que amb el pas dels anys cada vegada s’ha anat fent més esquifit, ja sigui per haver sucumbit al poder, a la veu del seu amo, ja sigui pel corrent de la correcció política que ha volgut emmascarar-ho tot. Així doncs, en els textos recollits al llibre A la ratlla del desig, els lectors hi trobaran tot allò que poc es diu, però que és tan necessari dir no només per higiene mental, sinó també per aclarir l’ambient amb opinions fermes i contrastades i, per suposat, no deutores de cap institució, ja sigui pública o privada, que pretengui ocultar la funció crítica.
Els textos que s’han recollit –una delícia, llegir-los, per ben escrits i per l’aire de frescor intel·lectual que aporten– «provenen majoritàriament de dues seccions ja històriques de la revista. Primer, l’editorial. És l’article, generalment breu, que obre la revista», llegim en el text d’introducció. I és que és important, en tant que obra col·lectiva, «acordar, redactar i signar per tots aquells que en són membres de la redacció en el moment en què es publica i que es constitueix en una declaració de principis del que es trobarà en els articles publicats a la revista «respecte d’alguna qüestió lingüística, literària o cultural d’actualitat». En segon lloc hi ha la secció «Al Marge», que ja des del títol ens indica la posició, sovint combativa i si cal ben antipàtica, que inclou textos escrits de manera individual i, per tant, no sempre compartits per la totalitat de la redacció, però que en reben el suport amb la noble finalitat de generar debat.
La lectura dels textos triats, uns signats amb nom propi, d’altres amb un pseudònim o, simplement, en nom de la revista, resulten d’un gran i viu interès per tots aquells que vulguin acostar-se al pensament escrit sobre els fenòmens culturals que s’han donat en aquests últims cinquanta anys a Catalunya, i dels quals ja ens en podem fer una idea des del títol: El crèdit de la desliteratura; Papers vells, papers mullats?; Els ben cofats... i els altres; Cultura de subvencions o polítiques de cultura, o Quins són els teus pronoms?, va preguntar elli... Sens dubte en aquests textos trobem no només opinió «al marge» de la convenció sinó també la denúncia valenta de despropòsits i de camins errívols que per poc que badem ens poden portar pel pedregar.
Teresa Costa-Gramunt
Escriptora i dissenyadora especialitzada en exlibris. Autora de La capsa dels fils: geografies sentimentals
Afegeix un nou comentari