Estrada, Manuel. Leer libros, diseñar portadas. Pról., Juan Cruz. Madrid: Alianza, 2023. 250 p. ISBN 978-84-1148-244-8. 26,50 €.
Alianza Editorial ha editat un llibre que, sota el títol de Leer libros, diseñar portadas, presenta una tria de les cobertes/portades d’un dels seus grafistes més insignes: Manuel Estrada. És una selecció volgudament representativa, que pretén compendiar l’obra del dissenyador, fent-ne evident les possibles aportacions que des de la producció gràfica s’han proposat i que gradualment han influenciat en la conformació d’una determinada narrativa visual en el mercat editorial.
L’autor del llibre que intentem comentar és un dels, diguem-ne, dissenyadors de referència en l’actual món de la gràfica a Espanya i part de l’estranger. Nascut a Madrid el 1953, ha desenvolupat una activitat professional completa i referent en l’entorn de la comunicació gràfica. Premio Nacional de Diseño 2017, ha treballat en quasi totes les especialitats que la pràctica professional li ha proposat, des de petits impresos fins a la confecció d’imatges i marques d’identitat per a les més assenyalades indústries o corporacions.
El llibre s’estructura en tres grans apartats. Un primer dedicat a textos diversos, i un segon on es presenten les cobertes/portades, triades per tal de generar la narrativa adequada per a la bona comprensió de tot plegat. Alhora, la primera part es subdivideix en dos blocs. El primer, on trobem un recull de textos curts redactats per diversos personatges del gremi, on es pondera la vida, el valor i la transcendència que ha significat l’obra del nostre dissenyador en l’entorn de l’edició gràfica. El segon apartat reprodueix una llarga i potser interessant entrevista feta per un amic/col·laborador del nostre personatge on, com no podia ser d’una altra manera, es van desgranant els típics i tòpics aspectes de l’entorn dit creatiu, i on es vol vincular la biografia de Manuel Estrada al desenvolupament d’una manera de fer i de ser. El segon capítol conforma el gruix del llibre. S’hi presenta l’esmentat recull de les cobertes més significatives de la prolífica producció gràfica del nostre autor, confeccionant així una mostra significativa que fa evident les metodologies de creació utilitzades i la concepció i consolidació d’un estil formal.
La tercera part, minsa i parca, proposa algunes reconsideracions formals i compositives d’anteriors propostes gràfiques, donant pautes per a desenvolupaments posteriors i assenyalant camins d’especulació formal i creativa.
Feta, a grans trets, la descripció dels continguts d’aquest llibre, potser seria interessant citar alguns, no tots, dels principis, opinions o consideracions que s’hi presenten.
És curiós que l’autor, en un moment de l’entrevista, es defineix com a autodidacte, fet que potser vulgui significar una voluntària autonomia i originalitat en les seves propostes gràfiques o potser vol evidenciar l’ús de metodologies de creació pròpies i específiques que el situen per sobre dels circuits normals i mediocres, un punt allunyats de la tradició. En qualsevol cas, aquesta reivindicació deixa entreveure un posicionament clar en la seva dinàmica professional, que el permet anar una mica mes enllà que la resta de dissenyadors, alhora que assenyala el valor de l’esforç. Posicionament moral que recorda temps passat.
També voldríem recordar aquí una idea anunciada en altres textos publicats en aquest blog, on es formulava el fet que qualsevol autor o creador que es vegi en la necessitat de publicar, justificar, comentar, etc. la pròpia obra assenyala el final de la seva vida artística, ja que es passa d’allò que és prepositiu en art per entrar en etapes de reflexió. És la seva darrera fase creativa, ha assolit el grau mes alt de la seva carrera productiva, no hi ha un més enllà generatiu. En el seu lloc hi ha una producció literària que vol tancar el cicle vital de l’obra en definir-la i fixar-la amb la paraula. És com si la pròpia obra superés el creador.
Per una altra banda i per a una millor comprensió de l’obra de Manuel Estrada, caldria explicar que per a ell, un llibre és un univers únic, unificat i unificador que acota un temps i un espai on una lateralitat a la nostra existència genera infinits estats morals. Això vol dir que els processos de creació a seguir han d’elaborar la globalitat única mitjançant la necessària conceptualització del text objecte d’edició. Així, el primer pas ineludible és la lectura de l’obra proposada, de manera que es copsin els valor inscrits en el text: a continuació hi hauria una fase d’aproximació formal a la idea ja concebuda establint diverses tipologies, és allò que es coneix com a esbossos, per finalment conformar una proposta editable.
Com no podia ser d’una altra manera, aquesta estructura metodològica és la utilitzada en la presentació dels continguts del llibre comentat, on en les pàgines senars es mostren les cobertes/portades, mentre que en les parelles oposades hi trobem els esbossos realitzats i seleccionats, acompanyats per un reduït text on s’anuncien els valors proposats.
Volem incidir una vegada més en la transcendència que en un projecte de disseny tenen les etapes d’esbós i de confecció d’originals. L’esbós, per si sol, és una plataforma de creació, és on es manifesten totes les possibilitats i capacitats formals, diguem-ne tipologies futures, i des d’on el dissenyador comença a fer el camí de la realització gràfica, és doncs un espai expansiu. Contràriament, la confecció dels originals és la definició modèlica de l’encàrrec i la determinació final de l’objecte, per tant, un espai restrictiu. És bàsic entendre que es segueix un procés que comença amb la definició de la idea (expressada verbalment) que correspon a l’esmentat encàrrec, es segueix amb unes possibles formalitzacions de la idea, establint tipologies complementàries, per acabar definint un original.
Comentari a part es mereix el fet de considerar el llibre en la seva globalitat i unicitat, ja que això implica que cadascuna de les part és simbiòtica amb la resta, fent-se adjectives entre elles alhora que traspassen l’estricta funcionalitat que els pugui ser pròpia. Així, veiem com les cobertes/portades passen a ser il·lustracions i resum del contingut de la publicació; que la tipografia deixa en moltes ocasions de ser lletres per incloure’s en el conjunt formal, perden el valor informatiu que poguessin tenir per passar a ser element connotatiu; que els colors formen paletes contrastades amb blancs generosos, en definitiva tots ells conformen i determinen la narrativa formal des de la primera de coberta fins a la quarta.
Per finalitzar, crec oportú assenyalar que Manuel Estrada és un bon referent i guia per a tots aquells que comencen el camí del disseny gràfic. La seva estructura metodològica és infal·lible, potser un pèl antiquada, especialment en entorns digitals, però d’una eficàcia i robustesa provada des de fa anys.
Dr. Enric Tormo Ballester
Catedràtic de Tecnologia del Disseny, Facultat de Belles Arts de la UB
Afegeix un nou comentari