Bértolo, Constantino. ¿Quiénes somos?: 55 libros de la literatura española del siglo XX. Cáceres: Periférica, 2021. 184 p. ISBN 978-84-18264-79-5. 17,50 €.
Es pot conèixer la història d’un territori a través de la lectura dels seus textos més representatius? Aquest llibre és un exemple que pretén fer-ho possible. L’obra neix d’un encàrrec editorial ben concret. Es deixa a les mans del reconegut autor Constantino Bértolo (editor, autor, intel·lectual, filòleg, professor, periodista i crític literari) fer una selecció, sota el seu criteri personal, de cinquanta-cinc obres representatives de la literatura castellana del segle XX comentant breument per què poden donar resposta a la pregunta sobre la identitat.
De cànons literaris n’hi ha molts, però acostumen a ser sempre confeccionats sota la mirada hegemònica de les forces institucionals que governen la cultura del moment, quedant, per tant, esbiaixades per interessos que van més enllà de la literatura. En aquest cas, l’autor intenta presentar una actitud com més oberta millor respecte a l’objectiu de l’obra, que no és tant presentar un cànon fet segons els gustos personals, sinó oferir un ampli ventall de mirades que puguin reflectir la resposta més ajustada a la interrogació originària de «qui som».
Bértolo veu la literatura com un «mirall del transcórrer humà» íntimament lligat a la història, ja que aquesta està formada per les unitats de comunicació –«paraules, frases, històries, silencis»– que utilitzem en la nostra quotidianitat per construir la realitat compartida. El paper de la literatura seria, doncs, compensar les mancances de la història a l’hora de trobar la veritat servint com a consol d’una tasca impossible.
El seu criteri de selecció basa la rellevància dels llibres escollits, no tant pel seu paper d’intervenció directa en la realitat històrica, sinó en la seva importància a l’hora de narrar els processos testimonials dels canvis operats a la societat. Considera que la seva proposta és política, ja que les obres seleccionades, com no podia ser d’una altra manera pel seu abast cronològic, parlen d’«Espanya com a problema, el món rural, proletariat i revolució, el feminisme, el poder de l’Església, la Guerra Civil i la postguerra, la resistència antifranquista, Europa com a destí, la cultura de la Transició i la fi del miratge» des de les diferents ideologies i sota els diversos gèneres literaris (novel·la, conte, poesia, assaig).
Aquest llibre pot servir per a estudiants que vulguin conèixer la història d’Espanya des d’una altra perspectiva més personal i propera, ja que els textos citats formen part del testimoni directe dels seus autors i autores (i cal fer aquí una especial menció a l’equitat d’aparició i la gran representativitat d’aquestes últimes). També per a qualsevol persona interessada en les humanitats, especialment la literatura, la política i la història, i en la manera com es relacionen aquestes disciplines, o que simplement vulgui tenir una primera aproximació a la literatura castellana a banda de les lectures acadèmiques obligatòries. És una bona manera de descobrir noves obres que se surten una mica de les recomanacions típiques i de poder gaudir d’una recerca portada ja a terme per algú amb un criteri confiable.
María Olivera Pérez
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria
Llibreria Saturnalia
Afegeix un nou comentari