Sánchez Zapatero, Javier; Martín Escribà, Àlex. Continuará... sagas literarias en el género negro y policiaco español. Pról., Georges Tyras. Barcelona: Alrevés, 2017. 217 p. ISBN 978-84-16328-88-8. 18 €.
L’èxit (relatiu si mirem les migrades vendes, tot i que impressionant si mirem la qualitat mitjana del que es publica) de la novel·la negra tant en castellà com en català no ha anat acompanyat, malauradament, d’un corpus teòric que la vagi estudiant amb solvència a mesura que aquesta narrativa es va publicant.
La pràctica desaparició de la crítica literària a les pàgines dels diaris (no entrarem en discussions bizantines sobre si el que trobem en els cada vegada més migrats suplements culturals són o no crítiques); la publicació cada cop més escassa d’assaig literari –en català sembla que la no-ficció s’ha reservat en els darrers temps als instant books polítics-processuals i/o als llibres més o manco d’història contemporània–; i les absurdes consideracions de l’acadèmia sobre els gèneres populars i sobre la novel·la negra en particular fruit de mandarinatges culturals que se suposen extingits i que perduren més que el franquisme en la reformada democràcia; fan que cada vegada que apareix un assaig literari de qualitat sobre aquests gèneres els lectors celebrem festa grossa.
Si aquest assaig el signen Javier Sánchez Zapatero i Àlex Martín Escribà llavors és el moment de tirar la casa per la finestra. Perquè el duet de professors de la Universitat de Salamanca són avui per avui els màxims especialistes d’Espanya sobre el gènere negre i perquè, no ens enganyem, no abunden les seves contribucions a quatre mans en l’engrandiment del corpus teòric del gènere. Més enllà d’una desena llarga d’articles conjunts sobre Vázquez Montalbán; la novel·la cubana; el neopolicial llatinoamericà; la recepció del Nordic Noir; la novel·la negra mediterrània; o el detectiu literari i de l’imprescindible pròleg a Diez negritos, són pocs els texts que han fet conjuntament (una bona idea seria aplegar en un volum els articles sobre el gènere dels dos i una selecció dels que han escrit cadascun d’ells de forma individual).
Continuará... sagas literarias en el género negro y policiaco español, publicat per Alrevés, esdevé, doncs, un llibre imprescindible que tot aficionat al gènere negre hauria de conèixer, fullejar i consultar ben sovint. El volum s’estructura en dues meitats ben diferenciades.
La primera presenta el marc teòric de referència –la importància de la serialitat i la repetició en la conformació de l’imaginari del receptor de les literatures populars i entre elles la de gènere negre– i a partir d’aquí mostra com aquest element de repetició produeix un fenomen d’identificació en el lector que és el responsable directe de l’èxit inicial del gènere. A continuació, el llibre analitza la història del gènere negre a Espanya i emfatitza els casos en què es poden trobar aquests elements serials o de repetició. A partir d’aquest element, els dos autors han fet una primera contribució a la creació d’una petita història del gènere negre a Espanya, i l’han definit molt bé a partir dels seus autors principals però sense defugir, quan ha calgut, de l’anècdota en un cas i de la nota erudita en l’altre, convertint el seu text en quelcom amable, entretingut, útil i formatiu sigui quin sigui el punt de partida des del qual s’aborda el text.
La segona meitat de l’obra està enfocada a mostrar de forma pràctica tot el que apunta la teoria. I ho fan repassant l’obra d’Eugenio Fuentes; Alicia Giménez Bartlett i Lorenzo Silva, tres autors que han fet de pont entre els pioners del gènere a Espanya –des de Pedrolo i Jaume Fuster en el cas català fins a Vázquez Montalbán, Andreu Martín, García Pavón, Julián Ibáñez y Juan Madrid, entre d’altres en el cas castellà– i els actuals conradors d’aquesta mena de literatura. Una baula fonamental per al manteniment de l’estructura que fa que en aquests moments hi hagi fins a cinc generacions d’escriptors produint, de Julián Ibáñez, Andreu Martín i Juan Madrid fins a Claudio Cerdán o Susana Martín Gijón. En aquesta segona part, els dos investigadors mostren com funcionen els mecanismes de repetició en les sagues dels tres autors esmentats, les valoritzen i contextualitzen i les acaben convertint en un exemple de les principals tendències que es desenvolupen en el gènere negre a Espanya. És a dir, demostren a la pràctica tota la teoria explicada en la primera meitat.
El llibre esdevé així, doncs, una eina de primer ordre per a qualsevol aficionat al gènere negre i només se li pot posar un emperò: la brevetat. L’assaig és tan interessant que seria fantàstic si fos molt més llarg (o si ens ho compensen amb un altre treball conjunt d’ambició semblant a aquest).
Sebastià Bennasar
Periodista, escriptor, traductor i crític literari
Afegeix un nou comentari