Piccolini, Patricia. De la idea al libro: un manual para la gestión de proyectos editoriales. México: Fondo de Cultura Económica, 2019. 354 p. (Libros sobre libros). ISBN 978-607-16-5670. 22 €.
La comunicació i la transmissió d’experiències són un fet consubstancial a la naturalesa humana. Així en deixa testimoni, primer, l’oralitat i, des de fa 5.000 anys, si més no, l’escriptura. Una data que s’ha consensuat com la fita que dona pas a la història en establir un tall amb la prehistòria. Des de fa cinc-cents anys, l’imaginari occidental ha establert una altra fita en aquest procés comunicatiu, amb l’aparició de la impremta a Magúncia, tot i que el pas del territori manuscrit a l’imprès té els seus antecedents en la cultura xinesa mil anys abans. Podem dir però, que el llibre, abans que la impremta, té una vigència de cinc mil·lennis, encara que són poques les empremtes que han arribat entre nosaltres dels dos primers terços d’aquest període, com assenyala Svend Dahl en la seua canònica Historia del libro.
Ara bé, si aquesta és una realitat cultural amb una mirada que sovint deixa de banda altres conceptualitzacions com poden ser els condicionants econòmics (el negoci de la impressió i venda dels llibres), de poder (el domini i control de la cultura per les elits assentades als monestirs) o l’intercanvi dels coneixements (no sols entre les elits i el poble sinó entre les elits religioses i les civils), el llibre de què ara parlarem, De la idea al libro: un manual para la gestión de proyectos editoriales, de Patricia Piccolini, s’incorpora a la tradició de manuals i reflexions sobre l’elaboració del llibre. En aquest cas, però, la peculiaritat rau en l’autora, Patricia Piccolini, que atresora una gran experiència en l’elaboració de llibres de text, manuals, obres de referència i d’altres. La característica fonamental d’aquests llibres (i ara en parlar de llibre no fem distinció entre llibre de paper i llibre electrònic) és que sovint no són llibres en què l’autor arribe amb el projecte enllestit amb un arxiu de Word per començar el procés de preimpressió que després passarà a impressió, relligat, distribució i venda. No; en aquest cas, on més es deté Piccolini és en aquells llibres que podríem anomenar d’encàrrec, en què molt sovint l’autoria és coral i que és el resultat d’una necessitat que es detecta, siga en el mercat, en l’àmbit educatiu o allà on hi haja un buit que requereix que algú, a partir d’una idea, geste un projecte i establisca totes les etapes necessàries perquè arribe a port.
El lector que s’acoste a aquest llibre trobarà una densa reflexió pràctica sobre el que l’autora denomina «llibres de projecte editorial». I la primera pregunta que s’hi fa present és la següent: només tracta del procés editorial en llibres d’encàrrec? La resposta és radicalment negativa. El manual tracta sobre el procés de generació d’un llibre des de la idea, ja siga de l’autor o autora, com de l’editor, empresa o institució acadèmica fins que arriba a ser llegit (o destruït per tornar a esdevenir pasta de paper) per algú, sense deixar detalls al marge, ja siguen econòmics, tipogràfics, de distribució o de foment de la lectura. Amb això vull dir que no focalitza l’atenció en el procés de preimpressió i impressió com sovint passa en aquests tipus de manuals, sinó que abraça l’etapa prèvia i la posterior.
L’estructura del llibre és senzilla. Dues grans parts, subdividides al seu torn en cinc capítols cadascuna. I cada capítol es completa amb una mena de qüestionari-reflexió sota el títol de «Herramientas» en què el lector, més que copsar el que ha après en el capítol, pot contrastar el que fa i el que hauria de fer. A manera de qüestionament continuat de l’activitat editorial, situa el lector davant unes reflexions de les quals escapen pocs detalls.
La primera part, «Exploraciones» estableix l’univers del llibre amb una mirada pràctica que va resolent un a un cadascun dels conceptes, com ara què és un llibre, quins són els elements que cal tenir en compte a l’hora de fer un llibre, la distribució i, fins i tot, conceptes com la vida del llibre o la descatalogació. Són cinc capítols molt pràctics per entendre què és un llibre, qui i com el fa, les formes que aquest pot prendre, i com està conformat per acabar reflexionant sobre l’univers del llibre o «bibliodiversitat», com Piccolini el denomina.
Aquesta primera part fa un recorregut molt sintètic per situar el lector a la història del llibre, l’activitat editora i les funcions dels editors, per entrar en els capítols 3 i 4, «Las formas del libro» i «Las partes del libro» en l’àmbit més pràctic que es desplegarà amb tot el seu potencial de detalls a la segona part del llibre, i acaba amb una caracterització dels llibres segons que incidisquen en el procés d’edició, la distribució per gèneres, el pes de la indústria i els mitjans de comunicació. I en aquest apartat deixa caure algunes qüestions bàsiques que sovint passen desapercebudes en el món llibresc, com quan es planteja «Per què el prestigi de certs gèneres s’associa a la visibilitat o al prestigi dels seus referents, més que a la qualitat general de la producció o a la complexitat de la seua factura?» o quan posa el dit en una de les nafres més comunes de la novetat constant que sembla exigir-se ara per ara a tots els camps, quan en una nota a peu de pàgina (nota 27, p. 163) deixa anar com qui no diu res, «De vegades aquesta tasca [la de curador] es descriu com un fet nou i propi de l’edició digital [...], però no ha modificat gens ni mica el caràcter de la tasca».
La segona part, «El proceso de edición» té un component ja més pràctic. En els cinc capítols que la formen, repassa fil per randa i amb pragmatisme el procés que durà a l’aparició del llibre. Com en la primera part, cada capítol es clou amb un apartat que, en aquesta segona, incorpora dos subapartats molt didàctics sobre el que cal tenir sempre present («Lo que no hay que olvidar») i aquells que considera errors més habituals («Los errores más comunes»).
Cada capítol va acompanyat de quadres que ajuden l’editor principiant a seguir unes pautes a l’hora, per exemple, d’elaborar un cronograma o què és el que s’ha de tenir en compte en un pressupost per tal que no es distorsione el resultat final del llibre —i de l’editorial—, però sense deixar de banda les estratègies per crear i alimentar una col·lecció o aquelles que afecten més la relació amb l’autor o autors.
Aquesta segona part, amb el seu pragmatisme, ofereix al lector, siga aquest editor, autor, llibreter, distribuïdor o corrector (i no esgote amb aquests soldadets tot el procés editorial), cinc capítols que esdevenen de consulta obligada cada vegada que s’inicia el procés de la idea i que fa cap a la seducció del lector perquè trie un llibre i no un altre entre totes les possibilitats que té a l’abast. En aquest procés coral són molts els detalls que cal coordinar des de l’àmbit de l’editing (aquest mot tan difícil de traslladar no sols al català com a llengua sinó al català com a àmbit llibresc) i l’experiència de Patricia Piccolini en són una garantia, si més no per no cometre errors que històricament s’hi han comès.
Aquest llibre, per tant, és una baula més en el bagatge que en la nostra tradició cultural peninsular han conformat entre altres les Escoles Professionals Salesianes, amb els seus Manuals del tipògraf, de l’impressor, el caixista o l’enquadernador, el mestre Don José Martínez de Sousa, amb la seua extensa bibliografia de manuals i diccionaris, autors com Miquel Joseph i Mayol o més recentment els malaguanyats Joan Solà i Josep Maria Pujol, o el Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos, obra magna de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité. Aquestes obres, però, no són úniques a l’hora de dictar els usos i costums de l’edició en el nostre àmbit cultural, perquè en el cas de l’Argentina o Mèxic, d’on prové la mateixa Piccolini, les influències que ens arriben són bàsiques. Noms com el de Jorge de Buen Unna, José Scaglione, Rubén Fontana... en són un bon exemple.
El lector es trobarà amb aquest De la idea al libro: un manual para la gestión de proyectos editoriales, un llibre enciclopèdic que una vegada llegit ha de tastar a glopets per poder plantejar-se amb rigor (que no significa seguretat) la seducció del lector a qui primer ha de seduir i després ha de consolidar com a assidu company de l’editorial. Perquè la seducció del lector és el punt cap on cal enfocar tots els llums de l’elaboració d’un llibre. Amb independència del format, això sí...
F. Xavier Llopis i Bauset
Corrector i editor de Campgràfic
Afegeix un nou comentari