Ruiz Domènech, Bernat. Desencadenats: un nou mercat per al llibre independent. Barcelona: Saldonar, 2019. 250 p. (Periodisme). ISBN 978-84-17611-16-3. 18,90 € en paper, 9,99 € llibre electrònic.
El món del llibre no ha excel·lit mai gaire a l’hora de ser autocrític, transparent i de generar debat. És per això que l’assaig del Bernat Ruiz, editor i observador perspicaç, amb una llarga trajectòria d’estudi del sector, és una magnífica aportació que no pot deixar ningú indiferent. Més enllà de si les seves propostes poden, o no, reeixir, la diagnosi que fa és molt adequada per encarar el futur amb coneixement de causa, si més no.
L’autor realitza, ja d’entrada, una bona crònica dels canvis tecnològics produïts a les darreres dècades, especialment pel que fa als suports existents per a la difusió de continguts. Això és bàsic per entendre com el món de l’edició canvia inexorablement al costat de la resta de sectors productius i comercials. Avui dia, la possibilitat de crear i difondre idees s’ha eixamplat com mai i tothom té possibilitats de fer-ho directament, gràcies a les eines col·laboratives i interactives existents. Després de fer un repàs a la història del llibre, com a concepte i eina contenidora de coneixements, s’entreté a explicar com el model enciclopèdic ha fugit, definitivament, del suport convencional en paper per raons òbvies. I alhora els seus continguts s’amplien i actualitzen constantment. Malgrat la democratització dels seus articulistes i la gratuïtat de la consulta, explica com s’endevinen tanmateix possibilitats per als especialistes que hi puguin aportar un valor afegit de caràcter professional.
Després també és enormement interessant la descripció que fa de la cadena de valor del llibre i la importància creixent i indispensable de les metadades a l’hora de planificar les edicions. Fa palesa la davallada de la prescripció i la promoció a partir dels mitjans tradicionals, com la premsa. Repassa alhora els diferents aplicatius d’informació bibliogràfica existents avui, com Cegal en Red, Libridata/Librired, així com experiències de treball en xarxa com els portals Libelista i Todostuslibros. Tots ells importants i indispensables, però amb un percentatge d’utilització encara massa baix, lamentablement.
Exposa, amb quadres estadístics d’elaboració pròpia a partir de dades extretes dels informes oficials, facilitats pels editors, l’evolució i el comportament sectorial de la darrera dècada, la qual cosa li permet oferir una panoràmica molt afinada de la seva evolució, que és clau per entendre el present i proposar canvis estructurals de cara al futur. Trobo especialment interessant i alliçonador el capítol on descriu la particular manera com ha funcionat tradicionalment la logística i la distribució llibrera, que bateja com a «llibre de Schrödinger».
S’explica amb detall el comportament clàssic del comerç llibreter en totes les seves fases i la seva legislació particular, de manera que despulla sense manies la debilitat estructural de l’edició a l’Estat espanyol, amb una pèrdua constant de pes específic a l’àmbit internacional. Els tiratges massa curts per l’elevat nombre de títols nous editats han portat a una baixada brutal de la rendibilitat als darrers anys. A preu corrent, el mercat ha perdut a l’entorn del 30 % de la facturació. Hom descriu i fa evidents les pràctiques especulatives dels editors espanyols amb el comerç americà als anys vuitanta i part dels noranta del passat segle XX que no van servir per consolidar el sector i fer-lo més potent i preparat per a la crisi de consum i de model socioeconòmic que ja s’albirava aleshores. Fa un repàs als grans grups editorials espanyols remarcant els seus actius i, sobretot, les seves febleses. Finalment, reflecteix el ressorgiment de les petites editorials i llibreries independents, que suposen una clara esperança per a un canvi de rumb i de model. Explica també les noves formes de producció i comercialització com la impressió a demanda i el micromecenatge d’edicions concretes que tindran, ben segur, un paper important a jugar en un futur immediat.
Per tot plegat, doncs, el Bernat proposa un canvi de paradigma, al mateix temps que interpel·la l’editor, el distribuïdor i el llibreter a treure’s la son de les orelles perquè reaccionin davant del nou escenari que ja és aquí, treballant coordinadament i transversalment. Defensa, amb dades, la viabilitat econòmica de l’edició en llengua catalana que, malgrat disposar d’un mercat més petit, és molt més eficient que l’edició en castellà en tenir una estructura més lleugera i una comunitat lectora geogràficament compacta. Així proposa la creació d’un Clúster del Llibre en Català que superi les estructures gremials i la Cambra del Llibre, les quals considera massa piramidals i feixugues. Proposa també la necessitat de crear un Repositori Neutre d’Informació del Llibre que, a Catalunya, hauria d’impulsar i liderar la Generalitat, oferint-lo a tothom, lectors inclosos, per tal que, amb transparència absoluta, la informació bibliogràfica flueixi adequadament i sigui útil i eficient en qualsevol grau o àmbit de la cadena.
Naturalment, tot són propostes assenyades i raonades. El sol fet de plantejar la necessitat de repensar-nos a fons, sense perdre els actius que ja tenim i oferint, al mateix temps, alguns camins que caldria fressar és enormement positiu. Tinc, però, la impressió que en alguns aspectes –especialment pel que fa al comerç llibreter– malgrat presentar una bona diagnosi, potser hi ha alguns elements que no seran possiblement tan transcendentals en el nou panorama. M’explico. Dona un valor molt estratègic al paper de centre cultural de proximitat, reivindicat i reinventat amb força pels nous llibreters. Si bé és cert que alguns d’aquests han innovat en aquest punt, la realitat és que tampoc s’aparten tant del que han fet sempre les llibreries tradicionals: presentacions, signatures... I en ambdós casos, la seva rendibilitat concreta és, francament, fluixa i res fa pensar que la cosa canviï substancialment a curt termini i n’hi hagi prou potenciant específicament aquest aspecte. És, això sí, un dels actius de la xarxa llibretera que s’ha de visibilitzar mediàticament, però crec que ha d’anar també lligat a l’activitat de la resta de comerços del barri. En aquest sentit, els futurs Apeu’s (Àrees de Promoció Econòmica Urbana) poden oferir un nou element d’atracció comercial on les llibreries han de tenir-hi una implicació i un paper rellevants.
No queda clar, per altra banda, el paper concret de la llibreria en el nou model de negoci: noves formes d’impressió a demanda, micromecenatge o autoedició. Caldrà explorar-ho perquè en aquesta obra no es donen propostes específiques en aquest sentit. Tampoc s’identifica amb claredat quina dimensió òptima ha de tenir i quina línia comercial ha de seguir la llibreria del futur, tot i que implícitament sí que s’hi dibuixen algunes idees a considerar. Finalment, la proposta de creació d’un clúster pot topar igualment amb l’excessiu individualisme de la majoria d’empresaris del sector. De fet, els gremis poden ser, com bé diu l’autor, estructures complexes i poc dinàmiques a l’hora de gestionar, però cal no oblidar que ho són perquè els seus membres –majoritàriament d’empreses petites i mitjanes– així ho volen. I no són més representatives –tot i que déu n’hi do!– perquè hi ha gent que no s’hi vol implicar a fons, sovint per falta de generositat i mirada llarga i transversal. Això fa, al meu entendre, que un hipotètic clúster o qualsevol nova iniciativa en aquesta línia s’hagi de fer a partir d’un nucli sensibilitzat i concret que hauria de treballar amb convicció i anar creixent a poc a poc pensant en l’horitzó del 2025, com es proposa al llibre.
En resum: bona anàlisi, propostes i, sobretot, sacsejada al sector, que ha de trencar cadenes i albirar nous horitzons.
Antoni Daura i Jorba
Llibres Parcir (Manresa)
Expresident del Gremi de Llibreters de Catalunya i professor de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari