Martín Clavijo, Milagro; Romano Martín, Yolanda (coords.). Escritoras y personajes femeninos en la literatura: retos y pluralidad. Granada: Comares, 2018. XIV, 294 p. (Interlingua; 220). ISBN 978-84-9045-751-1. 29 €.
Quin és el paper de les escriptores en la història de la literatura? S’han valorat suficientment? Quins són els factors que determinen la seva coneixença i el posicionament de la seva obra? A través d’aquest recull acadèmic de 34 assajos breus escrits per diverses autores i autors en castellà, italià, anglès i francès es responen aquestes i d’altres preguntes.
En aquest compendi podem trobar estudis ben específics sobre algunes escriptores i els personatges que donen veu a les seves històries. Històries que, tot i ser creades en altres temps, continuen sent d’actualitat: els temes no resolts ressorgeixen per reivindicar la seva reparació. Des de les pràctiques tradicionals d’un món eminentment masculí com l’eclipsament de les escriptores pels seus marits, la reticència de l’Acadèmia a incloure autores femenines al cànon, la relegació de l’escriptura a «temes de dones» i l’exclusió i la condemna de les dones a la passivitat, entre d’altres exemples, fins a les revolucions feministes del #MeToo, la sororitat, la perspectiva de gènere, l’empoderament domèstic i la recuperació i revalorització del paper i l’obra de les escriptores de la història, aquest és un recorregut que busca explicar i donar solucions a problemàtiques que s’han anat acumulant al llarg de segles.
La pregunta essencial que es vol resoldre és per què moltes escriptores notables no s’han inserit dintre del cànon literari universal, si la seva obra destaca en termes de popularitat, qualitat i innovació. Trobem aquí, sobretot des de l’Antiguitat i fins al segle XIX, una discriminació per raons de gènere que jutja l’obra, no pel seu valor intrínsec, sinó per la concepció que s’estableix hegemònicament de l’estatus de la dona. Adjudicar uns determinats rols i no creure en la igualtat de condicions i capacitats entre homes i dones provoca la creació d’una jerarquia insalvable, ja que es trenca l’accés de les dones, considerades «naturalment inferiors», al nivell sobre el qual s’insereixen els autors susceptibles de transcendir. I no només això, sinó que també pot arribar el cas en què la puixança d’una determinada obra sigui innegable i hagi de transcendir per força, i l’èxit no li sigui del tot reconegut a l’autora o es tergiversi el seu transfons pel sol fet de ser dona i entrar en la categoria de «no ser capaç», o que se li valori només aquesta obra i les altres caiguin en l’oblit.
En èpoques anteriors a la nostra, aquest desarrelament des del principi era molt més acusat i fàcil d’aconseguir, ja que el pensament dominant venia creat per figures masculines de cert prestigi, que s’encarregaven de justificar des de l’academicisme d’una manera «racional» –biològica, filosòfica o sociològica– aquest suposat estatus inferior de la dona. Actualment, això està canviant gràcies en part a les millores socials i a la difusió massiva a través dels mitjans digitals, que permeten una certa autonomia a les individualitats que volen donar veu a les seves obres i que democratitzen l’accés a la cultura i a la coneixença d’autores emergents, no només en l’àmbit literari sinó també a nivell personal i reivindicatiu. Aquest auge es veu reflectit en la producció editorial, que cada cop més aposta per editar noves autores, reeditar-ne de clàssiques, i, com en aquest llibre que ens ocupa, fer difusió d’escrits d’investigació imprescindibles per entendre el context que causava les problemàtiques de cada època per poder-les superar; la pretensió d’aquesta obra no és caure en el victimisme i rebutjar les dificultats en un sentit negatiu, sinó començar des d’aquest punt de partida per donar una nova dimensió en positiu i retre un homenatge just fent un estudi seriós sobre els aspectes que val la pena destacar.
Tot i ser lectores i lectors habituals, moltes vegades les nostres lectures depenen d’aquells llibres que trobem més sovint als llocs de venda i de les decisions comercials que fan les editorials, i, a no ser que busquem llibres de temàtiques molt específiques, normalment consumim novel·les. Les publicacions d’àmbit acadèmic proporcionen un ventall molt ampli de possibilitats: ens permeten conèixer noves autores, ens donen una altra perspectiva de les que ja coneixíem, ens ajuden a poder reflexionar més profundament, ens expliquen els detalls que passem per alt, ens faciliten l’accés a mons normalment vetats, ens posen de peus a terra; en definitiva, ens donen els fruits de mesos d’investigació ja a punt per ser collits.
Llegint iniciatives com aquesta, podrem tenir a l’abast diversos coneixements i punts de vista condensats per una fàcil lectura, ja que els articles consten d’una introducció, un desenvolupament del tema i una conclusió de tot plegat i no superen les deu pàgines, a més d’estar complementats per una bibliografia per si es vol aprofundir més enllà. A més, no l’hem de llegir de principi a fi sinó que podem llegir els capítols que més ens interessin primer, i els altres a mesura que ens vagin cridant l’atenció: es podria dir que és un llibre de capçalera per a tota aquella persona que vulgui explorar i examinar allò que ha sigut enterrat i silenciat durant tant de temps.
María Olivera Pérez
De la 5a promoció de l‘Escola de Llibreria
N. de la R. Podeu veure el sumari d’aquesta obra en aquest enllaç.
Afegeix un nou comentari