Berger, Sidney E. The dictionary of the book: a glossary for book collectors, booksellers, librarians, and others. 2nd ed. Lanham, MD: Rowman & Littlefield, 2023. XII, 561 p. ISBN 978-1-5381-5132-7.
The Dictionary of the book de Sidney E. Berger és fruit de l’expertesa i les inquietuds del seu autor: professor de bibliografia en universitats americanes i director emèrit d’una biblioteca de llibre antic, regenta una impremta manual amb la seva dona, fabrica paper, talla caràcters tipogràfics a mà i és membre de l’American Antiquarian Society. Ha publicat desenes de llibres i articles sobre els seus àmbits d’interès, entre ells la primera i segona edició d’aquesta obra.
El diccionari inclou més de de 2.000 entrades, un recull extens de termes extrets de catàlegs de llibreters, registres bibliogràfics i descripcions de col·leccionistes. En la introducció, Berger explica que aquesta segona edició, ampliada i revisada, l’ha estat preparant des del moment que es va publicar la primera, quan amics i col·legues de professió van començar a dir-li els termes que havien trobar a faltar.
Els termes recollits per Berger es refereixen principalment a aspectes del món del llibre imprès antic i patrimonial, fins a principis del segle XX aproximadament. Hi trobem entrades de paraules «modernes», com ara «Digital preservation» o «Database of bookbindings», però les descripcions les acoten en la seva presència o utilitat en l’àmbit patrimonial. Així doncs, l’objectiu de l’obra és oferir tots els termes necessaris per a una comprensió exhaustiva de com es fan els llibres, els materials que s’usen i com es descriuen en el món del comerç i col·leccionisme de llibres i en l’àmbit bibliotecari.
Prop de 500 termes són paraules obsoletes i abreviatures antigues, extretes d’un gran nombre de publicacions, catàlegs de subhastes o bibliografies dels segles XVIII, XIX i principis del XX, actualment accessibles en línia. Segons l’autor, a aquestes «obscure words» els calia un repositori modern que pogués ser d’utilitat als estudiosos actuals d’aquestes publicacions. A més dels termes referits a noms comuns, també hi trobem entrades per a noms propis (enquadernadors, impressors, bibliòfils, tipògrafs, i un llarg etcètera), noms d’entitats i biblioteques, o sigles habituals en el món de les biblioteques (com FRBR, RDA o LCSH) que, fora de l’àmbit professional bibliotecari, poden ser igual d’obscures que algunes de les abreviatures recollides per Berger.
L’extensió de les entrades és molt variada, des d’unes poques línies fins a una pàgina sencera. Combina les definicions pròpies amb definicions d’altri i, aleshores, també ofereix la font d’on les ha extret. En algunes ocasions, a més de la definició, Berger afegeix algun comentari o valoració personal. Per exemple, en l’entrada «Typesetting», parla de la potencialitat de la tipografia digital i el mal ús que en podem arribar a fer: «with all the power that computer give us, one can produce a truly ugly page with poor digital typesetting». L’autor usa les versaletes per indicar les paraules usades en una definició i que tenen una entrada pròpia en el diccionari.
En bona part de les entrades, l’autor fa referència a una o diverses fonts que podem consultar per saber més sobre aquell terme en concret. Totes aquestes fonts es troben alfabèticament ordenades a l’extensa bibliografia (30 pàgines a doble columna) al final de l’obra. A més a més, hi ha cinc apèndixs: dos índexs de termes d’enquadernació i de paper amb entrades pròpies en el diccionari, un índex sobre termes i definicions de tipus d’impremta, principalment extrets de l’obra d’Alexander Lawson, un índex de clubs i societats de bibliòfils i col·leccionistes de llibres i un breu text sobre els formats del paper.
Inclou al voltant d’unes 200 imatges en blanc i negre, tot i que no sempre són imatges de massa bona qualitat. Són imatges molt il·lustratives, que ens permeten comprendre millor els termes descrits com ara «Tiger-eye marbled paper» o «Girdle book».
De la meva època d’estudiant recordo una obra similar en llengua castellana, el Diccionario de bibliología y ciencias afines de José Martínez de Sousa (3a ed., Trea, 2004), tot i que l’abast temàtic de l’obra de Sousa era més ampli i no tan enfocat en el llibre patrimonial. Malauradament no hi ha res comparable en llengua catalana, circumstància llastimosa perquè les biblioteques de fons antic i patrimonial catalanes ens trobem, sovint, òrfenes de termes tècnics precisos i concisos en la nostra llengua.
En el seu conjunt, és una obra interessant per a persones que treballin en l’àmbit del llibre imprès patrimonial amb un domini suficient de l’anglès: bibliotecaris, col·leccionistes, investigadors. Més enllà de les definicions, que mostren el coneixement que té l’autor sobre la matèria, voldria destacar els dos aspectes que més m’han cridat l’atenció. En primer lloc, la tasca ingent de recollir abreviatures i termes obsolets de publicacions i catàlegs que cal conèixer i que ens ha de permetre poder desxifrar-les de manera senzilla quan les consultem. En segon lloc, l’extensíssima bibliografia, que inclou no només fonts impreses sinó també pàgines web.
Núria Cangròs i Alonso
CRAI Biblioteca de Fons Antic. Universitat de Barcelona
Afegeix un nou comentari