«Diez ensayos para pensar el cómic»

Merino, Ana. Diez ensayos para pensar el cómic. León: Universidad de León: Eolas, 2017. 197 p. (Grafikalismos; 2). ISBN 978-84-9773-898-9. 26 €.

Ana Merino és catedràtica a la Universitat d’Iowa (EUA), on dirigeix el programa MFA (Master of Fine Arts Degree in Creative Writing) en espanyol. La seva trajectòria com a crítica de còmics en aquest país i en el de residència és força coneguda, així com contrastada i valorada. Combina la seva feina com a docent amb d’altres vinculades al món del còmic, on ha format part de les juntes de The International Comic Arts Forum (ICAF) o The Center for Cartoon Studies.

El llibre que ens ocupa recull deu assaigs temàtics d’aquesta autora al voltant del còmic. Deu estudis ben definits i focalitzats al voltant d’un tema o personatge que originaran una reflexió força rellevant.

1. La fingida nostalgia por el indio: la identidad nacional Argentina en los cómics de Patoruzú
Patoruzú és un personatge creat a l’Argentina per Dante Quinterno el 1928. És un indígena tehueltxe o patagó (poble originari del que es coneix com a Patagònia), el darrer de la seva estirp. En ell recolza un còmic d’humor fill del seu temps, que amb els anys ha arribat a ser tan popular com ho pot ser aquí Mortadel·lo, o Tezuka al Japó. El seu humor es basa en construccions estètiques a partir d’estereotips amb la voluntat d’entretenir. Però darrere d’aquests estereotips s’amaga una caricaturització que defineix uns anhels i unes frustracions socials ben marcades, sobretot contraposades al prototip anglosaxó. D’aquesta manera es converteix en un símbol nostàlgic d’un passat llegendari que proposa un compte pendent al voltant de la identitat, la diversitat i la inclusió social del poble argentí.

2. El tebeo español en vías de extinción
El còmic infantil, esplendorós durant el segle passat, viu a hores d’ara una època en clar retrocés. Una de les causes és el fet d’haver de compartir espai amb la cultura de l‘audiovisual en ple esclat en aquest segle XXI. El tebeo ha perdut l’espai massiu que ocupava, en part perquè no ha pogut assolir el reconeixement cultural escaient que el consolidés. Espanya és una país, a diferència dels veïns francesos i belgues, que ha deixat la literatura infantil i juvenil de la mà de Déu, sent incapaç de crear un espai generador de lectors i lectures sostenible.

3. Desaliento y poder en la trama de los personajes malvados de los tebeos
Durant els anys de la dictadura franquista, el món del còmic va articular uns mecanismes per reflectir d’alguna manera el costumisme de la vida quotidiana a pesar de la censura. Des de l’època d’esplendor de l’Editorial Bruguera fins als nostres dies (des de Doña Urraca fins a Paracuellos) els personatges malvats s’han anat construint a partir de la impotència i la frustració social, i ells recollien la ràbia i la denúncia des de perspectives diferents.

4. Influencias americanas en el cómic español
L’eclosió del còmic a Espanya durant la transició en forma d’underground beu directament de l’homònim nord-americà i d’aquesta manera tota una fornada d’autors estan impregnats per una relació quasi lisèrgica amb el còmic dels Estats Units. Després, amb la irrupció dels còmics de superherois, aquesta vinculació es va refermar, i va configurar el camí cap a la novel·la gràfica actual.

5. Max y Miguelanxo Prado: pioneros de la novela gráfica en España
Amb la mort de Franco, s’inicia un període d’apertura cultural en totes les vessants culturals. El món del còmic no és aliè a aquesta obertura, i la figura d’aquests dos autors serà cabdal per entendre aquesta transformació, que es podria resumir com del pas de la infantesa a l’edat adulta.

Prado, amb un estil més elegant, mira cap a Europa i els seus autors més innovadors, i ho combina amb una narració més literària i poètica, i assoleix nivells artístics brillants.

Max, en canvi, beu del moviment underground, amb força influència nord-americana, i acaba assimilant les seves vivències pròpies amb un onirisme molt vinculat a la literatura clàssica. En canvi amb el temps el seu estil anirà evolucionant cap a un traç molt més net.

6. La intertextualidad en Bardín
Amb Bardín, Max fa un salt endavant. Durant la seva etapa al front de la revista NSLM (Nosotros somos los muertos) es va impregnar d’un munt d’autors avantguardistes que en la seva mateixa línia mostraven la voluntat de buscar nous límits en el món del còmic. Max busca interpel·lar el lector fent diferents propostes i aprofundint en els abismes expressius de la imaginació, fugint en molts casos d’una narració lineal. El món suprareal no és més que una excusa per poetitzar les seves pròpies angoixes i per acabar fent-ho extensiu al món de la vinyeta.

7. Territorialidad femenina: reflexiones sobre el impacto underground y post underground
És ben palesa l’apertura dels darrers anys del còmic cap a l’autoria femenina que amb la seva empenta i qualitat han obert l’espectre creatiu i han aportat un munt de lectors nous. Però aquest fet no és pas una moda, sinó que ve de lluny. Des de fa algunes dècades, autores com Rutu Modan, Marjane Satrapi, Posy Simmonds, Alison Bechdel entre moltes d’altres s’han fet un lloc en un món clarament masculí, i ho han fet amb obres clarament notòries. Aquestes autores també han estat precedides per moltes altres que, especialment en el món de l‘underground nord-americà han lluitat per fer-se visibles.

8. El pulso latino en la vertiente alternativa del cómic estadounidense
Aquest capítol analitza la influència dels autors i continguts llatins en el món de la indústria del còmic nord-americà. Des dels inicis de l’underground fins a l‘evolució narrativa del germans Beto i Jaime Hernández, on cadascú amb el seu estil aconsegueixen una fita artística totalment reconeguda. Els seus lectors per fi poden establir un vincle entre l’imaginari estètic i literari del còmic, amb els seus anhels i evocacions del fet llatí.

9. De las mujeres de Love and rockets a La perdida
Tant Jaime Hernández com Jessica Abel creen uns personatges femenins força complexos i de molta profunditat. En els dos casos, els viatges i la influència de la cultura mexicana són fonamentals per entendre el seu valor i la seva progressió. Hernández utilitza un dibuix més net i segur, jugant amb mà mestra amb l’ús dels silencis i dotant de l’equilibri necessari els moments dramàtics. Abel en canvi fa servir un dibuix més carregat, amb una narrativitat potser menys àgil, però força ben resolta i segurament influenciada per Hernández mateix. Dues maneres diferents d’arribar a punts similars.

10. El multiculturalismo humanizado en Love and rockets
Els germans Hernández han aconseguit des dels marges de la identitat múltiple i el compromís amb el genuí, que els seus lectors puguin entendre les possibilitats del còmic com un espai multicultural de reflexió vital i crítica. La seva obra és tota una lliçó per a la cultura blanca anglosaxona, que mai va pensar en la diversitat com a forma protagonista.

Jaume Vilarrubí Prats
Biblioteca Josep Soler Vidal, de Gavà, i professor de l’Escola de Llibreria

Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.