«Dins del mirall: la literatura infantil i juvenil explicada als adults»

Molist, Pep. Dins del mirall: la literatura infantil i juvenil explicada als adults. Barcelona: Graó, 2008. 190 p. (Micro-macro referències). ISBN 978-84-7827-534-2. 21,80 € en paper, 15,30 € llibre electrònic.

Dins del mirall ofereix un itinerari lector gradual a partir d’una selecció d’obres de literatura infantil i juvenil (LIJ), tot seguint un criteri de qualitat. Amb aquesta obra d’assaig, Pep Molist, escriptor, bibliotecari, crític i divulgador de LIJ amb una llarga trajectòria, s’adreça als adults que acompanyen l’avenç en la formació lectora i literària d’infants i joves.

És una obra destinada a mares, pares, mestres, bibliotecàries, llibreters o qualsevol altra figura educadora. L’autor és plenament conscient que és l’adult, mediador entre la literatura i els infants i joves, el còmplice necessari; amb el llibre pretén fer-li’n prendre consciència i dotar-lo de nocions per emprendre l’acció de la tria de lectures amb un criteri fonamentat.

Pot considerar-se un catàleg de fons LIJ donat que inclou diversitat d’obres de diversos orígens (en especial, de literatura europea, anglesa i alemanya sobretot, però no només) i moltes d’elles, considerades clàssics (d’abans i ara). I com a tal, resulta una eina útil per traçar possibles camins lectors i anar descobrint els elements literaris a tenir en compte per aprendre a triar i reconèixer obres literàries nutritives. Això és, obres que emocionin el lector infantil i jove perquè tenen la capacitat de connectar-lo amb el seu moment vital i el món (extern i intern), obres que l’ajudin a obrir, qüestionar... interpretar la vida. Una recopilació que gràcies a la seva qualitat també sorprendrà i fascinarà el lector adult, dit sigui de pas.

Cadascun dels 26 títols seleccionats són descrits àmpliament amb textos plaents que emanen reflexió i pedagogia, ben acompanyats d’algunes il·lustracions originals. Es proposa un camí esglaonat presentant les obres per franges d’edat i sempre recomanant l’edat amb un «a partir de» sense límit. A més, per a cada obra s’afegeix una fitxa descriptiva amb dades significatives i biografia de l’autor, així com una tríada de referències bibliogràfiques d’obres similars. Amb la disposició de tots els elements del llibre s’aconsegueix una estructura fàcilment consultable, dirigida a facilitar la cerca d’informació puntual.

Així, entre les obres triades i les suggerides, el catàleg conté una col·lecció LIJ imaginada de quasi una vuitantena de títols de tipologies documentals diverses (imaginaris, àlbums, llibres il·lustrats, novel·les). Es tracta d’una constel·lació LIJ personal, una possible d’entre les moltes que poblen la immensitat LIJ. No és pas una tria completa (hi trobem a faltar llibres-joc, contes sense mots, poesia o còmic, per exemple), ni l’autor té cap intenció de fixar un cànon. Més enllà de la selecció fixada, el valor de fons d’aquesta obra rau en el fet que Molist va desgranant molts elements literaris que l’adult necessitarà pel moment de la tria (nocions sobre lectura d’imatges, estructures narratives, identificació amb el personatge, ritme del relat, narrador...). Eines que, evidentment, caldrà activar posant en marxa i provant per tal d’anar educant la mirada i agafant expertesa en la matèria.

Un llibre de 2008 plenament vigent quant a continguts perquè les obres són de qualitat i per tant, la tria continua essent vàlida. Certament, els títols semblants suggerits i la informació biogràfica dels autors podrien actualitzar-se en una possible reedició, però tots els aspectes de caràcter pedagògic mantenen el seu valor. Amb tot, reivindiquem la importància de disposar d’un fons d’armari literari, tal com han viscut les llibreries en temps de confinament amb l’increment de vendes de llibres de fons.[1]

I vista la peça, acabarem amb algunes reflexions derivades de la lectura. Primerament, confesso haver trobat a faltar una major incidència en la importància de la lectura en veu alta de l’adult donat que és reconeguda com la pràctica lectora que més lectors forja. És important conscienciar-nos que la nostra lectura en veu alta, com a «lectors experts» que som, continua essent necessària i estimulant per a la formació com a lectors, siguin o no lectors autònoms. Així, penso que seria interessant fer més explícita aquesta reivindicació en espais com biblioteques i llibreries. Fent-ne pedagogia i potser diferenciant més les obres de lectura autònoma d’aquelles creades pensant en la lectura compartida, per exemple.

Del tot encertat trobo el mecanisme de presentar cadascuna de les 26 obres a partir de la [suposada] descoberta i vivència personal del mateix autor. El ventall de figures que apareixen en escena és ampli: narradors orals, bibliotecàries en sessió de contacontes, cursos d’escriptura creativa, sessions de lectura en veu alta... Referències amb les quals Molist reforça el vincle entre l’oralitat i la paraula escrita, fent visible la diversitat de pràctiques entorn de la paraula. I de pas, amb l’esbós de personatges i ambients crea noves històries.

Per acabar, la classificació per edat, una qüestió complexa i oberta a discussió. No és fàcil, ja que el grau de maduració i formació literària no va únicament lligat a l’edat. Sembla evident la influència del camí lector previ en les possibilitats de gaudi i comprensió de noves obres. En paral·lel, penso en quantes obres no tenim mal classificades en biblioteques i llibreries fruit d’errors, desconeixement o biaixos personals... Per tenir més possibilitats d’encert fora ideal fer-ho a mida del lector, conèixer què ha llegit prèviament aquella personeta i saber amb què ha fruït més. En tot cas, prenguem les classificacions com a recomanacions flexibles, adaptables, aventurem-nos a remenar totes les prestatgeries sense por i acompanyem-los a entrar dins del mirall.

Clara Illa Girona
Bibliotecària