Els experts en borsa anomenen valors segurs a les accions que resisteixen bé les fluctuacions del mercat i que donen un rendiment segur, impermeable a modes i a oscil·lacions. Si aquest terme es pogués aïllar dels condicionants econòmics i traslladar-lo al món de la cultura, més concretament al terreny de les llibreries, crec que no estaria fora de lloc afirmar que la llibreria Documenta és un valor segur.
La Documenta és un territori culturalment sòlid. Només cal travessar el llindar de la porta, abans al carrer Cardenal Casañas, ara a Pau Claris, per adonar-nos que la cosa va en serio, si se’m permet l’expressió col·loquial. Aquesta solidesa, que s’ha anat forjant també amb el pas dels anys, es fonamenta bàsicament en una concepció de la llibreria com un espai on no només es venen llibres, sinó que es contribueix a la formació cultural de qui n’és visitant i client. És una evidència que la voluntat de transcendir la simple transacció comercial és un objectiu comú a la pràctica totalitat de llibreries, però hi ha qui hi posa un grau més elevat d’ambició o encert. A la Documenta, el fet de tenir una perspectiva humanística àmplia, unes dimensions de llibreria mitjana i un impulsor al capdavant amb una personalitat i uns coneixements especials, han contribuït a l’èxit de l’empresa.
Crec que un dels millors elogis que pot fer-se a la Documenta és dir que sembla una llibreria francesa. I escric francesa en cursiva, perquè, evidentment, al país veí hi ha llibreries de molts tipus, però em refereixo ara a aquelles llibreries emblemàtiques del país veí, que tenen un pòsit de classicisme, una vocació de ser referent cultural a les seves ciutats, una capacitat de reeixir comercialment sense fer renúncies a la qualitat i un cert irredentisme en la defensa d’uns principis de rigor cultural.
Parlàvem de la figura del creador, Josep Cots, sense el qual la Documenta no seria ni seria el que és. Cots la va fer néixer, juntament amb Ramon Planes, el 1975, la va fer créixer durant quatre dècades, la va convertir en un referent al Gòtic i, contra tot pronòstic i segurament contra tota prudència, la va traslladar i la va fer renéixer a la Dreta de l’Eixample, un barri on aquesta llibreria encaixa com un guant. M’explicava Cots que, ara fa uns anys, el més fàcil hauria estat tancar les portes. Segurament això és el que aconsellaven el sentit comú i el confort individual. Però ell va considerar que aquesta llibreria, aparentment tan personal i personalitzada, havia de transcendir la persona i projectar-se més enllà. Crec que això és un exercici de generositat i, al mateix temps, de la més pura raó, ja que, perquè una empresa personal tingui realment valor, ha de transcendir la persona.
Ara, Èric del Arco és la nova alma mater de la Documenta, una nova personalitat per donar nous matisos a la llibreria (l’anglofília que se suma a la tradició francòfila, per exemple) sense canviar-ne l’essència. La capacitat d’iniciativa de del Arco, juntament amb el seu esperit absolutament obert i la seva bonhomia, són ingredients segurs de l’èxit, sempre i quan els patrons de consum cultural de la nova societat no canviïn tan profundament com alguns temem. Però aquesta és l’espasa de Dàmocles que amenaça totes i cadascuna de les llibreries del nostre país i de la vella Europa.
Dèiem que la Documenta és una llibreria francesa, però crec que aquest gentilici el podríem ampliar i afirmar que és també una llibreria europea. Europea en el sentit que Steiner dona als vells cafès de la vella Europa. Espais on una manera d’entendre la cultura, la civilització, el diàleg, el respecte a la diferència i la cerca de la confluència, es configuren. Malauradament, sembla que no corren gaire bons temps per a aquests valors. Per això, preservar aquests espais on aquesta vella Europa encara perviu és gairebé una obligació ciutadana.
Quan passem una tarda en una llibreria bona, ben pensada, estructurada amb criteri, on s’observa un esforç en la selecció de l’oferta, on es percep una voluntat d’ajudar a formar i configurar gustos literaris i formacions humanístiques, es viu una experiència cultural en si mateixa. Quan comprem un llibre en un establiment que té aquesta vocació, ja sigui amb el pes específic d’una llibreria de referència o amb la modèstia d’una digna llibreria de barri o de poble, estem contribuint que aquest esperit perduri. No hem d’oblidar mai que, en casos com aquest, darrere d’un simple intercanvi comercial, hi ha una aposta per una manera d’entendre la cultura i, fins i tot, per un model de societat.
Hem parlat molt de l’essència de la Documenta, però no hem explicat de com es projecta aquesta ànima, de com és la llibreria. I també cal fer-ho. El nou espai és, des de l’any 2014, a Pau Claris, una de les artèries de l’Eixample, que baixa de Gràcia i, continuant per la Via Laietana, arriba fins al port, com una espina dorsal de la ciutat. Situada en un espai obert, molt diàfan, de 250 m2, la llibreria especialitzada en art, literatura i humanitats es configura bàsicament amb dos espais: l’un, a l’entrada, dedicat al pensament i a totes les matèries de no ficció (filosofia, música, psicologia, política, història, art...), i l’altre, al fons, centrat bàsicament en la narrativa, la poesia i l’assaig literari. Grans taules, de disseny acurat, ens ofereixen les novetats que fluctuen al ritme incessant de la vertiginosa producció editorial. Les prestatgeries –roig i negre stendhalià– acumulen un fons sòlid, necessari i irrenunciable. Al fons de tot, la comoditat d’unes butaques convida al repòs i a la lectura in situ. És l’espai que es destina també a innombrables actes i presentacions. En aquesta àrea del fons –el saló literari–, un vidre separa la llibreria d’un petit pati i deixa entrar la llum ennoblida de l’interior de les illes de l’Eixample.
Normalment, acostumo a explicar quin o quins llibres he comprat en una o altra llibreria. A la Documenta, la meva experiència principal no és la de comprador; és substancialment diferent. Conjunturalment, durant unes setmanes, vaig tenir l’honor de formar part de l’equip de llibreters de la Documenta, un dels altres grans valors de la casa. Vaig passar-hi hores copsant el dia a dia de la professió, entrant i ordenant novetats, preparant devolucions, movent llibres i caixes de llibres (perquè, com diu Josep Cots, si només féssim activitats intel·lectuals ens tornaríem bojos), escoltant clients... És una experiència que m’acompanyarà sempre, com espero que aquesta llibreria pugui seguir acompanyant i configurant generacions de bons lectors.
Àlex Figueras
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Autor de Bloc de notes
Afegeix un nou comentari