Martínez Rus, Ana. Edición y compromiso: Rafael Giménez Siles, un agitador cultural. Valencina de la Concepción: Renacimiento, 2022. 634 p. (Biblioteca del exilio. Anejos; 52). ISBN 978-84-19231-47-5. 34 €.
Aquesta extensa i intensa biografia (més de 600 pàgines) de la professora de la Complutense especialista en història de l’edició i la lectura representa una aportació important a la història de l’edició espanyola i llatinoamericana. Però, al mateix temps, és una valuosa contribució a la memòria democràtica, no només de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme –que van portar a l’exili mexicà el protagonista–, sinó també de la dictadura del general Primo de Rivera, que el 1928 ja l’havia condemnat en Consell de Guerra a sis mesos de presó acusat de difondre a la revista Post-Guerra un manifest estudiantil contra Alfons XIII.
L’obra es complementa amb un apèndix gràfic que reprodueix a color les avantguardistes cobertes dels llibres de l’editorial Cenit (Madrid, 1928-1936), de la qual Giménez Siles va ser un dels fundadors, un referent de l’edició d’orientació marxista dels anys finals de la monarquia i del període republicà. A més, el notable treball de documentació de la professora Martínez Rus es fa palès en catorze pàgines d’exhaustiva bibliografia. Per tant, es tracta d’un esforç editorial globalment positiu, però malauradament espatllat per una edició poc acurada, a la qual li manca una revisió en profunditat: a part d’informacions innecessàriament reiteratives, també són freqüents les transcripcions errònies de noms i cognoms i les errades tipogràfiques.
Ara bé, el que cal posar en valor és el buit historiogràfic que ve a omplir aquesta biografia: realment el personatge mereixia l’atenció que fins ara li ha estat negada malgrat la importància de les seves iniciatives culturals. Originari de Màlaga, Rafael Giménez Siles (1900-1991) va arribar a Madrid l’any 1917 per estudiar Farmàcia i a la Universitat va coincidir amb altres joves que compartien les mateixes inquietuds polítiques i culturals que el van dur a l’activisme contra la dictadura de Primo de Rivera. Va fundar la semiclandestina Unión Liberal de Estudiantes, de caràcter clarament oposat al regim i a la monarquia, i va arribar a patir 17 detencions fins que el mencionat Consell de Guerra el va portar a la presó fins juliol de 1928.
El seu interès per les impremtes, les publicacions i l’edició en general se li va despertar fent el servei militar a la Brigada Obrera y Tipográfica del Ministerio de la Guerra, que va donar peu a la fundació de tres revistes: El Estudiante (1925-1926), Post-Guerra (1927-1928) i Nueva España (1930-1931), però aviat les imposicions de la censura prèvia el van fer desistir i passar al món de l’edició de llibres, on la censura era molt més laxa (sempre que els llibres tinguessin un mínim de 200 pàgines).
Quant a l’activitat política, Giménez Siles va ser un dels forjadors de l’aliança entre els intel·lectuals de classe mitjana i el món obrer que va facilitar l’adveniment de la Segona República i el promotor del canvi de paradigma en la creació d’una nova cultura popular, que considerava que la classe treballadora havia de ser receptora d’una sòlida política cultural i educativa. Giménez Siles tenia una obsessió: l’alfabetització i la difusió del llibre com a principal eina d’aquesta revolució pedagògica per facilitar l’accés a la lectura a les classes populars, i en especial als pobles de l’Espanya profunda on els llibres no arribaven. (Una dada: fins l’any 1934 no hi va haver llibreria a la ciutat d’Albacete, la primera va ser la Librería Cervantes, oberta per iniciativa del govern de la República.)
Pel que fa a l’activitat com a editor i difusor del llibre, en el moment històric en què es trencava la lògica mercantil de l’editor-impressor-llibreter i s’havia d’afrontar la contraposició d’interessos dels diferents sectors econòmics, Giménez va jugar un paper fonamental en el funcionament dels organismes que havien de gestionar aquestes contradiccions, com la Cámara Oficial del Libro de Madrid, on des de 1925 hi convivien, obligatòriament, els industrials i comerciants relacionats amb el llibre: editors, impressors, llibreters, enquadernadors, fabricants de paper i publicistes gràfics. A l’Escuela de Librería de la Cámara, creada el 1929, hi va exercir de professor de Técnica Comercial del Libro, facilitant-hi l’entrada de les dones i promovent una política de beques.
Proclamada la República, va organitzar la primera Feria del Libro de Madrid, que es va celebrar l’abril de 1933 no sense l’oposició de molts llibreters, perquè permetia la venda directa al públic de les editorials. L’any següent, l’Agrupación de Editores, de la qual Giménez Siles era secretari, va promoure les biblioteques ambulants, utilitzant els camions-llibreria que van recórrer pobles i ciutats petites on no arribaven els llibres amb normalitat; ultra les quatre tones de llibres de 26 editorials, aquests «camions-estand» també anaven dotats amb equip de so i pantalles de cinema, i la seva intenció era portar els avantatges de la Feria del Libro de Madrid a les províncies per dinamitzar el negoci del llibre i difondre la cultura, com ja ho havien fet les Misiones Pedagógicas de la República des de 1931. Durant la Guerra Civil, el Quinto Regimiento va requisar els camions-llibreria per portar la lectura als soldats que estaven al front de la Sierra de Guadarrama i que malauradament van ser destrossats per la metralla enemiga.
Però l’activitat principal de Giménez Siles com a empresari va ser la fundació de l’editorial Cenit juntament amb Graco Marsá y Juan Andrade, que l’autora qualifica com l’actuació més important del «movimiento editorial de avanzada» desenvolupat entre 1928 i 1933, i en la qual va publicar molts autors de l’esquerra internacional, gràcies a acords amb editorials estrangeres –especialment amb l’activista alemany Willi Münzenberg, un dels fundadors i principals propagandistes de la Internacional Comunista i de l’editorial berlinesa Neue Deutsche Verlag– amb les quals va compartir també la innovació en el grafisme de les cobertes, inspirades en el constructivisme i dadaisme d’artistes com Moholy-Nagy i George Grosz. A Cenit va ser fonamental la feina que va desenvolupar el xilè d’origen polonès Mariano Rawicz (i el seu company Mauricio Amster) en el disseny no només de les cobertes dels llibres, sinó també de les casetes de la primera Feria del Libro del Paseo de Recoletos.
L’any 1930, Giménez Siles va instaurar un concurs de disseny gràfic que va guanyar la valenciana Manuela Ballester, una de les primeres artistes plàstiques (pintora, cartellista, grafista...) reconegudes a Espanya, amb el disseny de la coberta de la novel·la Babbitt del Premi Nobel Sinclair Lewis, publicada a Cenit.
El jurista, historiador i polític comunista Wenceslao Roces exercia de director literari de l’editorial i coordinador de les diverses col·leccions, i va ser un infatigable traductor de l’alemany, el francès i el rus al castellà: entre les nombrosíssimes obres que va ajudar a difondre a l’editorial destaca El capital de Marx, una traducció que encara avui continua publicant el Fondo de Cultura Económica.
Amb l’arribada de Hitler al poder el 1933 i la victòria electoral de les dretes a Espanya, que va donar lloc al Bienni Negre (1933-1935), Giménez Siles va haver de reorientar l’activitat de Cenit a l’edició de llibres de medicina en perdre, per una banda, la relació amb els editors alemanys, i per l’altra, per l’absència forçada dels dos pilars de l’editorial: Mariano Rawicz i Wenceslao Roces, empresonats per donar suport a la revolució d’octubre a Astúries de 1934.
Amb el triomf del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936, els esforços de Giménez Siles per fer arribar els llibres a la majoria de la població es van multiplicar. Va promoure les Librerías Internacionales a totes les ciutats de més de 20.000 habitants, i amb la bibliotecària i lexicògrafa María Moliner com a directora de l’Oficina de Intercambio y Adquisición, des de València van crear en un any 283 biblioteques (escolars, municipals, rurals...).
Fins i tot, un cop va esclatar la guerra, la Cámara del Libro de Madrid seguia activa: l’any 1937, el prestigiós relligador i enquadernador barceloní Emili Brugalla va ser cridat a la capital per impartir un curs d’enquadernació, i es van enviar milers de llibres al Pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Internacional de París.
Consumada la derrota republicana, Giménez Siles va passar a l’exili: primer a França, internat al camp de concentració d’Argelers; però el maig del 1939 va fugir als Estats Units i finalment a Mèxic. Allà es va casar amb Paquita Navarro (1940), filla del filòleg espanyol Tomás Navarro Tomás, també a l’exili, i es va nacionalitzar mexicà (1949).
Sota la protecció del president Lázaro Cárdenas va reprendre les activitats editorials, fundant amb l’escriptor mexicà Martín Luis Guzmán la societat anònima Edición y Distribución Iberoamericana de Publicaciones (EDIAPSA, 1940), de la qual va ser nomenat director gerent, bressol de moltes noves editorials –Editorial México, Norgis Editores, Editorial Nueva España– i recuperant part del catàleg de Cenit a l’Editorial Colón.
La revista literària Romance (1940-1941), una de las primeres edicions d’EDIAPSA, va recollir articles dels joves escriptors espanyols exiliats fins que les pressions per incorporar-hi escriptors mexicans i les exigències del Partit Comunista (PCE) per mantenir-la com una revista de la resistència antifranquista la van portar a la desaparició. Arran d’aquest incident, el 1940 Giménez Siles es va desvincular del Partit després d’una aspra polèmica amb Antonio Mije, membre destacat del Buró Polític del PCE. L’abril de 1942 se celebra la segona Feria del Libro y Exposición del Periodismo de México (la primera es remuntava a l’any 1924), inspirada en la de Madrid. El disseny de la fira i el cartell que la va distingir van ser obra de l’artista i militant comunista valencià Josep Renau, també exiliat a Mèxic.
Com a director de l’Asociación de Libreros y Editores Mexicanos creada l’any 1944, el 1947 Giménez Siles funda, amb Daniel Cosío Villegas, president de la Cámara del Libro, l’Instituto Mexicano del Libro, resultat de la fusió d’ambdues institucions.
Pel que fa a la creació de la primera Librería de Cristal, inaugurada a Mèxic D.F. l’any 1941 i qualificada el 1946 pel New York Times com «la més extraordinària del món», va perdurar fins que va ser enderrocada el 1973 per qüestions urbanístiques, però quan ja Giménez Siles havia creat el major complex llibreter d’Amèrica Llatina amb les seves sucursals.
El 1975, després de tota una vida dedicada a la promoció del llibre tant a Espanya com a Mèxic, Giménez Siles es va jubilar i va vendre el negoci de les llibreries. El 1978 va rebre el primer Premio Nacional Juan Pablos al Mérito Editorial, atorgat després anualment per la Cámara Nacional de la Industria Editorial Mexicana, i va morir a Mèxic el 1991, sense haver retornat mai a Espanya.
Antoni Estela Barnet
Exalumne de la Universitat de l’Experiència
Afegeix un nou comentari