Unseld, Siegfried. El autor y su editor: trabajar con Hesse, Brecht, Rilke, Walser. 2.ª ed., ampl. Pról., Jorge Herralde. Trad., Genoveva y Antón Dieterich. Barcelona: Taurus, 2018. 313 p. (Clásicos radicales). ISBN 978-84-306-1997-9. 18,90 € en paper, 9,99 € llibre electrònic.
Es tracta de la recuperació d’un llibre publicat per primera vegada el 1978, en coherència amb la intenció expressa d’aquesta col·lecció de l’editorial Taurus, «Clásicos radicales». Ho remarco perquè moltes idees de Siegfried Unseld sobre el futur del llibre en relació al desenvolupament de les noves tecnologies han estat clarament superades o desmentides per la realitat.
També sona prou extemporani el plantejament molt ideològic en sentit «progressista» que era omnipresent en el debat d’idees dels anys setanta, sobre la «responsabilitat» i el «compromís» dels intel·lectuals, dels escriptors, dels editors. Només cal fer un repàs a la llista d’editors de l’època (alguns encara hi són, cinquanta anys més tard) especialment italians, francesos i espanyols, manifestament d’esquerres.
El llibre consta de cinc parts. La primera, amb l’exposició més genèrica de les idees d’Unseld sobre les relacions entre els editors i els autors, la responsabilitat social ja esmentada, la necessitat de la viabilitat econòmica del negoci, etc.
Les altres quatre són sengles conferències d’Unseld sobre les relacions concretes entre Hermann Hesse, Bertolt Brecht, Rainer M. Rilke, Robert Walser i els seus editors respectius. El profund coneixement de l’autor ens revela també aspectes poc coneguts dels escriptors, especialment de Walser que fins a finals de la dècada dels setanta, quan Suhrkamp Verlag va publicar les seves obres completes en edició de butxaca, era un desconegut fins i tot en el propi àmbit de les lletres germàniques (Alemanya, Suïssa i Àustria).
Hi ha tres aspectes comuns que són els més importants en les relacions dels quatre autors estudiats amb els seus editors: les relacions personals, les econòmiques i la definició de les característiques físiques del llibre (tipografia, format, tipus de paper, disseny de les cobertes).
Ho defineix molt bé Unseld quan escriu: «las relaciones de Hesse con sus editores me parecen ejemplares en lo que se refiere a la estrategia de publicación de la propia obra, a la independencia material y moral y finalmente a la fidelidad».
De Hermann Hesse ens explica el seu recorregut com a llibreter a Tübingen i Basilea de 1895 a 1901, les primeres edicions amb E. Pierson de Dresden, que va pagar de la seva butxaca o amb Diederichs Verlag de Leipzig que no van vendre més enllà de 50 exemplars. Però el 1904, Samuel Fischer Verlag edita el Peter Camenzind que en poc temps vendria 50.000 exemplars. Ens detalla com gestionava l’aspecte dels llibres, la publicitat, el treball dels correctors i per suposat, els honoraris. Alguna curiositat: va costar convèncer-lo d’utilitzar tipografia llatina quan ell s’entestava en la gòtica, mentre a les escoles ja no s’utilitzava. L’exili durant el nazisme, la transició de Samuel Fischer Verlag a Suhrkamp Verlag l’any 1950, estan detalladament descrits.
Molt més enredada és la conferència sobre Bertolt Brecht per la pròpia biografia del dramaturg. Reescrivia constantment les seves obres, fet que dificultava enormement la fixació del text per part dels editors. Per exemple, de Baal en va escriure cinc versions diferents entre 1919 i 1955, Musarion Verlag i Drei Verlag en van rebutjar la publicació, que va acceptar Georg Müller Verlag però no va arribar a imprimir. Finalment la publica Gustav Kiepenheuer el 1922. Malik Verlag publica la seva obra completa a l’exili, a partir de 1938. Amb Brecht exiliat a Dinamarca, editaven des de Londres i imprimien a Praga fins que la van ocupar els alemanys i van destruir tot el que van trobar. Exiliat als Estats Units, el 1943 funda una cooperativa d’autors amb Ernst Bloch, Alfred Döblin, Lion Feuchtwanger i Heinrich Mann: Aurora Verlag New York. Amb la guerra, s’acaba l’aventura americana i a partir de 1950 Suhrkamp Verlag a l’Alemanya Federal i Aufbau Verlag a la RDA, es fan càrrec de la seva obra, no sense conflictes per les disputes de propietat dels drets d’autor.
Rainer Maria Rilke, el més prematur i polèmic poeta en llengua alemanya (era txec, com Kafka) del segle XX, va estar tota la seva curta vida pendent dels diners que li proporcionava el seu editor Kippenberg. Als 17 anys Cotta Verlag va rebutjar el seu poemari Leben und Lieder i a partir d’aquí té relacions molt variades i disperses que el mateix Rilke va dividir en tres èpoques:
- Katzenzeit (per l’editor Kattendit d’Estrasburg)
- Junckerzeit, de 1899 a 1904 (per l’editor de Cornet, Axel Juncker)
- Insel-zeit (per Insel Verlag, l’editorial de Kippenberg)
A partir de 1906, amb Insel, es va anar creant una relació de confiança i admiració mútues entre Rilke i Kippenberg. L’esforç per recuperar els drets de tota l’obra dispersa publicada en altres editorials va ser titànic. Però no va ser fins la publicació de l’única novel·la de Rilke Els quaderns de Malte Laurids Brigge que l’editor li va poder oferir un sou fix de 500 marcs mensuals.
Com ja he apuntat més amunt, el gran desconegut de la literatura en llengua alemanya és el suís Robert Walser. Tot i que va començar ben aviat a Insel Verlag el 1904 publicant El quadern de Fritz Kocher, només en van vendre 47 exemplars. Malgrat que tant Hermann Hesse com Franz Kafka feien bones ressenyes dels seus llibres, excepte L’ajudant que edita Bruno Cassirer Verlag, la resta dels seus llibres van passar sense pena ni glòria. Molts altres editors el van publicar, Rascher Verlag, Huber & Co. de Frauenfeld, A. Francke de Berna sempre amb il·lustracions del seu germà Karl Walser. El 1925 Rowohlt-Kurt Wolff Verlag va publicar el seu darrer llibre, La rosa.
A partir d’aquí es considera un fracassat per culpa dels editors i d’alguns col·legues com Thomas Mann i paradoxalment de Hermann Hesse que sempre n’havia fet bones crítiques. El 1929 ingressa al sanatori mental de Waldau i el 1933 el traslladen al de Herisau on morirà el 1956.
Lectura imprescindible per entendre la complexitat de les relacions autor-editor en general, i del món editorial germanòfon de la primera meitat del segle XX.
Antoni Estela Barnet
Alumne de la Universitat de l’Experiència
Afegeix un nou comentari