Ferlinghetti, Lawrence. El Chico: memorias oníricas de un poeta Beat, periodista, pintor, activista, editor, pacifista y librero. Trad., José C. Vales; pról., Jordi Carrión. [Barcelona]: Libros del Kultrum, 2024. 249 p. (Hip gnosis; 05). ISBN 978-84-18404-48-1. 22 €.
Lawrence Ferlinghetti (1919-2021) inicia la narració del relat d’allò que se suposa que serà la seva autobiografia, última obra testimonial que va acabar enllestida, un parell d’anys abans de la seva mort el febrer de 2021 –i en la present traducció al castellà–. El lector, conseqüentment i segons el codi del gènere literari de les anomenades autobiografies i memòries, accepta desafortunadament el pacte de veritat respecte a la veracitat d’allò relatat. Així doncs, de la primera afirmació d’El Chico –«Andaba el Chico bastante perdido. No tenía ni idea de quién era ni de dónde venía.» (p. 23)– el lector es predisposa a descobrir a través de la lectura el teixit i entramat que va donar lloc que el Chico, protagonista del relat, esdevingués Lawrence Ferlinghetti, un dels personatges clau de la dècada de 1950 i la generació literària nord-americana Beat, a més de poeta, periodista, artista, editor, llibreter i fundador al 1953 de la llibreria independent i clau de la contracultura literària nord-americana, la City Lights Bookstore a San Francisco (Califòrnia), entre altres. Little Boy, títol de l’obra en l’edició original (New York: Doubleday, 2019), entra a més en la tradició dels llibres complexos de publicar, com apunta Jordi Carrión en el pròleg, segons el testimoni de l’agent literari de l’autor, Sterling Lord,[1] que ja havia patit les dificultats de publicar obres que no encaixen amb la demanda del mercat editorial. Amb 99 anys, Lawrence li oferia a Sterling un nou manuscrit: «Y el libro se publicó en marzo de 2019, cuando Ferlinghetti, que llevaba ya diecinueve años siendo el único autor de la Generación Beat en haber conocido el siglo XXI, se convirtió en una leyenda centenaria.» (p. 13).
Però la veritat és que ràpidament l’obra es transforma en un recorregut de caire oníric que té una doble funció: per una banda, enaltir i entreteixir allò que és principalment l’Autor, és a dir, un gran Lector; per una altra banda, mostrar la temptativa del relat de la quarta persona del singular, l’Inconscient. En unes altres paraules: La vida es sueño sintetitza la tesi de Lawrence Ferlinghetti, en tant que leitmotiv d’un referent literari i una tradició literària determinada sobre la reminiscència i la recuperació proustiana del record i la memòria en la literatura.
És per aquest motiu que el relat de la quarta persona del singular ja no descriu fets i esdeveniments històrics de la vida de l’autor, tot i que sí que ho fa, de forma molt anecdòtica al principi de la història –els primers anys d’orfe a la ciutat de Nova York, la seva participació en el desembarcament de Normandia, o els anys com a estudiant a París, entre altres–, sinó que dialoga amb les lectures i els referents literaris més significatius per a l’autor, en una prosa que es desmarca de tota normativa i puntuació per tal de poder donar veu a aquesta altra forma gramatical que busca crear la realitat per la qual no hi ha ja cap sentit, és a dir, només registra «reflejos de la realidad o lo que sea que esté pasando.» (p. 102).
Dins d’aquesta interpretació de la novel·la, El Chico inclou reflexions polítiques que apunten al caràcter activista i pacifista de l’autor, a més de fugides o evasions líriques –lyric escape–, concepte que va fundar Lawrence Ferlinghetti per tal de referir-se a la necessitat d’evadir-se líricament: «Cuando la vida diaria se convierte en algo insoportable, ahí está la evasión lírica: puedes escribir un poema o salir a la calle y mirar la luna.» (p. 91).
Entre autobiografia, memòria i testament literari –o un autoimaginar-se, com afirmava l’autor–,[2] Lawrence Ferlinghetti exposa una extensa reflexió poètica sobre el llenguatge i el sentit de la vida, un diàleg artístic, o una novel·la experimental, en la recerca d’una realitat, com si la vida pogués ser llegida com si fos un gran poema:
«Ah la poesía No es acaso solo una huida lírica de la dura realidad pero él sigue diciendo constantemente que la poesía es de hecho la realidad en sí misma el puro fundamento esencial que debería ofrecerse siempre sin introducciones ni prefacios sí arrojémosles me toda la cara la ponzoña de la realidad y que corra el aire fresco.» (p. 190).
De la 10a promoció de l'Escola de Llibreria
[1] Alter, Alexandra. «At 99, the poet Lawrence Ferlinghetti has a new novel». The New York Times, June 6, 2018.
[2] Ibídem.
Afegeix un nou comentari