«El congreso de ingeniería literaria»

Sánchez-Elvira, Álvaro. El congreso de ingeniería literaria. Málaga: Ediciones El Transbordador, 2019. 195 p. ISBN 978-84-120529-1-6. 14 € llibre en paper, 3,90 € llibre digital.

Què us semblaria si us diguessin que en el decurs dels propers dos-cents anys els escriptors seran algoritmes que escriuran segons les nostres expectatives com a lectors? Que no hi haurà un sol autor, sinó que totes i tots podrem ser protagonistes i alhora escriptors de les novel·les que escollim llegir. I encara una mica més enllà, què us semblaria si us expliquessin que podrem arribar a ser llibre? Que la nostra experiència com a lectors serà tan directa i vivencial que esdevindrem el llibre que volem ser.

En Julien Perduy, periodista esportiu del diari sensacionalista Nuevo Siglo, és enviat al vintè Congrés d’Enginyeria Literària. D’entrada, en Julien no té gaires expectatives respecte aquest esdeveniment cultural. El congrés congrega cada any els avenços més destacats en producció literària i editorial. I aquest tema, a en Julien, no li desperta gaire interès periodístic. Però aquesta vegada, la seva cobertura periodística va més enllà, ja que té l’ordre d’entrevistar l’Axel (el primer algoritme textual que és capaç d’aconseguir una consciència pròpia respecte d’ell mateix). Tindrà cinc dies mentre duri el congrés per aconseguir aquesta entrevista tan desitjada pel seu editor responsable. Durant aquests cinc dies, en Julien descobrirà els últims avenços en producció literària: la possibilitat de convertir-se en llibre, una aplicació que ajuda els escriptors que pateixen un bloqueig d’inspiració, un llibre que es va convertint i escrivint a mesura que el lector s’hi endinsa per reescriure’l, la realitat virtual literària a l’abast de tothom.

El congrés de literatura se celebra l’any 2213 a Antananarivo (atenció! és importantíssim no descuidar-nos cap “na”, tal i com argumenta l’autor al llarg de la novel·la). En aquest congrés s’hi mostra tot un reguitzell de propostes i ginys que (asseguren els seus creadors) ens faran molt més vivencial i emocionant l’experiència lectora en el futur més immediat.

«Bueno, no sé si saben cómo funciona el Hipno con exactitud...
Una nueva oleada de murmullos inclasificables recorrió el público.

  • En pocas palabras, hay que elegir uno de los personajes del libro y experimentar la trama a través de sus ojos...Sé que existía la posibilidad de crear un personaje inédito, pero el proceso, las pocas veces que lo había intentado, me había parecido muy laborioso [...]»

Una novel·la breu, de ciència-ficció, que tracta el tema de la producció literària en el futur amb una bona dosi d’humor, però sense desmerèixer la notable crisi que viurà el sector en el decurs dels propers dos-cents anys. En aquesta novel·la ja se’ns planteja la possibilitat que el lector passi a ser un actor actiu de l’obra, mes enllà que un simple espectador d’un text ja tancat i resolt a mans de l’autor.

D’altra banda, els organitzadors del congrés no s’han descuidat cap detall. Fins i tot, es du a terme un torneig de futbol literari entre algunes escoles de crítica literària participants a l’esdeveniment. I aquest fet, que podríem considerar banal, ens fa pensar en la voluntat per part de l’autor de fer visible un símil entre el món del futbol i el de la producció editorial. Podríem pensar en premis literaris amb arbitratges imparcials, fores de joc en la selecció editorial, fitxatges best-sellers o fins i tot grades d’aficionats exaltats o decebuts amb el partit jugat (o el llibre llegit). És per aquest motiu, que el torneig de futbol d’escoles literàries va més enllà d’una simple final de copa. En aquest torneig també es disputa un altre premi, el reconeixement per part dels grans grups editorials.

Finalment, llegint la novel·la de Sánchez-Elvira se’ns planteja la possibilitat (esfereïdora) d’un futur en el qual sigui molt complicat ser capaços de distingir una novel·la escrita per un algoritme, d’una altra escrita per un escriptor de carn i ossos. Sobretot si tenim en compte que en el Congrés d’Enginyeria Literària hem descobert màquines capaces de produir literatura segons els ingredients i les dosis que cada lector ha seleccionat prèviament o mentre s’està escrivint la pròpia novel·la. Pels lectors més alarmats davant d’aquesta possible tendència literària, només cal tenir present que, fins aquest moment, hi ha una cosa que ens salva a totes i tots de ser engolits per l’espiral digital: la sensibilitat.

Sobre l’autor, sabem que aquesta és la seva primera novel·la publicada, tot i que l’any 2006 va ser finalista del Premio Azorín de Novela. Treballa com a traductor, revisor especialista i maquetador en llengua anglesa. Desitgem que no es deixi enganyar pels ginys del congrés d’enginyeria literària i puguem continuar llegint-lo per molts anys més.

Gemma Artigas Torrent
De la 2a edició del postgrau de Prescripció Lectora

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.