Uzanne, Octave. El fin de los libros y otros cuentos para bibliófilos. Trad., Sonia Berger Bengoa. Madrid: Trama, 2015. 192 p. ISBN 978-84-941661-9-8. 20 €.
Octave Uzanne és considerat un dels bibliòfils més importants del seu temps. Nascut a mig camí del segle XIX, va dedicar la seva vida a les lletres i als llibres. Entre les seves obres, a part dels relats que ens ocupen, va ser reconegut pel seus treballs sobre autors del segles XVIII i XIX com Isaac de Benserade, el Marquès de Sade o Baudelaire. Alguns dels seus escrits també van ser publicats en diaris com Le Figaro de París o la Dépêche de Toulouse. També va fundar i va ser president de la Société des Bibliophiles Contemporains.
És com a mínim curiós agafar un llibre escrit a finals del segle XIX i llegir a les primeres planes que el llibre en paper acabarà desapareixent a mans de les noves tecnologies. Ara per ara, després de llegir aquestes línies, és inevitable que pensem en el llibre digital com a substitut del paper, però no era exactament aquesta idea la que tenia en ment Octave Uzanne quan va escriure aquest assaig.
Segons Uzanne, els llibres de paper no deixarien d’existir pel seu material, pel seu pes o pel seu valor, els llibres tal i com els coneixem desapareixen perquè els humans som mandrosos de mena i llegir en paper cansa. El llibre passaria de ser un element visual a un element sonor, perquè els ulls dels humans no estan creats per llegir, estan creats per admirar. Els llibres passarien a ser inevitablement arxius sonors enregistrats en cilindres, els escriptors ja no serien escriptors, serien narradors; les biblioteques ja no conservarien llibres, conservarien cilindres i serien conegudes com fonografoteques i els editors deixarien d’existir perquè els nous narradors no els necessitarien. Aquest innovador format no tenia més que avantatges, els oients, abans lectors, podrien fer més d’una activitat a la vegada i podrien portar els seus cilindres a les butxaques. És inevitable llegir i rellegir aquest relat amb un somriure, ja que molt mal encaminat no estava Octave Uzanne quan va imaginar el futur del llibre, va visualitzar el que ara coneixem com audiollibres. Però poc s’imaginava Uzanne que el llibre no hauria només sobreviscut, sinó que hauria guanyat la seva lluita contra les noves tecnologies.
«El fin de los libros» obre aquesta magnífica edició que recull un total d’onze relats escrits per un bibliòfil per a bibliòfils. En un principi, després de la seva primera edició, aquest primer relat va ser separat dels altres donada la seva importància i al seu contingut. Tot i que el nucli d’aquest primer assaig és la profecia d’Uzanne, no es pot deixar de gaudir de la resta de la història, ja que aquesta comença amb una xerrada entre intel·lectuals sobre el futur del món i de la societat moderna. Una conversa deliciosa i entretinguda que tothom hauria de llegir.
La resta de relats mereixen la mateixa atenció que el primer. Són contes amb una temàtica i amb un ritme diferents que ens acosten als llibres i a les seves històries d’una forma meravellosa.
Uzanne no només ens fa viatjar per la història de França, pre i post Revolució Francesa, com és en el cas d’«Un "Almanaque de Musas" de 1789» o «El Cuaderno de Apuntes de Napoleón I», el bibliòfil també ens fa gaudir de les històries més inversemblants i divertides amb –sempre– un llibre i un bibliòfil com a protagonistes. Sigui una història sobre dos obsessionats pels llibres únics en contínua guerra com en «La herencia de Sigismond», un relat sobre un bibliotecari que, pressionat pels sans-culottes, intenta protegir la biblioteca d’una abadia d’una imminent explosió de pólvora a «Polvorín y biblioteca» o una història macabre i tètrica sobre caps decapitats, bibliotecaris amb poders sobrenaturals o malediccions egípcies, la veritat és que Octave Uzanne a través de les seves paraules i dels seus relats et fa admirar més que mai el que anomenem llibre. Un llibre no és només un plec de papers amb una enquadernació, un llibre és història, és vida, és mort, és amor, és dolor, és passat i és present. A través d’un sol llibre podem recuperar la història social, la microhistòria, la història que no surt als llibres, podem recuperar pensaments i filosofies, maneres de veure la vida i la cultura. Un llibre custodia qui som i per això els hem de seguir guardant i protegint com ho hem fet fins ara.
El fin de los libros y otros cuentos para bibliófilos és una lectura cent per cent recomanada per a tot aquell que gaudeixi amb una bona història i un bon llibre. Però sobretot és una lectura obligada per a tots aquells que respecten els llibres tant com ho va fer Octave Uzanne.
Vanessa Parreño
De la 3a promoció de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari