«El manual de los metadatos»

Register, Renée; Mcllroy, Thad. El manual de los metadatos: guía para la creación y distribución de metadatos de libros impresos y digitales. Adaptado por Arantxa Mellado, Silvia Mas. Barcelona: The Spanish Digital Link, 2015. v, 138 p. ISBN 978-84-606-6897-8. 25 €.

Tal i com diu Riley,[1] les metadades es troben al voltant nostre, cada dia de la nostra vida. Spotify, YouTube i Amazon funcionen gràcies a les metadades; les pàgines web i la Viquipèdia contenen metadades; quan fem servir Facebook, Instagram i Twitter fem servir metadades; els catàlegs de biblioteques, les eines de cerca dels arxius i els cercadors de les col·leccions dels museus estan plens de metadades. Les metadades són a tot arreu! Fins i tot al supermercat on anem a fer la compra cada setmana!

Però, què són les metadades? Doncs una definició senzilla és que són parelles de propietats/valors que representen alguna cosa (material o immaterial). Per exemple, una cançó a Spotify es pot representar de la manera següent:

Títol: Cuando ella toca el piano
Artista: Standstill
Data de publicació: 22 de febrer de 2010
Segell discogràfic: Buena suerte
Gènere: Rock

Doncs bé, cada una d’aquestes parelles propietat/valor és una metadada. I el conjunt d’elles formen la representació de la cançó Cuando ella toca el piano del grup Standstill. Com es veu, tot i les capes de complexitat que es poden anar afegint, el concepte de metadada és senzill.

Les metadades poden tenir diverses funcions. Poden servir per cercar i trobar coses (metadades descriptives), per descodificar i representar fitxers (metadades tècniques), per a la gestió de fitxers a llarg termini (metadades de preservació), etc. Segons siguin les funcions requerides per una organització, un servei o un projecte determinat caldrà emprar un tipus o altre de metadades.

Com es pot suposar de tot el que s’ha vist fins ara, la indústria del llibre també està plena de metadades i això és el que ens explica de manera magnífica aquesta adaptació «a los mercados en español», feta per Arantxa Mellado i Silvia Mas, de la segona edició de l’obra de Renée Register i Thad Mcllroy El manual de los metadatos: guía para la creación y distribución de metadatos de libros impresos y digitales. Una obra que, molt encertadament, abasta tot el cicle de vida del llibre, des de la creació fins a la venda, passant per la promoció i la distribució.

El primer que cal destacar és que l’adaptació feta per Mellado i Mas (de l’empresa DataLibri) té un valor afegit que va molt més enllà que la simple traducció al castellà. Les adaptadores han ampliat el contingut original (orientat al mercat d’EUA, Regne Unit i Canadà) amb estàndards i pràctiques específiques del mercat espanyol i llatinoamericà. A més, també han adaptat els exemples, han incorporat la gestió de l’ISBN i han afegit informació relativa a organismes i empreses d’Espanya i Llatinoamèrica relacionats amb la indústria del llibre. Tot plegat fa que l’obra esdevingui encara de més rellevància per als lectors espanyols i llatinoamericans.

El Manual s’estructura en cinc parts. En el primer capítol s’identifiquen els actors que formen part del cicle vital del llibre i quin és el seu rol en la gestió de les metadades. Editorials, agregadors de metadades (Dilve, Bowker, Nielsen, etc.), minoristes, biblioteques, etc. van afegint capes de metadades a la representació dels llibres a mesura que la seva gestió va requerint de noves funcionalitats. D’aquesta manera, Register i Mcllroy ja comencen a introduir una de les idees bàsiques de la gestió de les metadades: la interoperabilitat, o la capacitat d’agregar (o intercanviar) metadades entre diferents actors, especialment en el marc del comerç electrònic.

Aquesta idea d’interoperabilitat ens porta directament al segon capítol de l’obra, dedicat als estàndards de metadades a la indústria del llibre. Si les metadades s’agreguen a través del cicle de vida del llibre, cal que els diferents actors que hi intervenen s’entenguin entre ells, és a dir que, per exemple, quan un distribuïdor rep d’un editor les metadades d’un llibre, el distribuïdor les pugui reutilitzar perquè tots dos fan servir el mateix estàndard. És per això que en aquest segon capítol Register i Mcllroy fan un breu repàs històric dels principals estàndards de la indústria del llibre (ISBN, MARC21, Dublin Core, Schema.org, etc.), per acabar centrant-se en el que és avui dia l’estàndard dominant: ONIX for Books, «the international standard for representing and communicating book industry product information in electronic form».[2] ONIX for Books és l’estàndard més emprat avui dia arreu del món i forma part d’una família d’estàndards ONIX administrats per EDitEU, un grup internacional creat el 1991 que coordina el desenvolupament d’estàndards per al comerç electrònic en els sectors del llibre, el llibre electrònic i les publicacions en sèrie. ONIX for Books és l’estàndard de facto de la indústria del llibre.

En el tercer capítol es recupera la idea apuntada en el primer, sobre la funció de les metadades en el cicle de vida del llibre. Com s’ha dit abans, és la funció la que determina la metadada (segons el que es vulgui fer cal donar una metadada o una altra), i aquí Register i Mcllroy identifiquen les principals funcions (o necessitats) i les metadades essencials dels tres aspectes bàsics de la representació: la descripció dels continguts (títol, autoria, edició, idioma, etc.), la descripció del producte (ISBN, editorial, format, dimensions, etc.) i les necessitats del comerç (premis, comentaris, biografies, sumari, imatges, etc.).

El quart capítol està dedicat a les bones pràctiques, és a dir, a recomanacions i pautes per a la creació de metadades que complementen allò establert pels estàndards de metadades (per exemple, quin títol s’ha de donar, com s’ha de donar, si un element és obligatori o no, etc.). Register i Mcllroy se centren en les Best practices for product metadata: guide for North American data senders and receiver per a ONIX for Books elaborades pel Book Industry Study Group (BISG), que si bé estan orientades al mercat nord-americà, també són útils per a la indústria del llibre espanyol, ja que aquesta no disposa actualment de cap document semblant.

El cinquè i últim capítol és un dels més interessants i originals de l’obra, ja que recull l’opinió de diverses persones destacades del sector editorial (anglosaxó i hispanoamericà) sobre les metadades i el futur de l’edició. Len Vlahos, aleshores director executiu de BISG; Miguel Jiménez, director de l’Agencia Española del ISBN; Graham Bell, director executiu de EDitEUR, i Antonio María Ávila, aleshores director executiu de la Federación de Gremios de Editores de España, són algunes de les persones entrevistades que donen la seva opinió sobre els reptes més importants en el camp de les metadades, les actuacions que haurien de dur a terme editorials i biblioteques per fer front a aquests reptes, i quins resultats els agradaria veure en el propers 3-5 anys.

La part final de l’obra conté un interessantíssim glossari de termes i d’organitzacions, una completíssima bibliografia dividida per temàtiques, una breu descripció dels organismes més rellevants de la indústria editorial amb seu a Espanya, els Estats Units d’Amèrica, el Canadà i el Regne Unit, i un directori d’empreses proveïdores de serveis relacionats amb els temes tractats en l’obra.

En definitiva, un manual sobre metadades imprescindible per a qualsevol actor de la indústria del llibre, que té com a punts forts el tractament del cicle de vida del llibre en la seva totalitat i la magnífica adaptació feta per Mellado i Mas al context espanyol i llatinoamericà.

Andreu Sulé
Coordinador del màster de Gestió de Continguts Digitals
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona