Entre la mística i el negoci: reflexions i propostes per a la indústria de l’edició

Estudio de la percepción de los profesionales del sector del libro sobre el presente y futuro de la industria [en línia]: visiones del sector del libro en la era exponencial. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2019. 104 p. <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2020/01/Visiones-libro-era-exponencial-2.pdf>. [Consulta: 5 maig 2020]. ISBN 978-84-89384-98-9.

És força coneguda la tasca de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) en l’àmbit de la lectura i el llibre a l’hora de generar coneixement i produir innovació i expertesa en àmbits lligats a la cultura impresa i també digital, i per extensió en les biblioteques. Aquesta labor es produeix a partir de la recerca feta per investigadors i experts sempre en col·laboració amb la comunitat, i el seu resultat més directe són sovint projectes experimentals que donen com a resultat informes i estudis que són divulgats i transferits públicament sovint en forma de «models d’utilitat», això és, de nous procediments per treballar amb més eficàcia en l’àmbit del foment de la lectura, de les biblioteques, de la cultura.

I en el cas que ens ocupa, l’estudi té com a objectiu el present i el futur del sector del llibre. La FGSR afirma que «ha venido identificando hace años dos grandes desafíos para el sector del libro (y la industria cultural en general): conseguir que las creaciones culturales sean visibles en el marasmo de Internet y que esas creaciones culturales sean retribuidas» (p. 9). És exacte, el sistema del llibre espanyol s’enfronta a una etapa de desafiaments, manifestada per l’estancament en el volum de negoci durant l’última dècada i la pèrdua de posicions enfront d’uns actors nous, les plataformes. I l’estudi de la FGSR pretén, en aquest cas, analitzar el sector a partir del contacte amb representants de l’anomenada cadena de valor del llibre (autors, editors, distribuïdors, llibreters), per entendre en quina situació es troben (o es perceben) en relació amb la seva adaptació a les innovacions tecnològiques, als nous models de negoci que s’han derivat i a l’aparició d’aquests nous «jugadors», per a tot seguit, en la segona part de l’estudi, proposar una sèrie de recomanacions estratègiques i d’actuació.

El sector de l’edició viu sovint immers –personalment diria que des de la mateixa invenció de la impremta– en una dicotomia entre el seu valor cultural –el llibre no és un producte industrial qualsevol– i la necessitat d’adoptar de manera constant tota mena d’innovacions i millores en el seu procés de fabricació, distribució i comercialització –com un producte industrial més– per tal d’assegurar i mantenir, precisament a partir d’aquesta innovació, la missió tradicional i social del llibre i la lectura.

Els autors de l’estudi van interrogar, a partir d’instruments de consulta qualitatius, un total de 640 professionals del sector del llibre sobre les percepcions del sector. Així, per exemple, se’ls demanava com es veien com a professionals davant d’aquests reptes; quina creien que era la seva capacitat d’adaptació i transformació, d’anticipació i d’evolució; quines eren concretament les amenaces; de quina manera percebien la competència d’aquestes empreses fins ara alienes al sector com eren les plataformes digitals i de comerç electrònic; com veien les altres baules de la cadena; també si comptaven amb eines tecnològiques i preparació adequades, etc. I totes aquestes qüestions van ser plantejades segmentades per autors, editors, distribuïdors i llibreters.

A partir de les respostes, amb un treball de reflexió i de cuina basat en el coneixement i l’experiència, els experts de la FGSR van elaborar posteriorment una proposta estratègica per al disseny d’actuacions dirigides a alleugerir l’impacte dels elements pertorbadors per a la salut i la supervivència d’aquests «jugadors» (editors, distribuïdors i llibreters), considerats clàssics del sector editorial.

Aquests protagonistes no han de ser ajudats o salvats per nostàlgia, ni per una mena de mística llibresca, sinó pel convenciment que conformen un sector positiu per a la societat. Les seves bondats, segons l’estudi, es podrien resumir en aquests elements: el treball de selecció i edició aporta cultura de qualitat i és el mitjà primordial per a l’aprenentatge i per a la transformació de la informació en coneixement; el llibre és un instrument fonamental per al creixement personal i la formació d’individus crítics; potencia la qualitat de vida i la salut, així com l’equitat social; l’edició és un sector industrial amb un cost mediambiental molt inferior a d’altres; genera llocs de treball més qualificats que la mitjana de l’economia; és un contrapès davant el model GAFA (Google, Apple, Facebook i Amazon), ja que genera ingressos tributaris locals; finalment, aporta una balança comercial exterior netament positiva.

Però, quins són els problemes que exactament amenacen el sistema segons els participants de l’estudi, els desafiaments i les fortaleses del sector, i les possibles solucions? Intentem resumir-los breument a continuació.

Els principals problemes del sector del llibre, segons el sector mateix, són:

  • Escassetat de la demanda a causa de la debilitat dels hàbits de lectura del país.
  • Manca d’una estratègia de cooperació dins el sector del llibre.
  • Manca de dimensió suficient per competir amb les plataformes digitals.
  • Pirateria.
  • Falta de força per fixar condicions pròpies a les plataformes digitals.
  • Ignorància sobre la transformació dels comportaments culturals de la gent.
  • Absència de dades reals sobre el mercat per a la presa de decisions.
  • Incapacitat a l’hora d’aprofitar la tecnologia per competir millor.

Els desafiaments:

  • Necessitat d’enfortir la presència de la pràctica de la lectura en la societat i la millora de la percepció del valor dels llibres.
  • Dificultat per a l’accés ràpid a la tecnologia i fragilitat en la capacitat per aprofitar-la i rendibilitzar com sí que ho fan en d’altres sectors.
  • Destresa a l’hora de reaccionar davant de les amenaces, però dificultat d’innovar a partir de les capacitats endògenes.
  • Coneixement insuficient de les pràctiques de consum i les necessitats dels lectors.
  • Complexitat derivada de la seqüència d’excessius agents econòmics.
  • Tendència a l’enfocament aïllat de les solucions, des de la mateixa indústria del llibre, sense adaptar solucions d’altres sectors o indústries.
  • Implantació insuficient i disciplina en relació amb els estàndards per impedir la pèrdua d’informació al llarg de la cadena del llibre.

Les fortaleses:

  • El contingut derivat de la creativitat dels autors és el gran actiu del sector, és la matèria primera. El llibre és l’objecte, però el valor l’aporta l’autor i cal que sigui degudament compensat per tal de potenciar-lo.
  • El sector del llibre encara conserva un estatus de qualitat, a través de la selecció, la cura de les obres i les fortes relacions amb els lectors.
  • La passió pel contingut genera la major part de les interaccions a Internet i el món del llibre pot potenciar les comunitats per fidelitzar-ne els lectors. Els lectors freqüents conformen una audiència amb un poder de prescripció enorme, cal «obsessionar-se» pels lectors més que pels models de negoci.
  • La informació generada al voltant dels llibres és un altre actiu que es pot potenciar cuidant-ne la qualitat i la gestió per retenir-ne el control de les dades.
  • La col·laboració dels agents del sector de l’edició al voltant dels estàndards propis i la seva renovació permanent és un actiu estratègic per a la visibilitat i reducció de costos.
  • La col·laboració entre els agents del sector ha demostrat que afavoreix la competitivitat del sistema del llibre.
  • Els oficis del llibre són una base sòlida, però cal complementar-los amb la formació en coneixements no tradicionals del sector, com ara el màrqueting.
  • El disseny d’experiències, la investigació sobre la interacció humana i en espais físics i el seu reflex en mapes d’experiències afavoreixen l’aparició d’emocions per recordar al voltant dels llibres.
  • La força de l’analògic creix en un context digitalitzat i la tecnologia pot ser integrada per multiplicar la visibilitat de l’excel·lència de l’analògic.

Les possibles solucions per a l’enfortiment del sector del llibre:

  • Disposar de dades i generació d’un model que ajudi a impulsar la seva reconversió dins el context digital.
  • Ajudar a millorar la formació dels professionals, mitjançant la detecció de mancances.
  • Proposar una estratègia de reconversió de la projecció del sector, de les narratives que reflecteixen el que és i el que desitja ser per adaptar-se al model digital, que incorporen les plataformes.
  • Promoure les sinergies en el sector, gràcies a la participació de les organitzacions privades d’autors (ACE-Asociación Colegial de Escritores), d’editors (FGEE-Federación de Gremios de Editores de España), distribuïdors (FANDE-Federación de Asociaciones Nacionales de Distribuidores de Ediciones) i de llibreters (CEGAL-Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros) i la reflexió que es pot compartir al voltant d’una sèrie de qüestions de pes.

L’estudi és ric i podríem seguir analitzant els problemes estructurals, conjunturals i sobrevinguts que s’hi presenten, però animem els lectors a llegir més que un resum, l’informe sencer. Sense oferir miracles, recordant allò de valor que ja es té, insistint en tot el que manca i tot el que es pot fer, paga la pena.

Lluís Agustí
Director de l’Escola de Llibreria

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Block de BiD.

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.