Dossier «Entre libros y ferias y (des)equilibrios en el campo editorial», dins Cuadernos de Historia Contemporánea, vol. 41 (2019). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2019, 167 p. Disponible també en línia: https://revistas.ucm.es/index.php/CHCO/issue/view/3529.
La revista madrilenya Cuadernos de Historia Contemporánea és una publicació de caràcter universitari que publica anualment un volum dedicat a treballs de recerca i de debat a l'entorn de temes d’actualitat i del món contemporani en l’àmbit nacional i internacional. El número que ressenyem acull un interessant dossier referent a les fires del llibre. Es tracta, de fet, de la publicació de les ponències que es varen presentar a les primeres Jornadas Internacionales: de las Ferias a los Libros, celebrades a la Facultat de Geografia i Història de la Universidad Complutente de Madrid el setembre de l’any 2017. El temps transcorregut, d’aleshores ençà, no ha envellit substancialment allò que s’hi va dir, ja que el món de les fires professionals del llibre manté una estructura organitzativa i de continguts força estable i clàssica. I més als darrers dos anys en què, a causa de la tristament mediàtica pandèmia mundial de la covid-19, aquestes han quedat una mica en suspens, o bé amb «serveis mínims», de manera que no ha estat encara un moment per proposar grans canvis de plantejament en aquest sector.
Es tracta de vuit articles, cadascun dels quals té un interès diferent: entre qui fa una anàlisi general i transversal del fenomen firaire, incardinat en la globalització cultural, comercial i econòmica de les darreres dècades i qui hi posa exemples concrets de fires emblemàtiques com Frankfurt (Alemanya) i Guadalajara (Mèxic) amb d’altres més populars i d’abast local, però també importants, com la de Madrid. Tots aquests textos destil·len un treball de reflexió previ amb tics clarament acadèmics. S’hi veu, doncs, una recerca de dades històriques d’aquestes fires i una valoració àmplia i detallada del paper que juguen com a punts de trobada professional i, especialment, d’aparador polític. Uns esdeveniments on, més enllà de ser un espai de venda i exposició de l’oferta editorial i de posar en valor la literatura del país convidat, hi ha darrere seu un joc d’interessos diplomàtics ben evident. Ja és ben paradoxal que un àmbit cultural, com el del llibre, habitualment mínimament reconegut i amb poc suport per part de la majoria d’estats al seu propi àmbit territorial, l’utilitzin aquests per projectar-se internacionalment sense complexos i només de manera puntual.
La lectura d’aquest dossier em porta a pensar sobre la necessitat o la viabilitat de seguir mantenint aquests formats clàssics de trobada de tot un sector. Semblaria com si la facilitat de les comunicacions virtuals hagués de treure en gran manera la necessitat de trobar-se físicament en un espai per conèixer productes i tancar tractes comercials. A més a més, la pandèmia actual ha dificultat molt els desplaçaments personals i alhora ha demostrat que no és sempre indispensable fer llargs desplaçaments per assistir a una reunió de treball. Però sembla que segueixen tenint, malgrat les limitacions actuals, un paper fonamental, ja que el contacte directe ‒si més no inicial‒ manté un valor afegit remarcable. Tothom sap que, molt sovint, es tanquen bons tractes al voltant d’una bona taula gastronòmica o per petits detalls quotidians que la distància no permet.
Un altre aspecte a considerar és si el format d’estands dins d’un gran pavelló firal s’ha de mantenir invariable. En el cas de les fires obertes al públic en general, potser sí, però a les exclusivament professionals, tinc els meus dubtes. Sí que són, tanmateix, un bon baròmetre per veure la potència de cada grup editorial, que «competeix» amb la resta per tenir la parcel·la més gran i la millor dissenyada. També, en el cas de les fires comercials, hi ha sempre el debat de si els mateixos editors han de poder vendre directament les seves obres, perquè suposen una competència clara al teixit llibreter.
Sigui com sigui, crec que és aquest un àmbit que hauria d’evolucionar. Els llibreters hi tenim, realment, una presència quasi invisible. En el programa d’actes paral·lel, on hi ha debats, taules rodones, conferències, etc., gairebé no hi som mai presents. I la informació de les novetats i dels plans de cada editorial ja ens arriba per altres canals directes. No hi som convocats, com a col·lectiu del mateix sector, directament a cap fira per tenir-hi un paper concret. Una altra cosa és que hi anem com a visitants, és clar. Alhora l’organització va a cura, exclusivament, dels gremis i associacions d’editors que compten, per altra banda, amb un suport institucional molt remarcable ‒que no és tan fàcil d’aconseguir en altres actes‒ i costa canviar dinàmiques. En qualsevol cas, es tracta, si més no, d’esdeveniments que cal tenir presents i seguir amb atenció.
Antoni Daura i Jorba
Llibres Parcir (Manresa)
Expresident del Gremi de Llibreters de Catalunya i professor de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari