Estudio del álbum sin palabras

Bosch Andreu, Emma. Estudio del álbum sin palabras [en línia]: tesis doctoral. Dirs., Teresa Duran, Lydia Sánchez. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica, 2015. IX, 493 p. <http://www.tdx.cat/handle/10803/297430>. [Consulta: 15 oct. 2016].

El maig de 2015 es va defensar a la Universitat de Barcelona la tesi doctoral Estudio del álbum sin palabras, l'autora de la qual és Emma Bosch Andreu. L'àlbum s'ha definit tradicionalment com una obra que uneix text i imatge per explicar una història, tenint en compte que pot haver-hi àlbums sense paraules. Per tant, el punt inicial d'aquesta investigació va ser aprofundir en la definició d'aquests àlbums sense paraules, aquelles obres que utilitzen només la imatge per explicar quelcom, destinades principalment al públic infantil i juvenil.

A la presentació de l'estudi, al primer capítol, l'autora analitza la definició d'àlbum i posa de manifest la diversitat d'opinions al respecte, per això l'autora parteix de l'afirmació feta per Cecilia Silva-Díaz: «Todavía no existe acuerdo en dar nombre, definir y establecer la genealogía de este producto editorial» i, desgranant diferents definicions que autors diversos han fet de l'àlbum, proposa la seva pròpia formulació:

El álbum es una narración de imágenes secuenciales fijas e impresas afianzada en la estructura del libro, cuya unidad es la página, la ilustración es primordial y el texto puede ser subyacente. (Pàg. 7).

A més d'àlbum, s'analitzen i defineixen els termes «llibres sense paraules» i «àlbums sense paraules», i es posa de manifest la dificultat que hi ha per establir una definició única per a aquests tipus d'obres. De què parlem quan parlem d'àlbums, de llibres sense paraules o d'àlbums sense paraules? Ens trobem diferents àmbits editorials on es parla de llibres sense paraules: als llibres il·lustrats, la literatura infantil o entre els còmics. Així, a la primera part, l'autora presenta el problema i justifica el seu treball d'aprofundiment en l'anàlisi de l'àlbum. Perquè, com a tota discussió, no és possible arribar a un enteniment mutu si no es té una definició única i consensuada dels conceptes que es discuteixen.

En aquest primer capítol també s'explica i justifica com s'ha fet l'estudi, la bibliografia utilitzada, instruments creats per a la investigació i altres aspectes metodològics.

A continuació es construeix una classificació de la tipologia de llibres sense paraules per al públic infantil i juvenil. A partir de l'anàlisi d'estudis que tracten aquesta classificació, la tesi engloba els llibres sense paraules en dos grans grups, els narratius i els no narratius, i a partir d'aquí es classifiquen segons la seva tipologia. A més, ens trobem amb una descripció i exemples de cada una de les modalitats que s'han definit.

Una de les finalitats més interessants i laborioses de l’estudi és la creació d’una extensa base de dades en línia per tal que els usuaris puguin accedir als llibres sense paraules a partir de característiques formals i de contingut. Amb aquesta finalitat l’autora ha dissenyat una fitxa («guia de viatge») que defineix els ítems i crea les relacions entre ells per tal d'ajudar a entendre i analitzar les tipologies d'àlbums sense paraules. De cada obra es recullen les dades bibliogràfiques, un resum, informació peritextual, tipus de llibre segons les paraules, aspectes narratius, formals, etc.

És molt interessant consultar l’organització que ha fet l’autora d’aquests tipus d’obres segons les definicions creades anteriorment. A més, l’exemplificació amb obres reals ajuda a entendre la importància del treball dut a terme.

L’estudi finalitza amb unes conclusions i presenta futures línies d’actuació, tant de continuació de l’estudi dels àlbums sense paraules com de l’ampliació de l’estudi a d'altres tipus d’obres.

Aquest estudi resultarà interessant tant a professionals del món del llibre com als amants de la lectura, sobretot a aquells lectors d’algunes de les tipologies d’àlbums o de totes, també ha de ser-ho per aquells lectors només de llibres «amb paraules», a veure si així s’ajuda a desmuntar els tòpics que aquests tipus d’obres no són tan importants o que són només un pas previ a la lectura «seriosa». No puc estar més acord amb l’autora quan diu que no és així, que aquests àlbums són un mitjà narratiu més, amb les seves pròpies característiques.

Joan Truyols Galmés
Graduat en Informació i Documentació per la UB