Tena Fernández, Ramón; Soto Vázquez, José (eds.). Estudios sobre los hábitos de lectura. Madrid: Dykinson, 2022. 151 p. ISBN 978-84-1122-092-7. 15 €.
La darrera frase de la novel·la de Stefan Zweig Mendel el de los libros (Acantilado, 2018) ens recorda que els llibres serveixen per unir les persones i així defensar-nos de l’inexorable revés de l’existència, que no és altra cosa que la fugacitat i l’oblit.
Aquesta idea d’unir les persones l’han expressada altres autors com Roald Dahl o C.S. Lewis i m’agrada perquè si som capaços de comunicar-nos, de compartir experiències, idees i coneixement podrem modificar alguns plantejaments arcaics sobre com els infants i joves afronten el seu creixement i com, amb il·lusió i compromís, hom esdevé un lector crític.
En realitat, aquest desig de compartir, d’avançar junts, d’equivocar-nos també, expressa la necessitat de comunicació que tenim les persones i així poder créixer i col·laborar en la gran aventura de viure més feliços.
He llegit amb interès aquest Estudios sobre los hábitos de lectura, imbuït pel desig de comparar els pensaments i les experiències que conec amb el que es cou en altres llocs de la península Ibèrica i de l’altra banda de l’Atlàntic. Volia reafirmar-me en la idea que la lectura és una eina capaç de canviar-nos per ser millors persones. El resultat ha quedat a mig camí. M’explico.
Es tracta d’un llibre que recull vuit aportacions que provenen del Congrés celebrat a la Facultad de Ciencias Sociales y Humanas de la Universitat de Saragossa, a Terol, durant els dies 24 i 25 de maig de 2021. El congrés va estar organitzat pel grup de recerca Educación, Cultura y Territorio de la Universitat d’Extremadura conjuntament amb el Campus de Teruel de la Universitat de Saragossa. Es presenten, a manera de catàleg, vuit capítols que analitzen la situació de la lectura en diferents llocs, amb nois i joves de diferents edats. És en aquesta diversitat d’enfocaments on ens perdem perquè no som capaços de trobar el fil que ho lligui tot plegat. El llibre es pot llegir començant per qualsevol capítol perquè, de fet, no hi ha gaire en comú entre ells.
El primer capítol, «Comparativa por regiones de los hábitos de lectura de los estudiantes universitarios de Ecuador», analitza la realitat actual de la lectura en aquest país, centrant-se en tres regions (Costa, Interandina i Amazònica). Presenta nombroses gràfiques, a partir d’enquestes fetes a 7.094 estudiants sobre els llibres llegits al mes per gènere i regió, assistència a biblioteques, hores dedicades a la lectura cada setmana, suports, etc. Conclouen que els hàbits lectors a les tres regions és similar.
El segon capítol, «El estudio del hábito lector en centros educativos públicos y concertados: aproximación estadística en la ciudad de Cáceres» és un estudi que intenta determinar si hi ha relació entre l’hàbit lector dels infants i joves i el tipus de centre al qual assisteixen; és a dir, si influeix el fet que vagin a un centre de titularitat pública o un de concertada. La mostra s’ha realitzat a partir d’una enquesta a 413 alumnes i el resultat no resulta taxatiu perquè intervenen massa factors com la renda familiar, si tenen biblioteca personal a casa, el nivell d’estudis dels pares, etc.
De tota manera, és interessant seguir el procés que han emprat per realitzar l’enquesta i les dades resultants en determinats aspectes. Tot i això, el resultat de l’estudi no concorda amb altres estudis similars. Així, quan s’afirma que «los datos obtenidos permiten concluir que los alumnos de los centros educativos públicos de Cáceres dedican más horas a la lectura que aquellos que estudian en centros concertados» ens fa pensar que la mostra és massa petita i circumscrita a una realitat concreta en un moment puntual. No és un resultat que es pugui enunciar com a axioma, tot i ser un estudi ben fet i fiable.
A la tercera investigació, «Comprensión lectora en la era digital: en busca del viejo lector moderno», els autors fan una defensa aferrissada de la lectura en paper i carreguen contra les xarxes socials (Facebook, Twitter, blogs, etc.) responsabilitzant-los dels baixos resultats obtinguts pels estudiants a les proves PISA i PIRLS. És una apologia de la lectura en suport paper, com assenyala el títol ‒«el viejo lector»‒, que sorprèn per la seva rotunditat i el nul crèdit que es concedeix a la lectura en pantalla. Trobo a faltar que inclogui les veus i els arguments dels qui estan a favor de les possibilitats que ofereix la lectura digital.
El quart capítol ens retorna a Càceres. Es tracta d’un estudi que pretén determinar si els estudiants de les facultats del Campus de Càceres tenen un bon nivell de comprensió lectora o no. L’estudi, anomenat «Iniciación a la investigación en didáctica de las ciencias sociales: el hábito lector en el Campus de Cáceres» està ben presentat i inclou gràfiques i esquemes que ajuden a comprendre de què va la cosa. El resultat, previsible, conclou que cal implementar iniciatives de foment de la lectura entre els estudiants de les diferents facultats.
El següent capítol, «Itinerarios de la lectura a través de la literatura para la infancia» demostra com la literatura com a matèria als centres educatius fa augmentar l’hàbit lector. Sembla un bon treball, i dic «sembla» perquè no hagués estat malament traduir-lo. Està en portuguès i el vocabulari específic se’ns escapa.
El capítol sisè, «El impacto potencial de las analectas poéticas en los hábitos de lectura: un estudio a propósito de la antologia de LIJ Dicen que no hablan las plantas», és el que m’ha interessat més. Ens parla de poesia i de com el treball amb aquesta antologia concreta ens amplia els coneixements previs i facilita la comprensió global de la nostra cultura des d’un punt de vista líric. Treballar la poesia ajuda la comprensió literària.
El penúltim capítol, «Valores literarios y económicos en la literatura infantil», se centra en l’anàlisi de diversos llibres, àlbums bàsicament, i de com les crítiques als valors capitalistes representen una oportunitat per parlar dels valors culturals que ens converteixen en ciutadans crítics.
Es tanca el llibre amb el capítol «Autoevaluación de la propia trayectoria lectora como estrategia motivadora para la educación literaria», on es mostra els resultats obtinguts després de preparar una experiència amb els estudiants de magisteri.
En general, m’ha semblat un llibre amb mancances. Com he apuntat més amunt, és un recull d’estudis, opinions i estadístiques que no aporten informacions noves. Tot el que es conclou és el que pensem abans d’iniciar la seva lectura.
Jaume Centelles
Promotor de l’Espai Llamps i Centelles
jcentell@xtec.cat
Afegeix un nou comentari