Muse, Eben J. Fantasies of the bookstore. Cambridge: Cambridge University Press, 2022. 86 p. (Cambridge elements. Publishing and book culture). ISBN 978-1-108-44539-9.
Ahora añadiría a los viajes otros tópicos: los amores,
los amigos y las lecturas. Todo ello confluye en las librerías,
espacios por excelencia de lo que hemos entendido por modernidad,
albergue de nómadas y extranjeros, patria de los amantes de
los libros, cueva o santuario donde se reúnen amigos y cómplices, hospital
de flâneurs y pobres, archivo de cortesías y en historia e importancia: únicas.
Jorge Carrión, Contra Amazon (Galaxia Gutenberg, 2019)
Si el vídeo no va poder acabar amb l’estrella de la ràdio als anys vuitanta del segle XX, Amazon sembla que tampoc està podent amb la majoria de llibreries al segle XXI. Tampoc ha pogut aconseguir-ho una pandèmia que ens abocava a la compra en línia irremeiablement; és més, fins i tot hem vist néixer no poques llibreries i una booktown sencera (Calonge) durant aquest període d’horror. Podem afirmar que malgrat els pronòstics més malastrucs que fa temps que arrossega el sector, aquest s’entesta a seguir florint i gaudeix d’una salut prou envejable.
Quan preguntem per la fórmula de l’èxit als llibreters hi trobem un denominador comú: «fer comunitat», fer que a les llibreries constantment «hi passin coses». I què fa que un espai esdevingui un «espai significatiu» on hi acaben passant coses que fan comunitat?
A Fantasies of the bookstore, el professor de la Universitat gal·lesa de Bangor Eben J. Muse agafa prestat un concepte de geografia humana, meaningful location (espai significatiu), i l’aplica a les llibreries per elaborar una tesi sobre quins són els elements que converteixen un simple espai, unes coordenades, en alguna cosa més que l’espacialitat. Però l’originalitat d’aquest treball rau en el fet que les llibreries sobre les quals fonamenta les seves idees no són reals, sinó fictícies, literàries.
Després d’una exhaustiva recerca bibliogràfica, Muse analitza 501 novel·les ambientades en llibreries i publicades en anglès (18 de les quals són traduccions) des de 1917, quan surt a la llum la cèlebre Parnassus on wheels de Christopher Morley. L’únic requisit comú en totes aquestes obres (a part de l’idioma) és que les llibreries juguin un paper destacat en el desenvolupament de la història. En tot aquest imaginari, les llibreries són vistes com un element narratiu més, no com un simple escenari, sinó com un actiu amb el potencial de ser creador d’esdeveniments.
Hi trobarem exemples de novel·les de tots els gèneres (romàntiques, fantàstiques, juvenils, etc.) tot i que el gènere clarament dominant amb més de dos terços de la bibliografia és sens dubte el bibliomystery. A la introducció l’autor ens adverteix que ha exclòs del seu estudi totes aquelles obres més autobiogràfiques amb testimonis reals de llibreters i les seves experiències o memòries al capdavant dels seus projectes.
Per l’autor, una llibreria és per naturalesa un lloc de contrastos, començant pel mateix binomi comerç-cultura, un lloc on es comercia amb «idees empaquetades» i on poden convergir les connexions i possibilitats més inesperades i sorprenents, un autèntic filó per a la creativitat de molts novel·listes a l’hora de desenvolupar les seves trames.
Muse, abans d’analitzar els diferents exemples de llibreries en la literatura, ens aclareix i contextualitza el concepte de meaningful location que serà una constant, l’eix vertebrador, al llarg del seu estudi. Aleshores, què entenem per meaningful location? Doncs vindria a ser «el vincle personal i emocional que les persones li tenen a un lloc» (trad. p. 6) i que és el resultat de la combinació de tres elements: location, locale i sense of place.
Location seria estrictament la ubicació, les coordenades on trobem una llibreria, que depenent on sigui provocarà una experiència radicalment diferent a si estigués en un altre espai. Per locale es refereix a l’escenari, és a dir, al marc material i tangible que és la llibreria mateixa i on es desenvolupen les relacions socials. I per últim i més important, sense of place: els elements intangibles que creen la sensació d’un espai, els sentiments i emocions que aquest ens evoca.
Emprant el símil d’un joc, location i locale serien les regles que permetrien l’experiència en un espai. Els diferents actors (llibreter, client, autor, etc.) dins d’aquest espai aportarien els seus propis contextos, i de les interaccions entre ells i en relació amb l’espai en sorgiria una experiència estètica que Muse anomena fantasy of the bookstore i que dona títol al llibre. La combinació de tots els elements materials i intangibles configuren una identitat a la llibreria, la qual aleshores serà capaç de reunir una comunitat amb interessos comuns.
El llibre, a pesar de la seva brevetat, està trufat d’exemples de llibreries fictícies que són molt més que un negoci i on l’espai n’és protagonista i la interacció amb els membres de les seves respectives comunitats, inevitable: des de llibreries ambulants majoritàriament regentades per dones que fugen d’alguna cosa i troben la llibertat, passant per llibreries que són refugi d’una comunitat, o d’altres que són retrats de realitats radicalment diferents a la nostra, com a l’Havana o a l’Índia. També en trobem de més properes, com la llibreria monumental de Carlos Ruiz Zafón (única referència literària de casa nostra) i sobretot misteri, molt de misteri de l’època daurada de les llibreries de vell de Nova York i Londres de principis del segle XX.
Mònica Sáez Mateu
De la 8a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari