Formar lectores en la era digital

Merino, Paciano; Polanco, José Luis. Formar lectores en la era digital. Madrid: Ediciones de la Torre, 2015. 188 p. (Proyecto didáctico Quirón; 162). ISBN 978-84-7960-752-4. 12 € en paper, 6 € llibre electrònic.

Formar lectores en la era digital és una declaració sobre l’amor a la lectura i les ganes d’encomanar el seu plaer als infants i als joves. Tot i que la seva aparença física (coberta, contracoberta, maquetació del text...) no és gaire atractiva, el discurs de Paciano Merino i José Luis Polanco ens atrapa. Parlen de l’amor pels llibres, de la lectura lenta, de l’acompanyament que les famílies, l’escola i altres agents culturals com les biblioteques han de fer per aconseguir que els més petits esdevinguin amants de les lletres, llegides i escrites. Paraules com temps, observació, pensament, vida, emoció, lectura no obligatòria, omplen les pàgines del llibre i els lectors que volem encomanar la nostra passió per la lectura ens sentim compresos i reconfortats. Acompanyats.

El llibre està dirigit a mediadors de la lectura, especialment mestres de primària, professors d’institut i famílies, i intenta aportar sentit comú, pausa i tranquil·litat per a la formació de lectors en un món pràcticament digital. El món físic i el digital no es confronten, sinó que s’accepten com les dues cares d’una mateixa moneda que cal conèixer per aconseguir encomanar les ganes de llegir, per bé que el discurs desvetlla la formació analògica dels autors.

El llibre s’estructura en dues parts ben diferenciades: la primera és de contingut teòric i parla de la lectura i de les aptituds que cal entrenar per esdevenir lectors competents, el paper clau de l’entorn escolar i la família per al foment lector i la transformació de la lectura i de l’escriptura en el context digital. Són especialment interessants tres idees d’aquesta part: la necessitat de tenir múscul lector per poder llegir, és a dir, desenvolupar l’escolta atenta, la concentració, la paciència, el silenci, etc., aptituds indispensables quan llegim; el paper fonamental dels pares en l’aprenentatge lector dels seus fills, i en concret, la necessitat que els progenitors siguin lectors i en gaudeixin per poder encomanar aquesta passió als infants; i la idea que els infants i joves, malgrat ésser nadius digitals, necessiten un acompanyament a la xarxa per tal de cercar informació, analitzar-la amb sentit crític i usar-la de manera pertinent. Merino i Polanco, tal com va fer Pennac amb els drets del lector, llancen quinze propostes dirigides directament als pares per tal d’ajudar-los a relacionar-se amb els seus fills a través de la lectura, que val la pena recollir:

  1. Dedicar temps a la lectura personal. Si volem que els nostres fills siguin lectors, cal que coneguem les seves lectures i les compartim.
  2. Explicar-li contes i llegir-li llibres. Utilitzar el poder de la paraula per despertar la imaginació dels petits amb històries meravelloses que trobaran dins dels llibres.
  3. Els pares també han de llegir. Esdevenir models per als nostres fills per tal de normalitzar la lectura com una activitat diària i plaent més del nostre dia a dia.
  4. Preparar un lloc adequat per a la lectura. Tal com postulava Aidan Chambers a El ambiente de la lectura, es tracta de crear el clima i l’espai apropiats que afavoreixin una lectura confortable i conscient.
  5. Escoltar com llegeixen els infants. Dedicar el nostre temps a escoltar-los, no pas per corregir-los constantment, sinó per valorar el seu esforç i observar la progressió que fan dia a dia.
  6. Comentar els llibres llegits. Parlar de llibres és una activitat habitual entre els lectors i els autors proposen fomentar-la a casa.
  7. Ensenyar als infants a escoltar els altres. En aquest sentit, proposen portar-los a sessions de contacontes per tal de desenvolupar aquesta habilitat i, a la vegada, atrapar-los amb les narracions.
  8. Ajudar-los a trobar bons llibres. Necessitem conèixer els gustos i interessos dels nostres fills per recomanar-los llibres del seu interès. A la vegada, també cal que ens assessorem sobre les obres disponibles i la qualitat d’aquestes.
  9. Animar-los que visitin la biblioteca de l’escola. Es tracta de crear l’hàbit d’anar a la biblioteca a treballar, llegir o cercar informació. També els anima a col·laborar en la seva gestió. Llàstima que les biblioteques escolars i dels instituts, si n’hi ha, no disposen de les condicions necessàries per realitzar les seves funcions correctament.
  10. Fer-los usuaris de la biblioteca pública. Des de ben petits, fer-los el carnet i treure llibres en préstec per afavorir el seu creixement com a lectors.
  11. Anar amb ells a llibreries i biblioteques, no esporàdicament i amb presses, sinó dedicant-hi un temps i compartint aquestes estones amb ells.
  12. Regalar llibres, però no qualsevol llibre, i en qualsevol moment, sense esperar que arribin aniversaris o dates senyalades.
  13. Crear la biblioteca dels nostres fills a la seva habitació per tal que els llibres hi siguin presents de manera física i per estimular la consciència de l’ordre.
  14. Ensenyar-los a orientar-se a la web i evitar que esdevinguin analfabets funcionals en la cerca i la recuperació de la informació.
  15. Ajudar-los a llegir el món ja que, en opinió dels autors, la lectura no només la fem dels textos sinó de tot allò que ens envolta.

La segona part és de tipus pràctic i consisteix en un catàleg d’activitats per fer a les classes de cicle superior de primària o de l’ESO, entorn la lectura i l’escriptura. Hi ha algunes propostes de tipus general (l’hora de lectura a classe, el diari de lectura, la lectura en veu alta o la correspondència a classe), i d’altres dissenyades específicament per treballar la lectura, l’escriptura, el pensament i el debat. Totes elles estan explicades de manera detallada per poder-les implementar immediatament i estan dividides en quatre apartats: Què pretenem? D’on partim? Com els motivem? Què proposem? A més, s’acompanyen d’un annex amb exemples de textos escrits per diferents alumnes. S’inclouen propostes molt imaginatives i divertides com ara la creació de microrelats per enviar en una postal (clara referència a Contes per telèfon de Gianni Rodari) o «L’entrevista imaginària» on es proposa que els alumnes cerquin informació sobre la vida i l’obra d’un autor, viu o mort, i preparin una entrevista amb preguntes d’un periodista imaginari i amb respostes de l'autor mateix a partir de les dades recopilades. Val a dir, però, que el gruix d’activitats giren entorn al tractament d’una temàtica qualsevol (per exemple, el paper de les ONG) i la lectura és només el mitjà a través del qual s’obté la informació, però no la finalitat en ella mateixa.

El llibre està molt ben documentat i la bibliografia inclou els teòrics més reconeguts de la matèria (Chambers, Rodari, Colomer, Pennac, Teixidor, Petit, Baró, Mañà, Bettelheim...), les institucions i revistes d’especialitat més influents a l’Estat espanyol (Peonza, Canal Lector, Centro Internacional del Libro Infantil i Juvenil, Lectura Lab [Fundación GSR], revista Babar...), i obres imprescindibles de la literatura infantil, especialment àlbums il·lustrats, com ara Emigrantes de Shaun Tan, Las pinturas de Willy d’Anthony Browne, El artista que pintó un caballo azul d’Eric Carle o Donde viven los monstruos de Maurice Sendak. Com a aspecte més negatiu d’aquesta bibliografia podríem destacar l’absència de referents catalans com ara el ClijCAT, la revista Faristol o el grup de recerca GRETEL (UAB), i algunes referències que tal i com estan citades ens fan recordar les classes de l’estimada professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Nora Vela, quan deia tota divertida: «Si una obra té més de tres autors, mai l’entrarem per VV.AA.».

És un llibre molt recomanable per agafar idees i treballar la lectura i l’escriptura. Potser no totes les propostes són originals i noves, però tampoc cal. Està bé que, de tant en tant, trobem autors que s’atreveixin a dir que els lectors es fan llegint i que el que cal és llegir i dedicar-hi temps sense esperar resultats a curt o mitjà termini. Sovint les idees més genials són les més òbvies i les que s’obtenen aplicant el sentit comú.

Les paraules de Pedro Salinas recollides en el llibre resumeixen la seva essència: «Se aprende a leer leyendo buenas lecturas, inteligentemente dirigido en ellas, avanzando gradualmente por la difícil escala. Y al final de ella se alcanza la posesión de una inteligencia formada, de un gusto propio, de una conciencia de lector, personal y libre. De suerte que el cómo leer se aprende sin saber cómo, al igual que el andar o el respirar, por natural ejercicio de la función».

El paper dels mediadors és, doncs, acompanyar-los en aquest camí i anar-los descobrint lectures que els permetin pujar graons en aquesta escala de la lectura.

Gisela Ruiz
Directora de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.