Forum Edita (8è: 2023: Barcelona). Vídeos de las sesiones del Forum Edita 2023 [en línia]. Barcelona: Forum Edita Barcelona: UPF Barcelona School of Management, 2023. 17 vídeos. <https://forumedita.com/videos-de-las-sesiones-del-forum-edita-2023-videos-de-les-sessions-del-forum-edita-2023/>. [Consulta: 1.12.2023].
La vuitena edició del Forum Edita ha estat l’escenari d’una àmplia i detallada radiografia del sector del llibre, no només a partir de les xifres i tendències del mercat, sinó també mitjançant una mirada crítica sobre els múltiples reptes, oportunitats i amenaces que poden condicionar el seu futur.
La ponència del consultor editorial Rüdiger Wischenbart es va centrar en els nous models de subscripció a continguts, on el concepte de llibre tradicional es desdibuixa, i la centralitat l’ocupa l’explotació de la propietat intel·lectual, amb exemples com Wattpad, una plataforma amb més de 90 milions de subscriptors. Aquest i altres exemples, com el cas d’Storytel amb els audiollibres o també l’àmbit de l’autopublicació, queden al marge de les llistes tradicionals de llibres més venuts, i per això es fa difícil posar en context i avaluar el grau d’impacte d’aquests nous models en el negoci editorial.
Wischenbart no s’oblida tampoc del paper de plataformes com TikTok i Instagram en la difusió d’obres, tant en suport paper com en altres formats, però també en l’establiment d’una comunicació molt directa de l’autor amb els lectors. Els personatges i les històries salten en ocasions de les obres que els contenen i tenen una continuïtat dins d’aquestes xarxes socials, fet que repercuteix directament en la promoció i venda de les obres originals.
La ponència d’Ignacio López (responsable de Market Intelligence) va posar sobre la taula la salut del sector del llibre, amb un creixement que se situa entorn el 0,9 %. Entre les dades principals, destaca el creixement de la venda a les llibreries, en un context en el qual les grans superfícies veuen disminuïda la facturació i on la dinamització es consolida com un element essencial. Des de l’òptica de la territorialització, destaca el creixement de les vendes de llibres a Catalunya, amb un increment del 4 %. Amb dades del primer semestre de 2023, Catalunya gairebé iguala Madrid en el volum de vendes, ja que concentra el 22,4 % del total de vendes de l’Estat.
L’impacte de la intel·ligència artificial en l’àmbit editorial va ser igualment un dels elements centrals del fòrum, amb una aproximació crítica des de múltiples perspectives, abordant els principals reptes del sector del llibre.
De la ponència d’en Jorge Carrión, escriptor i crític literari, destaca les possibilitats que poden oferir eines com GPT en el mateix procés creatiu, en aspectes com la creació de personatges, trames o narratives. Tanmateix, també poden generar oportunitats en el sector editorial perquè la seva utilització pot tenir aplicacions pràctiques en l’àmbit de la traducció, de la generació de productes secundaris en el procés de difusió de les obres, i també en aspectes tècnics com ara la generació de metadades. Una de les conclusions fonamentals de la seva ponència és la necessitat d’entendre que aquest tipus d’eines no tenen cap mena de consciència, ni cap mena de mirada pròpia, idea també recollida per Juan Luis Arsuaga (paleontòleg, que compartia la conversa inaugural amb Sergio Vila-Sanjuán). En conseqüència, no es pot afirmar que siguin ni «intel·ligents» ni «artificials», ja que cal tenir present que han estat generades a partir de processos d’anàlisi de quantitats ingents d’obres en diferents formats i suports.
S’afirma igualment que no són eines que puguem obviar, i que hem d’aprendre a conviure-hi, una idea que és present en altres ponències, com és el cas del diàleg entre Josep Maria Ganyet i Javier Aparicio Maydeu. D’aquesta conversa destaca la necessitat d’incorporar l’ètica a la totalitat dels processos implicats en la creació dels models d’intel·ligència artificial, però també a totes les etapes de la indústria del llibre.
Una de les reflexions clau, segons Josep Maria Ganyet, és que cal que prenguem consciència que no es pot parlar d’intel·ligència si la resposta o producte que es genera no té en compte l’entorn i no es fa totes les preguntes possibles abans de donar el resultat. Es posa de relleu una molt evident aplicació d’aquestes eines per a tasques mecàniques i repetitives, oportunitat que pot ser aprofitada per la indústria editorial, mentre que les tasques que requereixen una anàlisi i solució creativa podran reservar-se a perfils especialitzats.
La ponència de l’eurodiputat Ibán García del Blanco serveix per posar en el centre els avenços en matèria de regulació pel que fa als drets d’autor, referint-se a la reforma de la directiva europea sobre aquesta temàtica. Davant de la preocupació per l’impacte d’aquestes tecnologies sobre determinats perfils laborals, cal una ferma defensa de la compensació en matèria de drets d’autor davant l’ús sistemàtic d’obres en els processos d’entrenament i millora dels models situats a la base d’eines com ChatGPT.
Entre els principals reptes en matèria de regulació hi ha l’assoliment d’una resposta en l'àmbit internacional, especialment pensant en l’àmbit nord-americà i xinès, i s’atreveix a pronosticar que és possible que en un futur pròxim s’aconsegueixin acords en determinats aspectes. Aquesta manca d’acord internacional és present també a la ponència de Jorge Corrales, representant de CEDRO, com també la necessitat que la directiva incorpori l’abast de la intel·ligència artificial.
Se’ns recorda que el mercat de les eines basades en intel·ligència artificial és altament rendible, però s’oblida que aquestes solucions necessiten un aprenentatge basat en continguts moltes vegades subjectes a drets d’autor, uns continguts que són tractats com a dades i que han permès l’evolució vers l’aprenentatge amb profunditat.
La ponència de l’escriptor i periodista Mario Tascón, recentment desaparegut, fou una reivindicació del paper de les llibreries com a agents dinamitzadors, i la necessitat que s’hi fomenti la idea de comunitat. Les llibreries han de posicionar-se com a centres culturals amb experiències de dinamització en l’àmbit físic i digital, mitjançant activitats que han de permetre personalitzar l’experiència del client i també ampliar el seu públic. La col·laboració entre les llibreries i altres agents que participen del sector del llibre, conjuntament amb l’ampliació del catàleg de serveis i productes, són clau per al seu futur.
La planificació i la col·laboració amb els diferents agents dins l’àmbit de la lectura es troba a la base del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya, presentat per Izaskun Arretxe i Montse Ayats. Van exposar quina ha estat la metodologia de treball, amb la implicació d’un elevat nombre de professionals, amb l’objectiu d’incrementar el nombre de lectors i de la freqüència de la lectura. Un dels elements diferenciadors del Pla és el posicionament de la lectura al centre i no el llibre. Es defensa la lectura com un pilar fonamental del benestar individual i col·lectiu i en relació directa amb la cultura i la llibertat.
En l’anàlisi dels hàbits lectors, que es troben en la base del pla, s’observa un tall en el col·lectiu de joves a partir dels 13 o 14 anys, una realitat que s’ha de contrarestar. El pla d’actuació que es genera ha de comptar amb l’àmbit local amb la totalitat dels seus agents, com són les biblioteques, escoles, llibreries i ajuntaments.
Els joves com a públic lector van centrar també una part de l’atenció dins d’aquest fòrum, destacant aspectes com la centralitat de les biblioteques escolars en aquest univers adolescent, o bé el paper d’Internet i les xarxes socials com els canals on el públic jove decideix que el llibre té valor. Rosa Maria Dos Santos, bibliotecària, elabora el retrat del perfil dinamitzador que ha d’acompanyar, connectar i saber orientar aquest públic lector. La biblioteca escolar ha de forçar també els joves a sortir de la seva àrea de confort, i en aquest sentit les lectures obligatòries hi juguen un paper fonamental. Per tot això, defensa que la biblioteca escolar no podrà assolir el seu objectiu si no té al capdavant un professional amb un perfil dinamitzador que participi de la creació d’experiències, activitats i socialització al voltant de la lectura.
En paraules d’Enric Masllorens, cal recordar que en la construcció de l’hàbit lector l’escola i l’àmbit domèstic tenen un paper fonamental, però també l’àmbit social, i requereix una temporització i ritmes propis.
Anna Pardos, prescriptora literària coneguda com a Mixa, fa incís també en l’observació que han compartit altres ponents d’aquestes jornades i és l’experiència que els joves fan de la lectura, i que incorpora un elevat grau de socialització. Acompanyant les biblioteques, llibreries i altres agents culturals ens trobem amb plataformes com YouTube, TikTok o Twitter que ja s’han consolidat com a espais de dinamització cultural, amb la capacitat de crear tendències i canvis en el mercat editorial.
En conclusió, el Forum Edita s’ha consolidat com una trobada anual dels diferents subsectors del món del llibre, útil tant com a espai de trobada i de reflexió i anàlisi de les tendències que van apareixent any rere any. Una cita imprescindible.
Sergi Montes
Director de la Biblioteca, Arxiu i TIC de l'Ateneu Barcelonès
Afegeix un nou comentari