Frías Conde, Xavier (coord.) ¿Hacia dónde va la literatura infantil y juvenil?: un enfoque multidisciplinar. [Madrid]: Anexo, 2019. 166 p. ISBN 978-84-120365-0-3. 15 €.
La literatura infantil i juvenil (LIJ) ha canviat molt en aquest inici del segle XXI, tant pel que fa als nous suports de la literatura com pel naixement d’editorials que han transformat el panorama comercial. La LIJ continua avançant amb el propòsit de fer gaudir i no només d’educar. En aquest recull, set especialistes ens donen el seu punt de vista sobre quina és la situació actual de la LIJ.
Ana Margarida Ramos se centra en la situació de la lectura a Portugal. Argumenta que, gràcies al Pla Nacional de Lectura, s’ha ampliat la xarxa de biblioteques públiques i escolars i, gràcies a això, s’han obtingut resultats molt positius en competència lectora. Dos factors més que han estimulat el gust per la lectura han estat, per una banda, la formació de professionals en mediació i promoció, i per l’altra, l’aparició d’editorials especialitzades en el públic infantil que ja tenen un reconeixement internacional per la seva qualitat i originalitat.
Michela Costa se centra en Gianni Rodari i la seva visió de la fantasia i el joc en la formació del nen. Costa opina que, igual que Rodari es dirigeix als seus lectors no com a adult sinó amb ulls de nen, la LIJ ha de tractar temes actuals com poden ser el medi ambient, el pacifisme, l’explotació, la solidaritat o la mort, amb herois reals com ara companys de classe, futbolistes, amics... és a dir, elements que el nen pot identificar fàcilment i que formen part de la seva quotidianitat.
Galo Guerrero-Jiménez ens trasllada als primers moments en què un nen sent un conte, de la mà de la mare o del pare, per després sentir la veu del professor a l’escola, i com, aquí, es produeix un període d’estancament perquè la lectura passa a ser una activitat obligada i avorrida. Galo defensa que «la lectura és com l’amor, no accepta imposicions, és un acte de llibertat». «No es pot llegir per ser millor estudiant, d’aquesta manera no es formen lectors», afirma.
Andrea El Maalouf i Gloria Castrillón, aporten dades sobre l’aplicació de la literatura infantil en un context psicoterapèutic i asseguren que suposa un avenç en el tractament de nens amb crisis, pors o angoixes. Explicar amb paraules allò que causa malestar és molt difícil i, per a un nen, encara ho és més. Mitjançant els contes, el nen pot conèixer-se, entrendre’s, acceptar-se i transformar-se. El nen o l’adolescent pot trobar des de la distància, elements que identifica com a propis.
Martha Elena Garay ens descobreix l’àlbum poema i el defineix com la solució a la situació de la poesia entre els nens, un gènere poc visible. Un àlbum és un llibre atractiu als ulls del lector que et permet viure a través de les il·lustracions una història. Per què no fer-ho amb la poesia? El poema s’integra en una il·lustració amb total complicitat i amb l’objectiu clar de sentir i comprendre’l. Garay creu que aquesta relació té encara molt camí per explorar.
I per últim, Xavier Frías, coordinador d’aquesta obra, explora la literatura virtual i la microficció, dos conceptes connectats, ja que la literatura virtual s’ha centrat sobretot en els textos hiperbreus perquè llegir en línia, diu, resulta avorrit i gairebé ningú no hi llegeix una novel·la. En canvi els textos breus es llegeixen amb facilitat, d’aquí l’èxit del microrelat virtual com la necessitat de consumir una literatura ràpida d’acord als nostres hàbits de vida. Assegura Frias que és un tipus de literatura amb molt de futur i a tenir en compte a les classes de literatura.
El llibre presenta, doncs, diferents escenaris que ens permeten ampliar el nostre coneixement sobre la situació actual de la LIJ. És una lectura molt apropiada per a bibliotecaris, mediadors i promotors de la lectura.
Rosi Dos Santos Estévez
Mediatecària a Escola Pia Nostra Senyora
Membre del Grup d’animació a la lectura «El Goig de llegir»
Membre del Grup de literatura juvenil «Llums del Nord» de Rosa Sensat
Afegeix un nou comentari