Història del còmic. Bibliografia bàsica

Historia del cómic [en línia]: guía bibliográfica. Elaborado por Antonio Rodríguez Vela. Madrid: Biblioteca Nacional, enero 2019, act. 06/05/2019. [235] p. [Consulta: 1 abril 2020].

Us agrada el còmic? O, plantejo la pregunta d’una altra manera: la vostra feina requereix que feu alguna selecció de còmics per a la seva venda o préstec? Si la resposta és que sí, potser us és d’utilitat aquesta guia de la qual us parlarem avui: Historia del cómic: guía bibliográfica.

No és una publicació nova, cert (i de fet es tracta d’una actualització), però és molt completa i pot resultar-nos una eina molt útil. La publica la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) i la podeu trobar en línia en aquest enllaç.

Què hi podem trobar?

Doncs ni més ni menys que 236 pàgines dedicades al novè art i que inclouen més de 700 referències, comprenent des de finals del segle XIX fins ara (amb data 2018). A la vegada, també ens ofereix pinzellades de la història del còmic, referències d’estudis i assajos, etc.

Aquests són els diferents apartats que podem trobar-hi i que passem a descriure breument:

• Introducció: Pàgina introductòria on podem llegir quin és l’objectiu de la publicació i quins apartats podem trobar-hi.

• Història del còmic: Aquest segon apartat es divideix en quatre subapartats que responen a una divisió geogràfica: en primer lloc tenim la història del còmic al nostre país, després la dels Estats Units, a continuació la història del còmic europeu i acaba amb la trajectòria que s’ha seguit al Japó. És un capítol extens en la seva justa mesura (em refereixo que no és molt llarg, es fa agradable de llegir) i crec que pot arribar a fer-nos entendre com hem evolucionat i sobre quines tendències ens hem anat movent. Per exemple, d’Espanya fa un repàs de les publicacions que van sorgir a partir dels anys quaranta al voltant del còmic (com el TBO) i com alguns personatges van començar a destacar com ara els germans Zipi y Zape o el Capitán Trueno. El mateix amb la resta de països: quin tipus de còmic es va començar a fer als Estats Units i quin es fa ara, com ha evolucionat la tradició del còmic a Europa (sobretot a Itàlia, França i Bèlgica) o com el manga japonès s’ha anat fent un lloc important en el mercat del còmic mundial.

• Selecció de còmics: Aquest extens capítol ens ofereix una àmplia selecció de referències. Tal com s’ha vist a l’apartat anterior, aquí també podem trobar una divisió geogràfica i segueix el mateix patró: primer el còmic espanyol, després el dels Estats Units, els europeus i els japonesos.

Els títols els podem trobar ordenats per ordre alfabètic de cognom i, si ens hi fixem, veurem que n’hi ha de molts estils i moltes èpoques diferents. Jo en destacaria dues coses: 

• En primer lloc, dir que no hi ha cap resum ni explicació de l’obra en si, sinó que només hi surt la referència bibliogràfica (autor, títol, any, editorial…).
• En segon lloc comentar-vos que totes les obres que hi surten referenciades estan traduïdes al castellà i formen part del catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya (cada títol s’acompanya del codi del registre)

• Estudis i assajos: Si ens interessa el còmic com a gènere i volem llegir-ne informació, aquest apartat ens pot anar molt bé, ja que recull tot un seguit de materials. A més, per facilitar-ne la seva consulta, l’han dividit en dues parts: en primer lloc les obres de referència generals (guies, diccionaris, assajos sobre el novè art, etc.) i després una segona part amb obres sobre els autors i autores de més renom.

• Adaptacions literàries i cinematogràfiques: Tal com el mateix nom indica, aquest apartat de la guia es centra a recollir diferents adaptacions. Trobo que és un apartat interessant i que pot donar molt de joc, sobretot si volem aprofitar per fer-ne una difusió conjunta, si volem treballar semblances i diferències, etc. El que ens trobem primer són les adaptacions literàries (còmics que han sorgit de –sobretot– novel·les) i després les adaptacions cinematogràfiques (i en aquest cas és a la inversa: pel·lícules que provenen dels còmics). Podeu donar-hi un cop d’ull: no tot són superherois!

• Obres destacades: Hi ha obres que han de ser tant sí com no en una llibreria o biblioteca. Hi estem d’acord, oi? D’acord, potser no, però sí que estarem d’acord que hi ha obres que s’han de conèixer. Bé, doncs, aquest apartat us pot ser útil perquè a més, atenció!, aquí sí que podem trobar-hi una breu explicació sobre el motiu pel qual les obres s’han inclòs en aquest apartat. Tothom pot conèixer en Charlie Brown o la Mafalda, però potser Taniguchi o la sèrie Saga no us sonaran. Ara és el moment de fer-ho, doncs :)

• Altres recursos: Esdeveniments, llibreries i pàgines web: tot allò que necessitem per mantenir-nos al dia amb les novetats i aprofundir en el coneixement entorn al còmic 

La guia inclou un vuitè apartat centrat a explicar com tenen organitzats el còmics a la Biblioteca Nacional d’Espanya. Com ja hem dit abans, cada referència s’acompanya del codi de registre. Aquí, a més, s’explica que es poden localitzar a través de les matèries i se’ns indiquen els encapçalaments de matèria més comuns («tebeos», «historietas dibujadas», «dibujantes de cómics», etc.). Fins i tot se’ns hi fa un apunt curiós: es veu que a la seu d’Alcalá de Henares hi ha encara 100.000 exemplars de còmics pendents de catalogació (Verge Santa! hehe).

En fi, ja veieu que és un recurs molt interessant i que es nota que hi ha molta feina al darrere (set mesos de feina, diuen), tant per la selecció de títols com, també, per la voluntat d’abastar autors de diferents països. 

Malgrat les possibles diferències, aquesta publicació ens recorda la guia bibliogràfica De còmics, publicada per la Subdirecció General de Biblioteques l’any 2007 i actualitzada l’any següent. Es tractava d’una proposta per potenciar i orientar la tria de llibres que fan les biblioteques i que va comptar amb la participació del Grup de Treball de Biblioteca i Còmics del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Actualment aquesta selecció ja no es fa, però anualment es fa una tria de títols amb 10 còmics que els membres del grup troben que són indispensables i que, salvant distàncies (!!!!) es podria comparar amb Los esenciales, d’ACDCómic, on cada any des del 2003 un grup de professionals escullen quines han sigut les novetats més rellevants de l’any. Us recomanem també donar-hi un cop d’ull, són una molt bona font de referència!

Eli Ramirez
Bibliotecària