El passat 13 de setembre es va celebrar la tradicional cerimònia inaugural d'una nova promoció de l'Escola de Llibreria, la vuitena. Com és costum, l'acte va tenir lloc a la sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en el marc de la Setmana del Llibre en Català.
Parlaments inicials
El president de la Setmana i editor de Comanegra, Joan Sala, adreçà una primera salutació als presents. Es congratulà de ser present un any més en aquest acte, i va animar els diplomats de l’Escola i els futurs alumnes a sumar forces per tal de crear llibreries mitjanes, més que no a portar a terme projectes de dimensions reduïdes.
Joaquim Bejarano, director de l'Àrea del Llibre de l'ICEC (Institució Catalana de les Empreses Culturals), òrgan del Departament de Cultura que dona suport a l'Escola des de bon començament, es mostrà orgullós del paper de l'Administració catalana envers el sector de les llibreries, ja que aquestes no són unes empreses qualssevol i cal tenir-hi una cura especial. Enfront de la velocitat i la superficialitat de les xarxes socials, el llibre imprès que trobem a les llibreries ens ajuda a la reflexió i a prendre consciència del nostre entorn.
Miquel Térmens, degà de la Facultat on s'imparteix el postgrau, va agrair a l'ICEC l'ajut que fa possible aquesta iniciativa i comentà que la Facultat és una peça més de l'ecosistema del llibre, que comença amb els autors i acaba en els lectors. En aquest centre, on tradicionalment s'han format els bibliotecaris, avui també s'hi formen llibreters, i de vegades també s’ajuda a la publicació de llibres.
Per acabar els parlaments inicials, Maria Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, entitat coorganitzadora de l'Escola de Llibreria, agraí al professorat de l'Escola l'entusiasme que transmet en l'alumnat, i es mostrà molt satisfeta per la formació que s'hi imparteix. És del parer que les persones que acaben el postgrau estan molt ben preparades per treballar en aquest sector: han après a gestionar el negoci, a ser presents a la xarxa... L’Escola també serveix per desmitificar la idea idíl·lica de l'ofici, que és molt més dur del que sembla. A diferència del primer intervinent, la presidenta animà que els diplomats s'incorporessin en llibreries ja existents. Va concloure amb l’afirmació que les llibreries no desapareixeran perquè cada vegada més esdevenen centres de cultura.
Diàleg intergeneracional
Tot seguit s'arribà a la part central de la sessió, la conversa entre els llibreters Josep Cots (de la Documenta, ja jubilat) i Anun Jiménez (cofundadora de La Inexplicable), moderats per Lluís Agustí (director de l'Escola de Llibreria).
En primer lloc van explicar com van començar els seus negocis. Amb 25 anys i acabat de llicenciar en Filologia Francesa, Josep Cots no es veia ensenyant francès a criatures. La proposta del seu amic Ramon Planes d'obrir una llibreria va ser inesperada i molt benvinguda. I així va començar fins a la seva jubilació. Per la seva banda, l’Anun Jiménez i la seva sòcia Glòria Arquillo estaven treballant en un altre sector, però la feina no els omplia. Una vegada fet el postgrau, ja no hi va haver marxa enrere per fundar La Inexplicable al barri de Sants.
De les tasques diàries, el que fa patir a l’Anun són les devolucions; en una llibreria petita es trien els títols un a un, i quan s’ha de tornar un llibre es passa malament. En canvi Josep Cots afirmava sentir-se com Déu, decidint què se salva i què es torna del seu establiment. Cots no creu que el paper del llibreter hagi de ser el de prescriptor, sinó suggeridor, proposador, mostrador, temptador. La tria final sempre és la del client; el camí de la lectura és personal. L’Anun troba en l’acompanyament del lector un de les seves satisfaccions. El tracte amb els clients també és molt ben valorat per Cots; ja que d’alguns d’ells s’aprèn molt.
Amb relació als llibres digitals, cap dels dos es mostrà gaire preocupat o a la contra. La lectura digital ja és aquí i és prou útil per a determinats tipus d’obres o circumstàncies. Des del punt de vista econòmic, sembla que no va més enllà del 5 % de la facturació. Els que ens ha de preocupar, en definitiva, és que la gent llegeixi. Una llibreria ben portada atreu els lectors, crea comunitat. En el mateix sentit, els dos ponents no veuen en Amazon una amenaça molt important per a unes llibreries com les que representen. El tracte personal que s’hi dona i les activitats que s’hi porten a terme no les ofereix Amazon.
Un altre aspecte abordat fou el de la producció editorial. A Espanya es publiquen molts més títols que no a França, quan allí hi ha molts més lectors. Això provoca que les tirades hagin de ser molt curtes i la rotació de llibres als punts de venda, molt ràpida. Sobre el preu fix, Josep Cots té clar que s’ha de mantenir; si s’eliminava, s’acabaria amb les devolucions, que és un mecanisme que permet renovar constantment l’oferta de les llibreries i ser competitives. El preu lliure interessa a les grans superfícies.
Quina seria la «carta als Reis» que farien els llibreters a l’Administració? L’Anun Jiménez ho té clar: demana un compromís transversal de les administracions envers el foment de la lectura, començant per les biblioteques escolars, baula fonamental per a l’increment de la població lectora. La campanya de regalar un llibre als nens i nenes quan compleixen sis anys no és ideal; cal un projecte més global. Josep Cots hi coincideix totalment, i matisa: cal un pacte nacional o estatal a llarg termini per al foment de la comprensió lectora. Si els nens fan gimnàstica mental, seran lectors.
Recull de diplomes i comiat
Per acabar l’acte, es repartiren els diplomes provisionals als alumnes que havien acabat la setena edició ‒uns quants d’ells no van poder assistir a la cerimònia perquè es trobaven treballant ja a llibreries‒ i la presidenta del Gremi va donar la benvinguda als alumnes de la pròxima edició i els desitjà molta sort dins d’aquesta professió.
Fotografies: Marcel Albet Guinart
Afegeix un nou comentari