González, Luis Daniel. Itinerarios lectores: un panorama de la narrativa infantil y juvenil. 3.ª ed. Las Rozas, Madrid: Biblioteca Online, 2019. 327 p. ISBN 978-84-17539-10-8. 21 €.
Luis Daniel González és un conegut especialista de llibre infantil amb una llarga experiència en l’elaboració de bibliografies, com ara Guía de clásicos de la literatura infantil y juvenil (Madrid: Palabra, 1997-1999) i Bienvenidos a la fiesta: diccionario-guía de autores y obras: literatura infantil y juvenil (Madrid: CIE Dossat 2000, 2001), dues de les més antigues i difoses, sobretot aquesta segona, que va néixer del blog del mateix nom que l’autor encara manté en funcionament. L’autor ha perseverat en aquest tipus de publicacions de compendi de títols, algunes de noves i d’altres amb edicions revisades, augmentades i posades al dia com aquesta que ressenyem.
Itinerarios lectores, en la seva primera edició de 2011, va consistir en la recopilació d’articles, crítiques i altres textos inèdits; en les posteriors edicions –una del 2016 i aquesta que ressenyem del 2019– s’ha ampliat i actualitzat la informació i l’obra recull, a més, segons consta a la contraportada «relaciones ordenadas de todos los libros mencionados» amb les dades bàsiques del títol original, l’any de publicació i l’editorial; segons l’autor, aquesta relació permet saber la disponibilitat dels títols al mercat però, de fet, no resulta de cap ajuda per al lector, com explicarem més endavant. Prèviament al comentari de títols i autors, el llibre conté sis pagines –sis –, en què s’intenta presentar i resumir els orígens de la LIJ, sense que es faci cap aportació significativa, donada l’extensió del capítol.
Com és habitual en les obres d’aquest autor, el llibre s’articula bàsicament en capítols on es presenten títols agrupats/classificats per gèneres o temes. En alguns casos, la separació de gèneres és prou notòria: ciència-ficció, aventures marineres, misteri i intriga... Però en l’afany classificatori s’hi afegeixen altres categories un xic difícils d’escatir: fantasies humorístiques, fantasies amb animals humanitzats, fantasies inclassificables (!)... També ha degut resultar enrevessat per a l’autor establir quines obres corresponen a les sis diferents classificacions que es contemplen sota l’epígraf de Vida diària: convivència cordial, conflictes personals, conflictes familiars, conflictes socials, conflictes juvenils i processos de maduració.
La informació que conté cadascun dels capítols és similar: un esment als orígens del gènere (per exemple, Charles Dickens i Wilkie Collins a l’apartat de Novel·les de misteri; Salinger al de Conflictes juvenils) i, a continuació, la presentació i descripció de diversos títols de diferents anys sense explicitar cap criteri de tria, ni de qualitat, ni cronològic, cosa que ens porta a pensar que no hi ha cap raó per incloure una obra en l’apartat escollit si nó és l’atractiu o interès que pugui tenir per l’autor. Els comentaris de les obres no van més enllà d’un (bon) resum, sense destacar particularitats ni bondats que no siguin les derivades de l’argument. La relació dels llibres, que s’apuntava com a novetat en aquesta edició i que esmentàvem anteriorment, consisteix en la referència completa de les obres que se citen a cada capítol, en l’ordre en què apareixen a cada capítol i entrades amb nom i cognom. No hem revisat que sigui una llista completa, però sí que hem comprovat la dificultat de consultar-la i, per tant, la seva utilitat. Les obres comentades són només de narrativa, tal com s’anuncia al títol.
L’autor demostra, un cop més, un domini de la prosa i una gran erudició sobre llibres infantils; a la vegada, ens ofereix un treball metòdic i laboriós amb una obra que podria servir com a recull bibliogràfic però a la qual li manca actualització (en molts apartats, els darrers títols citats són anteriors al 2010). En aquest sentit, i per estar al dia de les obres publicades, resulta molt més útil consultar el seu blog. El fet que l’edició de l’obra sigui summament senzilla, sense cap element ni component de disseny que ajudi a fer més atractiva i còmoda la lectura, ens fa pensar en una més que probable autoedició.
Teresa Mañà
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Afegeix un nou comentari